L’alumne Alberto Laguna de 2n de batxillerat ens felicita el Nadal obsequiant-nos amb aquest magnífic estudi.

L’ANUNCIACIÓ

FIXA TÈCNICA

L’Anunciació, és una pintura al temple feta sobre taula entre 1430 i 1435 en un moment de transició entre la pintura gòtica i el Renaixement. Va ser pintada pel mestre de la Toscana, Fra Angelico, i actualment és una de les obres més rellevants del Museu del Prado de Madrid.

CONTEXT HISTÒRIC

Fra Angelico va pertànyer al moviment pictòric del Quattrocento, que s’emmarca dins del Primer Renaixement. Es va desenvolupar a Itàlia al segle XV, i les seves característiques principals són: l’evocació de l’antic, l’observació de la natura plasmada en la pintura i el domini de la perspectiva.

Encara es continuava pintant sobre mur, tot i que  avançat  el segle XV es començarà a pintar a l’oli. La temàtica dominant era religiosa, especialment en l’Europa meridional.

Els artistes del Renaixement es van diferenciar del gòtic precedent en col·locar les figures en espais arquitectònics que procuren representar degudament la perspectiva. El centre d’atenció és la figura humana, generalment idealitzada i estudiada en diverses postures i moviments. Les proporcions humanes es van normalitzar, a diferència de l’art romànic i gòtic, que tenien com a principal afany representar la iconografia religiosa de manera didàctica i simbòlica. La tridimensionalitat es va perfeccionar i es van establir les bases de l’estil renaixentista.

El beat Fra Angelico, va néixer el 24 de juny de 1390 a Vicchio (regió de la Toscana italiana). L’any 1418 va ingressar en un convent dominicà a Fiésole (a prop de Florència) i al voltant de 1425 es va convertir en frare del mateix ordre. Es desconeix qui va ser el seu mestre, però es creu que va començar la seva carrera artística com il·luminador de llibres religiosos, i després va començar a pintar retaules i taules. Va ser en els seus inicis, quan estava com a capellà en l’ església de Sant Domènec quan va realitzar L’Anunciació, una de les seves obres més importants.

CARACTERÍSTIQUES ESTILÍSTIQUES

TEMÀTICA I TÈCNICA

L’Anunciació és una obra de temàtica religiosa que va ser feta per Fra Angelico entre 1430 i 1435 per a l’Església del Convent de Sant Domènec de Fiesole. Quan es va consagrar el convent l’any 1435, la seva església acollia tres altars de Fra Angelico, formant un tríptic amb la Verge i el Nen amb els àngels a la taula central i La coronació de la Verge i L’anunciació en els laterals.

Aquesta obra va ser pintada amb la tècnica del tremp consistent en la utilització de pigments de colors, barrejats amb aigua i rovell d’ou per aconseguir líquids glutinosos i calents, com l’aigua de cola, per aplicar-los sobre taula de fusta.

COMPOSICIÓ I DESCRIPCIÓ DEL QUADRE

El centre compositiu està format per l’àngel i la Verge, emmarcats per una estructura arquitectònica senzilla d’arcs de mig punt que també col·laboren a separar i diferenciar dues realitats: la que transcorre sota l’edifici i la que succeeix al jardí. Sembla que davant l’arribada de l’àngel, la Verge suspengui la lectura del llibre que manté sobre la faldilla.

L’escena s’emmarca en un jardí, que és la representació del Paradís. A l’angle esquerre de la pintura es veuen les mans de Déu i d’elles surt un raig de llum daurada que focalitzan la Verge i  en el qual viatja el colom de l’Esperit Sant. El verger (hort amb varietat de flors i arbres) de davant de la porta és ple de floretes i té una espessa vegetació amb alguns arbres enmig dels quals es pot veure a Adam i Eva, vestits amb pells. La seva expressió és de submissió i de penediment.

COLOR I LINIA

Fra Angelico fa una pinzellada molt fina, aconseguint com a resultat una imatge de gran bellesa, i la textura que presenta la pintura és llisa.

Tant el dibuix com el color tenen gran importància en el quadre. A través del dibuix s’aconsegueix una perfecció fascinant en les figures i un acurat detallisme, mentre que el color aporta la llum i el contrast que afavoreix la sensació de pau, tranquil·litat i la bellesa del moment representat.  La manera de tractar i representar el jardí recorda la tècnica dels llibres miniats.

La gamma cromàtica dominant són els colors freds. Aquests colors doten de sobrietat i bellesa l’escena. La Verge porta una túnica de color rosat i un mantell blau ultramar. L’àngel vesteix amb un vestit de color rosa amb franges d’or, cenyit a la cintura, que cau en grans plecs fins als peus.També cal destacar l’ús del denominat  pa d’or.

La imatge es troba molt ben il·luminada. El Sol brilla en tot el seu esplendor, suggerint la sensació de ser un dia meravellós. L’autor vol oferir una impressió fantàstica a l’escena, ja que el raig de llum que enlluerna el bell rostre de Maria, significa un raig d’esperança per a l’ésser humà.

REALISME I NATURALISME

Al tractar-se d’una obra realitzada al voltant de l’any 1430, està molt marcada pel moment de transició entre la pintura gòtica i el renaixement. De l’època medieval queden trets com la minuciositat pròpia de la miniatura, com es veu en la flora davant d’Adam i Eva i en les detallades ales de l’àngel o en les seves ales daurades. Tant la Verge com l’àngel són rossos, de blanca pell i mans fines i allargades, imatges idealitzades més properes al naturalisme gòtic que al realisme del Renaixement. Igualment les figures d’Adam i Eva, com suspeses en l’aire, contrasten amb l’acurat estudi de l’espai on se situa l’escena principal.

La llum i el color són ja renaixentistes, així com l’austeritat de l’arquitectura i la voluntat de plasmar la perspectiva a través del dibuix i el color. Fra Angelico recorre al dibuix en obrir una porta rere el primer plànol que formen l’àngel i la Verge i col·locar-hi un banc en diagonal per suggerir profunditat. Recorre al color, per reforçar la sensació, quan il·lumina diferentment l’estança i quan pinta de blau el sostre del pòrtic on es troben els personatges.

ICONOGRAFIA

En aquest quadre, que és la part central d’un retaule, es representen dues escenes: l’expulsió del Paradís d’Adam i Eva i, la principal, l’Anunciació de l’àngel Gabriel a Maria que seria mare del Salvador promès per Déu als homes. Les dues escenes es relacionen pel fet que Déu en expulsar Adam i Eva de l’Edèn, els va prometre un Messies, un redemptor,  per això el raig de sol llum enlluerna directament el rostre de Maria, que serà la mare del Salvador que va anunciar Déu.