(Dedicat a tots aquells que feu cara d’espant quan us demanem que escriviu un poema)
De nou, el poema
El poema no conta
ni compta. Sovint canta
des de la timidesa,
de vegades esclata
en un plany necessari,
de vegades naufraga
en oceans de dubte.
El poema suplica
des d’una llunyania.
FELIU FORMOSA
(Dedicat a tots aquells que feu cara d’espant quan us demanem que escriviu un poema)
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.