Dels molts autors que passen per les nostres aules, el bloc només pot fer-se’n ressò d’una petita part. Recuperem aquest novembre una experiència  iniciada el curs passat, i que seria una llàstima desperdigolar.

Comença durant la festa de  Sant Jordi de 2011. Cada grup de 1r de secundària fa un petit recital de poesia. Els de 1r A surten  a l’escenari i reciten entre tots un sol poema, If de Rudyard Kipling. Podria haver sortit millor, però s’ha despertat el sentiment de grup i el missatge del poema ha fet la resta. Completarem l’experiència amb una versió cinematogràfica de Kim de la Índia, protagonitzada per Errol Flynn i a fi de curs una lectura dramatitzada del primer capítol  de Capitans Intrèpids. M’agrada pensar que amb aquesta lectura els nois i noies s’adonen que, en general, són tan privilegiats com el jove Harvey.

Tan a Kim com a Harvey l’atzar els aboca a dures peripècies lluny del paraigua familiar. Surten però, del seu periple, havent abandonat la infantesa i convertits en nois madurs i savis.

Mentre pensava com fer públic el nostre joc vaig reflexionar sobre  els meus anys de docència i el llarg camí recorregut.

A priori el professor és el guia i els nois i noies els guiats, ara bé des que porto ulleres progressives hi veig millor i així com Kim necessita del seu lama, el lama necessita del seu “xela”.

Finalment tot se m’ha fet molt clar: jo sóc un senzill monjo que ha tingut molts “xeles” que m’han acompanyat en el meu camí. Des de fa molt poc he vist el meu riu, per la riba del qual plàcidament camino.

P.J.

Els alumnes també hi han dit la seva:

El record d’aquells dies em fa sentir bé, aquells riures, la concentració, la companyonia,… Tinc la impressió que cadascun de nosaltres havia escollit l’estrofa del poema If que més li esqueia. Però potser el millor record és per l’Alí fent de pare mariner de Capitans Intrèpids. Ai l’Alí, el nostre mestre savi de la classe…

M.S.

P.R.