Grans i petits gaudeixen amb les històries i els llibres de dracs. Cada any portem uns quants a l’exposició de llibres de Sant Jordi i són molt demanats.
Aquest any els nens i nenes del Cicle Inicial han creat amb plastilina el seu propi drac. Aquests dies l’utilitzaran per inventar històries i presentar-les oralment davant del seu grup. Han recollit ninots d’altres personatges (cavallers, animals, princeses, nois i noies…) i també preparen l’escenari on es desenvoluparà l’acció.
Hi ha àlbums il·lustrats que cada cop que els mires descobreixes un nou detall que abans t’havia passat desapercebut, són veritables obres d’art. En el dia a dia a la biblioteca, observem que a molts dels nostres alumnes els passa el mateix perquè trien el mateix llibre en diverses ocasions i se’l miren i remiren, comenten amb els companys, riuen i, fins i tot, es posen a dibuixar alguna escena en un full.
Però també escoltem alguns pares que, en agafar un àlbum, obrir-lo i adonar-se que té molta imatge i poca lletra, el deixen i diuen: “Aquest no, és per a nens petits. Jo vull un amb més lletra que ha de llegir”. Ni tan sols s’aturen a mirar les il·lustracions perquè el que busquen es un llibre per llegir, no per “mirar”. I costa fer que canviïn d’idea perquè… “sí, tu diràs el que voldràs però, a més de què són més cars, aquest l’acabarà en un moment i ja no tindrà res per llegir que és el que realment interessa”. Sovint no t’ho diuen tan clarament però ho pots llegir amb el que diuen i la seva expressió a la cara. Comprem llibres “al pes”.
Els mateixos alumnes, que a l’escola gaudeixen amb les il·lustracions, a l’hora de comprar es decanten més per llibres amb poca il·lustració, de col·leccions diverses. Pel préstec o la lectura a la sala sí que n’agafen però no tant per la seva biblioteca personal a casa.
Malgrat tot, quan seleccionem el material de l’exposició de llibres de Sant Jordi, triem molts àlbums il·lustrats de gran qualitat i per a totes les edats.
Enguany vam parlar amb les tutores del Cicle Superior i ahir vam dedicar una sessió amb cada classe per presentar àlbums il·lustrats dels que després trobaran a la parada. L’exposició encara estava sense acabar de muntar però vam preparar uns quants i va anar molt bé.
Presentar les imatges, el color, la tipografia, la composició, la relació amb el text… i veure les seves cares mentrestant, desitjant tenir-los a les mans per veure’ls millor. I ho van poder fer. Mireu!
Un viatje per la il·lustració on PhotoPeach
“Es importante educar el gusto de aquellos que empiezan a asomarse a los libros y, en un mundo donde lo visual ocupa un lugar tan destacado, es necesario aprender a leer y criticar las imágenes. Es un camino largo que hay que empezar a andar desde muy pronto”. (Vicente Ferrer Azcoiti).
“Las imágenes y la concepción gráfica son de gran importancia en un libro para niños. En el aprendizaje de la lectura y en la consolidación de hábitos de lectura, las imágenes juegan un papel interesante de apoyo, motivación y apresto a la lectura. No deben ser simples adornos del libro ni debemos considerar que simplemente hacen al libro más bonito. Las imágenes constituyen por sí mismas un lenguaje de fácil aprehensión por parte de los niños, que pueden tener tanta o más importancia que el lenguaje escrito. Por este motivo, es indispensable prestar atención a la calidad gráfica de los libros para niños” (Uribe, V.- Delon, M.).
“La il·lustració no és una crossa comunicativa ni un ornament. La il·lustració és un llenguatge. Un llenguatge genuí. És cert que l’escola catalana ha fet i continua fent una gran tasca envers el llibre infantil i juvenil. Però, per a l’escola, el llibre servia i serveix per aprendre a llegir, o, com es divulga darrerament, ‘per trobar plaer en la lectura’. Malauradament la il·lustració ve a ser com l’esquer d’aquest plaer; la via per arribar a assolir aquest ‘plaer de la lectura’, però sense constituir un plaer ni una lectura ‘per se’.
Simon’s Cat és una sèrie de dibuixos animats creada pel britànic Simon Tofield. Senzilla i divertida té com a protagonista un gat.
Al Cicle Inicial han aprofitat les animacions per fer una activitat d’expressió oral. S’han organitzat en grups i cada un d’ells ha vist un episodi diferent de la sèrie. Havien de veure’l i preparar la seva exposició oral per narrar la història la resta de companys. S’ho han passat molt bé i la posada en comú ha estat genial! Expressius i espontanis!
Els de primer ara estan escrivint les històries. Quan acabin ja compartirem alguna d’elles.
Us deixo un vídeo de Simon’s Cat per si no el coneixeu. Si voleu veure més, visiteu el seu canal oficial on trobareu altres episodis.
I aprofitant que parlem de gats… uns quants llibres!
El Gat Splat
Scotton, Rob Jaguar Ediciones
L’Splat es va despertar molt d’hora aquell matí. Era el seu primer dia a l’escola per a gats i movia la cua com un boig, amb preocupació. Si m’amago potser el dia passa de llarg… Li esperaven moltes sorpreses sobretot quan Seymor, el seu amic ratolí, fuig de la seva capsa i tots els altres gats el descobreixen.
Una proposta divertida amb unes il·lustracions encantadores.
COLIN i la increïble migdiada
Hodgkinson, Leigh
Editorial: Coco Books
En Colin és un gat sense sostre. Està desesperat perquè té una son terrible, necessita fer una gran migdiada i es fica a una caixa de cartró, lloc ideal per fer-la. El pobre gat és empaquetat i enviat al voltant del món i …
EL PELUT (EDIT. BLUME de Sam Lloyd)
El Pelut no vol jugar amb ratolins de mentida, esmunyir-se al llit de l’Amèlia ni, per descomptat, que li llegeixin contes abans d’ anar a dormir. El que el Pelut vol és… viure aventures! Així que una nit marxa… i comença una nova vida com sempre s’havia imaginat, fins que un dia s’adona que es sent sol
L’herència
Jaume Cela i Ollé
Ed. Cruïlla
Dos ratolinets, d’allò mes tendres i eixerits, queden orfes. El seu pare, abans de morir, pensa qui podrà fer-se’n càrrec i decideix ni més ni menys que sigui en Bigotis-de-seda, el seu “enemic”, un gat que, tan bon punt els veu, ja pensa en l’esmorzar que farà.
Els gats de Maria Tatin
Sylvie Chausse
Editorial Zendrera Zariquey
La protagonista d’aquesta història és una dona gran, afable i agradable. Però la soledat la porta a adoptar tots els gats del seu veïnat i els hi fa un deliciós pastís de poma. Umm… què bo!
El gat poruc i Bu.
Michael Broad.
Beascoa
Us presentem el gat més poruc del món. Qualsevol cosa li fa por i de seguida s’amaga. No li fa cap gràcia quedar-se tot sol en casa. Li fa por inclús la seva ombra!Però un dia coneix Bu, un ratolinet molt decidit que li ensenyarà a superar les pors. Amb ell s’atrevirà a provar…
Aquesta setmana aprofito tots els meus moments lliures (o millor dit els que no tinc cap cosa urgent a fer) per anar a la biblioteca a llegir. És un luxe!. Carrego llibres amunt i avall, de l’escola a casa i a l’inrevés, però com gaudeixo! El mateix fa la Victòria, la meva companya a la biblioteca i l’Antonieta, la meva companya al despatx. Al matí compartim lectures. En ocasions no puc evitar emportar-me algun dels títols que elles m’han explicat perquè… m’ha atrapat i vull viure aquella història o aquelles il·lustracions en primera persona. No sé si us en féu una idea, però tenim la sort de disposar de molts i molts llibres en diposit. I ens agrada llegir-los abans de presentar-los als nostres alumnes!
I compartir és tant bonic que també ho fem des d’aquí. Cadascú de nosaltres té el seu gust personal i segur que algunes de les recomanacions que fem no us atrapen. Però si les recollim aquí és perquè a nosaltres ens han impressionat, emocionat, alegrat, entristit… Si us interessa continueu o, millor encara, camineu fins una llibreria propera i dediqueu-vos una horeta. Una gran història us està esperant!
JO SÓC EL REI
Leo Timmers
Claret Kids
Una història senzilla i ja molt coneguda però amb unes il·lustracions clares i divertides. Els animals de la selva es disputen qui és realment el Rei. A cada plana apareix un animal diferent que evidentment vol i, de fet, es posa la corona de Rei de la selva. Però tots sabem que de reis a la selva només n’hi ha un, o potser no?
Un bosc ple de boira
Nick Sharratt
Cruïlla
Aquest llibre ens convida a jugar. L’autor simula la boira dibuixant sobre paper de ceba. La transparència permet que els nens i nenes trobin els personatges que s’amaguen darrera el full i contestin la pregunta: Què hi veus entre la boira? Quan miren, troben la figura pintada a tot color acompanyada d’un text rimat que ben segur us treurà un somriure. Senzill i ideal per a nens petits. També als grans us agradarà!
La merienda del señor Verde
Javier Sáez Castán
Ediciones Ekaré
M’han impressionat les magnífiques il·lustracions d’aquest llibre. Els colors són els protagonistes. El senyor Groc, el senyor Púrpura, el senyor Bru, el senyor Negre són els convidats del senyor Verd. Junts hauran de resoldre un misteri amagat darrera una porta misteriosa. Cada full és com un quadre meravellós.
Melodía en la ciudad
Benjamín Lacombe
Edelvives
Sempre m’han agradat els llibres de Benjamín Lacombe i aquest no m’ha defraudat gens ni mica. El protagonista de la història és l’Alejandro, un noi que viu en una ciutat trista i està destinat a treballar a les fàbriques quan sigui gran. Però coneixerà i s’enamorarà de l’Elena una noia que viatja en la caravana d’un circ gitano. Amb ella i els músics del circ descobrirà que té un talent innat per tocar la guitarra. Mireu algunes de les il·lustracions.
El proper 2 d’Abril es commemora el Dia Mundial de conscienciació de l’Autisme. És veritat que cada vegada més hi ha diades dedicades a tot tipus de temes però aquest em sembla realment necessari. Molts de vosaltres sabeu que enguany a l’escola estem intentant que pares, mestres, alumnes i monitors del centre reflexionem plegats sobre la importància de caminar cap a l’escola inclusiva.
“La educación inclusiva no sólo respeta el derecho a ser diferente como algo legítimo, sino que valora explícitamente la existencia de esa diversidad. Se asume así que cada persona difiere de otra en una gran variedad de formas y que por eso las diferencias individuales deben ser vistas como una de las múltiples características de las personas. Por lo tanto, inclusión total significaría la apuesta por una escuela que acoge la diversidad general, sin exclusión alguna, ni por motivos relativos a la discriminación entre distintos tipos de necesidades, ni por motivos relativos a las posibilidades que ofrece la escuela.”
I avui he tingut la sort de conèixer un altre blog fantàstic sobre Autisme, Hasta la luna ida y vuel…TA. La mare de Julen ens parla, entre moltes altres coses interessants, sobre la diferència entre ser autista i tener autisme.
“Hoy en día es muy habitual referirse a las personas que tienen Autismo como Autistas. Mi hijo es autista, este muchacho es autista, etc,…, es curioso como el “tener” ha sido devorado por el “ser”. El Autismo no define a la persona, no se es autista, se tiene autismo…………. Uno puede ser alto, flaco, o incluso rubio. Aunque tales definiciones no son más que epítetos destinados a definir ciertas particularidades, sin embargo, se ha extendido -lamentablemente- el término Autista para definir, encasillar y etiquetar a las personas que tienen Síndrome Autista…… No deja de ser en suma un modo de establecer fronteras -invisibles, pero fronteras al fin y al cabo- entre el conjunto social y las personas con autismo. Aunque a priori pueda parecer una vulgar cuestión de léxico, finalmente la definición encasilla y estigmatiza a la persona que padece el citado síndrome. ……. Debemos de empezar a desterrar ese estigma, las personas no son autistas, tienen autismo, como podrían tener gripe (nadie nos define como griposos, somos personas con gripe) Ya les ponemos las cosas demasiado difíciles a las personas que se encuentran dentro del Trastorno del Espectro Autista (TEA) como para que además las marquemos cual apestados con una palabra. ……. Debemos pues empezar a desmitificar el Autismo, sólo en España hay más de 300.000 personas afectadas y merecen todo nuestro respeto y apoyo, empezando por no mirarlos como bichos raros ni definirlos como seres especiales (pero en el sentido lastimero y peyorativo)
“Cuando se define el estado de una persona por un adjetivo se le engloba en todo lo malo que ese adjetivo lleva, y eso va en contra de la dignidad de todas las personas que tienen autismo.”
Y ahora un vídeo de Carmen, la madre de Fernando, amb el que cauen molts mites de l’autisme.
“Esperamos la concienciación de la sociedad, para que les ofrezcan un mundo mejor. Por la asistencia temprana y una educación sin fronteras, y el derecho a un PUESTO DE TRABAJO.
SI TÚ PUEDES…….. ELLOS TAMBIÉN PUEDEN LLEVAR UNA VIDA DIGNA.
Ya sabemos que cada caso es un mundo……. pero hay que seguir luchando por ellos.”
“Mi nombre es Darius. Mi mamá siempre que la vida es como un puzzle: todos los días de nuestras vidas añadimos una pieza nueva, depende de nosotros saber dónde colocar a cada una, para que al final, el puzzle sea completo”.
Per últim us presentaré alguns llibres interessants sobre el valor de la diferència.
El llibre ens parla del mo?n d’una nena amb autisme, la Sara, explicat des del punt de vista d’un infant, el seu germà.
Qui és la Sara? De vegades passa hores en silenci, de vegades crida amb totes les seves forces. Sovint no notes la seva presència, perquè és com una ombra; però altres vegades resulta imprevisible. Viu en el seu món interior i quan està absorta en els seus pensaments sembla la persona més feliç del món. És profundament enigmàtica. Hi ha moments en què fa por, però en d’altres aflora el seu millor somriure i fa unes grans abraçades. La Sara té una família i és una persona meravellosa.Un fragment:
“Una ombra llisca sobre les parets i desapareix.
‘Qui és?’
Un murmuri s’escampa per la sala i després s’apaga.
‘Qui és?’
”Es un arbre?, un gos?, un cavall?, un automòbil?, una batedora?, un ocell?, un avió?, una cadira?’
No és res de tot això. És la Sara, la meva germana!.”
Les il·lustracions transmeten visualment allo? que el text expressa de forma litera?ria: abstraccio?, abse?ncia, misteri, solitud, pa?nic, tendresa, enuig, afecte.
El Cassó d’en Gerard
Isabelle Carrier
Ed. Juventud
Amb paraules senzilles i unes il·lustracions tendres i divertides, l’autora recrea el dia a dia d’un nen diferent: les seves dificultats, les seves qualitats, els obstacles que ha d’afrontar. El cassó del Gerard omple un buit i us commourà. Feu un petit tast!
El post està sortint massa llarg però el tema s’ho mereix. Continuarem presentant llibres sobre la diferència!
Sam is a boy with a baby sister and an older brother. His parents are understandably busy.
Poor Sam. Everyone, even the family dog, seems to be too busy to pay him any attention. As the day goes on, he finds himself slowly shrinking, until, by bedtime, he’s absolutely tiny…so small, in fact, that he slips down the plughole and finds himself shooting through the pipes into the outside world, and into a new adventure and a brand new friend…. They share their stories and as they talk, Sam feels himself begin to grow. He hops back home and has a reunion with his family
En Sam és un nen amb una germaneta petita i un germà més gran. Els seus pares estan sempre molt enfeinats.
Pobre Sam! Tots, fins i tot el gos de la família, han de fer tantes coses que ningú li fa cas. Així que va passant el dia, en Sam és va encongint, fins que a la nit s’ha fet tan petit que mentre es banya al lavabo és engolit pel forat i fa cap a les clavegueres, on comença una aventura amb una nova amiga… Comparteixen les seves histories i així que ho fan, és senten millor i comencen a créixer. Tornen a casa i en Sam és retroba amb la seva família.
Elephant Wellyphant
Nick Sharratt
Alison Green Books
Pull the tabs and lift the flaps – who’ll be your favourite elephant? The Fruit Jellyphant, or the Chocolate Caramelephant? Cinderellaphant – or the stinky rude Smelliphant? There’s an elephant for everyone in this utterly original comic masterpiece.
Both the pictures and the text are really imaginative and amusing and the text is very memorable so it is easy to pick up for little ones.
Estira les llengüetes i aixeca les pestanyes -quin és el teu elefant favorit? El Gelatinelefant de Fruita, o el Caramelefant de xocolata? Ventafocselefant- o el pudent i groller Pudentelefant? Hi ha un elefant per cadascú en aquest original conte.
Tant les imatges com el text son molt imaginatives i divertides, el text és molt fàcil de recordar o sigui que es molt indicat per els mes petits.
Aquest és el títol d’un llibre fantàstic que ens ha fet gaudir i riure molt. Recull les descripcions imaginatives que han fet un grup d’alumnes de dotze i tretze anys a partir dels monstres que el seu professor de Dibuix anava fent i portant a classe. No puc deixar de recollir en aquest espai alguns trocets del llibre.
La presentació d’en Juanolo, el professor dibuixant, diu:
En JuanolO va néixer al planeta Terra fa mooolts més anys que els lectors dels seus llibres. Té un sol cap, quatre ulls i dues mans. El cap el fa servir per pensar tonteries, una de les mans la fa servir per fer gargots amb un llapis i l’altre per menjar paella amb una forquilla, cosa que li encanta. Fins ara té publicats 13 llibres i amb aquest que tens a les mans 14. Actualment treballa de professor de Dibuix en un institut i quan els seus 3 fills el deixen una estona tranquil, escriu, dibuixa i cuina espaguetis a la carbonara.
COLORDRAPÍN
El Colordrapín és un ninot que té sentiments com una persona. Quan algun altre ninot l’ataca, ell es defensa canviant de color i així es camufla. Menja peixos de riu i li agrada fer una migdiada de quatre hores com a mínim. Es medica cada dia, perquè si no es tornaria boig amb tants colors. (Jonathan – 12 anys)
I al final dues sorpreses:
dos monstres perquè els hi poseu nom i expliqueu la seva vida
Un creatiu relat final “Quan els monstres ens visiten” de Carlos Rull, professor de Llengua Castellana i Literatura en el què els monstres descrits prenen vida.
A la contraportada coneixem el procés que ha portat a la publicació del llibre. Hi diu:
Aquest llibre, com tantes d’altres coses a la vida, és fruit d’una casualitat. La cosa va anar així: Un dia normal fent una classe normal, se’m va acudir agafar un dels meus bolígrafs i fer un petit monstre en un full en blanc, quan de sobte, es va apropar un dels meus alumnes per veure què estava fent i tot mirant el dibuix em va preguntar:
– I qui és aquest?
– No ho sé – li vaig respondre – Digue’m-ho tu. Te’l deixo que te l’emportis a casa i demà m’ho expliques.
A l’endemà em va portar el monstre amb una història fantàstica sobre ell: què feia, on vivia, què menjava, quants anys tenia… Em va semblar un text tan divertit que vaig pensar que potser si ho proposava a tota la classe s’engrescarien amb el joc. Cada setmana portava algun monstre més i cada text que escrivien era tant o més bo que l’anterior. Vàrem anar jo dibuixant i ells escrivint sobre monstres quan va arribar un moment que em vaig adonar que allò que havia començat com un joc a l’aula s’havia convertit en… “MOoonstres! Què hem de fer!, de vegades aquestes coses passen. (Juanolo)
Fantàstics mestres i encantadors alumnes! Felicitats! Com diu @olmillos y altres companys al twitter: una altra escola és possible.
Continuem compartint algunes de les lectures que tindrem ben aviat a l’exposició de Sant Jordi. Perquè aneu fent boca! Thi Thêm i la fàbrica de joguines
Françoise Guyon i Roger Orengo
Proteus Editorial
Thi Thêm viu en un poble al costat d´una meravellosa albufera on els seus pares es guanyen la vida amb la pesca. Un dia s´esgota tot el peix i s´instal.la una fàbrica de joguines a la ribera. Thi Thêm ja no pot anar més a l´escola i treballa tot el dia a la cadena de muntatge de joguines per a nens de països rics. Esgotada, Thi Thêm cau a una cinta transportadora i comença una aventura que canviarà la seva vida.
¡Vamos a ver a papá!
Lawrence Schimel/Alba Marina Rivera
Ediciones Ekaré
El millor dia de la protagonista d’aquesta història és el diumenge, perquè el seu pare truca per telèfon. Fa més d’un any que no el veu, perquè treballa molt lluny, a l’altre costat de l’oceà. Aquesta setmana rebrà una noticia feliç però…
No deixeu de llegir aquest llibre que ens apropa una realitat difícil i ens parla del dolor per l’absència, la il·lusió del retrobament i el buit pel que es deixa enrere. Us deixo també un vídeo molt interessant que recull l’evolució de la primera il·lustració del conte.
El retall
Sthépane Servant
Intermón Oxfam
Un dia, Bobo, l’elefant, troba una cosa molt estranya. Després de girar-la del dret i del revés, decideix que es tracta d’un barret. !Però no tothom és de la mateixa opinió! L’arribada d’un nen petit tot nu posa fi a l’animada discussió.
Nandi vol sorprendre a la seva amiga Tindi que viu en un altre poblat portant-li un cistella amb set fruites. Porta el cistell al cap i pel camí va preguntant-se quina fruita li agradarà més a la seva amiga. Entretant set animals diferents es van menjant les fruites fins que deixen el cistell buit. Però aquesta situació es resol gràcies a l’ajut involuntari d’una cabra que xoca contra un arbre ple de mandarines.
Una preciosa història sobre l’amistat que ja coneixíem però que ens sembla molt recomanable. Podeu llegir-la també des d’aquí.
Tots sabeu que la diada de Sant Jordi és la gran festa del llibre a l’escola, l’excusa per conèixer noves propostes, per triar i comprar meravelles que formaran part del fons documental de la biblioteca, per…
Aquest any el 23 d’abril estarem de vacances de Setmana Santa però això no pot suposar quedar-nos sense la possibilitat d’organitzar una magnífica exposició de llibres a la nostra sala. Els que l’heu pogut visitar en alguna ocasió sabeu que procurem seleccionar els títols amb molta cura i que tots els alumnes del centre la visiten en més d’una ocasió. Fem amb cada classe un ampli tastet de llibres (d’imaginació i de coneixements), propostes molt variades que creen fantàstiques expectatives de lectura en els nens i nenes. Sí, ja sabem que alguns trien un llibre aquest dia però la resta de l’any els costa més acostar-se a la lectura. Però… no us sembla que qualsevol ocasió és bona per intentar que quedin atrapats en el màgic món dels llibres?
Doncs ja hem posat fil a l’agulla! Hem fet un parell de visites al distribuïdor que ens facilita els títols i estem llegint i llegint, mirant i mirant, jugant i jugant, gaudint i gaudint. Esperem emocionar al nostre públic, oferir una gran varietat perquè puguin decidir allò que els agrada i allò que no. L’altra dia em van dir que amb la lectura passa com amb el menjar: cal provar molts gustos, comparar-los i finalment descobreixes el que més et satisfà. Així que comenceu a tastar virtualment, aviat els podreu tocar!
Malena Balena
Davide Cali
Libros del Zorro Rojo
Una meravella! no us el perdeu! Una noieta grassoneta rep les burles dels altres que la fan sentir malament. A més pensa que no sap nedar perquè esta massa grassa. Però te la sort de què un monitor de natació li fa veure que “tots som el que pensem que som”. Quantes vegades ens aniria de perles tenir algú que ens ajudés a superar els nostres propis fantasmes.
Si cliqueu sobre la imatge accedireu al blog de l’editorial on gaudireu d’un trosset del text i algunes de les boniques il·lustracions que l’acompanyen.
Les princeses també es tiren pets
Ilan Brenman
Animallibres
Com recull la ressenya publicada a Al·lots, el petit príncep, aquest divertidíssim conte és una meravellosa aportació a totes les famílies que tinguin la intenció de posar un toc d’humor a les històries roses. Malgrat la majoria de nenes passen en algun moment de la seva infantesa per una fase pastelosa en la què costa lluitar contra les tendències i els arquetips establerts podem, amb llibres com aquest, posar-hi un punt d’humor.
El meravellós món de la Geografia
Kate Petty / Jenny Maizels
Beascoa
Un llibre interactiu per jugar i viatjar cap al nord, el sud, l’est o l’oest, per terra o per mar.
Podràs explorar oceans i continents, huracans i terratrèmols, pobles i planetes. Gràcies a les pestanyes, les solapes i els desplegables, viuràs un viatge al·lucinant i divertidíssim!
Pink! el pingüí que es va tornar rosa
Lynne Rickards
Trapella Books
En Patrick se n’adona que durant la nit s’ha tornat de color rosa. De color rosa de cap a peus! Què pensaran els seus amics? En Patrick surt preocupat a buscar altres companys de color rosa, i després de creuar els oceans, troba un grup de flamencs que també són de color rosa… L’acceptaran?
Una reflexió sobre l’amistat i l’acceptació de les diferències.
Gràcies a la creativitat, la iniciativa i les ganes de treballar d’alguns docents per avançar cap a una escola millor, últimament s’estan impulsant molts projectes col·laboratius. Es difonen gràcies a la xarxa, twitter fonamentalment, i mestres d’arreu del món participen amb els seus alumnes que durant un temps comparteixen els seus treballs.
Aquest curs tenim la sort de participar en alguns d’aquests fantàstics projectes. Ja us hem parlat de dos d’ells: “Poemario colectivo: Poesía, eres tú” i “Nuestros pueblos“. Nens i nenes de primer han enviat vídeos recitant diversos poemes pel primer projecte, impulsat per Silvia González Goñi i Jose Hernández, professors de Llengua espanyola i Literatura del IES Sierra de Leyre en Sangüesa (Navarra) i el Col·legi El Valle de Madrid. Altres alumnes del nostre centre preparen també la seva participació. El projecte estarà obert fins a finals d’aquest curs, animeu-vos a participar!.
El segon, una iniciativa de Gregorio Toribio, mestre i tutor de primer de Primària a una escola d’Abrucena (Almeria), ha estat una gran experiència pels alumnes de 3r de Primària. Tot just estem a punt d’acabar-lo amb la preparació d’un glogster que us mostrarem des d’aquest blog.
I Gregorio torna a ser l’arquitecte d’un nou projecte que ha proposat a través del seu blog d’aula “La classe de Gregorio en Abrucena“. En poc temps s’ha difós àmpliament a través de xarxes socials. Igual que ell, estem convençuts que aquests projectes col·laboratius suposen un estímul molt important tant per l’alumnat com pel professorat i, per això, novament ens hi hem apuntat amb els alumnes de primer.
En aquesta ocasió es pretén fomentar el gust per la lectura i l’escriptura. Es tractarà de construir històries entre alumnes de diferents centres. Quan ens arribi una d’elles, des de qualsevol lloc del món, l’haurem de continuar i passar-la a un altre centre on faran una altre part i així fins arribar al final de la narració. Si voleu més informació visiteu el blog del projecte.
Demà mateix comencem a treballar, presentarem el projecte als alumnes i farem la nostra primera intervenció. Segur que aprendrem i gaudirem molt.
JO SÓC EL REI
Un bosc ple de boira
Melodía en la ciudad
Parla’m
El Cassó d’en Gerard
Shrinking Sam
Elephant Wellyphant
Thi Thêm i la fàbrica de joguines
¡Vamos a ver a papá!
