El febrer de 1935 el compositor austríac Alban Berg complia 50 anys. Deixeble i amic de Schönberg representaven conjuntament amb Anton Webern l’avantguarda musical del seu temps. Aquell any,  quan estava ultimant la seva òpera Lulu, el violinista nord-americà Louis Krasner li va encarregar la composició d’un concert de violí. Tot i que Alban Berg no estava massa decidit a aceptar l’encàrrec, Krasner el va convèncer argüint que una obra lírica per a solista ajudaria al públic a comprendre i acceptar la música dodecafònica.

La mort de Manon Gropius, l’abril del mateix any, va produir un fort impacte en l’ànim del compositor, fins convertir-se en el fil argumental del projectat concert. L’obra comença i creix a partir de sons bàsics del violí i es desenvolupa reflectint la vivesa i felicitat de la noia mantenint però, en tot moment, una tensió que fa pensar en un perill imminent. Contrariament, el segon moviment és intencionadament aspre i dissonant, expressa successivament la dissort de la malaltia, la ràbia, la tristor, l’anunci de la mort,  l’acceptació i la pau final.

Berg, que cada cop estava més malalt, va treballar de pressa i al mes d’agost el concert va quedar acabat. Krasner el va estrenar  el 19 d’abril de l’any següent al Palau de la Música Catalana de Barcelona i el seu autor mai el va poder escoltar.