Com sabem que us agraden les contes de bruixes us recomanarem algunes lectures que podeu trobar a la biblioteca.

Pels que comencen a llegir

3 bruixes, de Grégoire Solotarell, ed. Corimbo

Tres germanes bruixes a qui ningú va a veure mai, segresten tres nens tan eixerits que de seguida les fan riure i es fan amics seus. De tan riure es fan a miques i s’han d’enganxar per mitjà de bruixeria. No queden ben bé igual que abans: ara tenen la cara riallera.  La història és divertida i les il·lustracions són molt originals i vistoses.

Winnie la Bruixa, de Korky Paul i Valerie Thomas

Winnie era una bruixa que vivia en una casa negra. Tenia catifes negres, cadires negres, un llit negre amb llençols negres i quadres negres a les parets. Naturalment, Wilbur, el gat, també era negre. El problema era que Winnie amb prou feines el podia distingir… fins que un dia va decidir fer ús de la seva màgia i…

La Bruixa Zelda i el seu pastís d’aniversari, Tatcheva, Eva. Ed. Molino

Ui quina por, de Ricardo Alcántara, edebé.

La Panxeta té sis anys. Com que és filla única, té moltíssimes ganes d’anar a l’escola i de conèixer els seus companys, per jugar amb ells. Però
la Panxeta, a més és bruixa. Per això s’haurà d’esforçar molt si vol tenir amics.

Iaga i l’homenet de la flauta, d’Irina Korschunow, ed. CruïllaQuan
la Iaga tocava la trompeta, els sons volaven com cignes negres damunt la ciutat. Aleshores els homes no podien riure. Els venien males pensades. Rondinaven, i es barallaven i els uns feien mal als altres. Vet aquí el que passava amb
la Iaga i la ciutat fins que hi va arribar l’homenet de la flauta.

Roberluxtina i la reunió de les bruixes, de Xavier Vernetta, ed. Cruïlla

Les bruixes de la ciutat preparen una dolenteria que serà la pitjor de totes. Si se surten amb la seva ho tenim malament. Sort de
la Roberluxtina que se les sap totes. Fins i tot és capaç de fer enfadar totes les bruixes alhora. 

Pels que llegeixen més

Manual de la bruja  de Malcolm Bird, ed. Anaya 

El Manual de la Bruja es simplemente una recopilación de cosas que se pueden hacer y crear, específicamente diseñado para satisfacer el gusto y el talento de una bruja. Hay hechizos y supersticiones, recetas y trabajos manuales, jardinería y la buena ventura: todo lo que una bruja necesita saber para triunfar. Pero no te olvides de añadir a todo ello una pizca de sal y buen humor porque, si no, el hechizo no funciona.

Serafina, expulsada de Terence Blacker; Ed. Columna

Oposiciones a bruja y otros cuentos, de  José Antonio del Cañizo; Anaya

Les Bruixes de Roald Dahl;  Empúries

Tereseta, la bruixeta de Josep Gregori;La Galera 

I una pàgina divertida http://www.interpeques2.com/trabajos/cervanpeques/bruja.htmhttp://www.xtec.cat/~averges3/quart/bruixavalriu.htm

Malvades, lletges i amb verrugues, acompanyades per un gat negre, amb escombres voladores,… les bruixes són protagonistes de molts contes de por.

Però també a vegades formen part d’histories tendres, solidàries, on ajuden a solucionar els problemes d’altres. I.., fins i tot en ocasions les seves aventures ens fan riure!

La setmana passada vam compartir amb els alumnes de Cicle Mitjà la lectura d’un llibre on l’escombra inservible d’una bruixa fa més facil la vida d’una vidua. Es tracta de “La escoba de la viuda” Texto e ilustraciones de Chris Van Allsburg. Colección “A la orilla del viento” Fondo de Cultura Económica, México.

En aquesta ocasió, la veritable protagonista és l’escombra que una bruixa regala a una vidua com agraïment per ajudar-la després de caure al seu hort. Ben aviat descobreix que no és una escombra normal i es converteix en un ajut fantàstic per a les feines qüotidianes de la dona. Però els seus veins no pensen el mateix…

 Ens ho vam passar molt bé amb la narració del conte i també amb les seves meravelloses il·lustracions. A la pàgina web de l’editorial  es recomana aquest llibre dient:

“El libro que te vamos a presentar es uno de los más amados de toda la colección de Los especiales de A la orilla del viento. Quienes hayan entrado al mundo de su autor, Chris van Allsburg, saben que es un genio adorablemente maniático y detallista que crea unas imágenes asombrosas. La historia en sí tiene un final sorprendente, a pesar de todos los indicios que el autor coloca desde el comienzo. Aunque pensándolo bien, ¿por qué debiera uno sorprenderse de lo que haga una escoba mágica cuando en la mismísima primera página se entera de que una bruja la ha desechado? Eso es lo genial del mundo que crea Van Allsburg.”

 Després vam mirar un altre llibre d’aquest autor, “Los misterios del señor Burdick”.  Aquest album recull 14 il·lustracions que un tal Harris Burdick va deixar un dia a l’oficina de l’editor Wenders com a mostra del seu treball. Va prometre portar-li l’endemà les històries que les acompanyaven però, misteriosament, Burdick mai més va tornar. Cada il·lustració és un misteri i el lector és qui harà d’inventar les seves pròpies històries.

Aquesta és la proposta que van recollir els nens i nenes que van mirar el conte a la biblioteca i esperem que ben aviat disposem d’històries fantàstiques, misterioses, suggerents,…. Us les mostrarem quan arribin!!

A la parada de llibres de la diada de Sant Jordi hi havia llibres meravellosos. Molts d’ells han viatjat a casa vostra i suposem que us faran passar estones màgiques i agradables. Però alguns s’han quedat a la nostra biblioteca  i ja esperen que vosaltres vingueu a recollir-los.  A través d’aquest bloc us anirem presentant les novetats amb una petita explicació perquè pogueu fer la vostra tria. I si en teniu ganes també ens podeu recomanar les vostres lectures preferides. Quan tinguem ocasió de tornar a comprar tindrem en compte les vostres suggerències!

 Anna Obiols. Sóc la Pau. Barcelona: Edebé, 2007

L’il·lustrador i l’autora del llibre diuen. “A través d’una prosa poètica hem volgut fer reflexionar als lectors de com les coses més senzilles s’alteren en un país, poble o ciutat que es troba en guerra. Malauradament és una temàtica actual i pensem que és una manera de fer reflexionar als infants i al públic en general sobre aquesta problemàtica”

 T’ho he dit 100 cops. Gabriela  Keselman. Editorial Planeta

Quantes vegades se’ns ha oblidat alguna cosa i no som capaços de recordar-la, encara que la tinguem a la punta de la llengua? Això és el que li ha passat al Kif Kif, el peresós protagonista d’aquesta història. La seva mare li acaba de dir una cosa, però, no sap com, les paraules que sortien de la seva boca han anat per l’aire, s’han amuntegat, s’han embolicat, i abans d’arribar a les seves orelles, paf! Han explotat com si fossin bombolles de sabó. I ara té un problema, perquè no és capaç d’enrecordar-se d’allò que la mare li havia dit 100 cops

Una casa a mida. Horácèk, Petrn. Joventud, 2007

Història d’un ratolí i una poma, per a nens petits o primers lectors. Amb dibuixos expressius i efectius se’ns explica una història senzilla, però ben resolta. Té detalls que fan gràcia i juga amb els contrastos dia/nit, foscor/claror i fora/dins amb l’ajut dels elements troquelats que estan molt ben trobats. Tot i que amb un final previsible, és un llibre humil, però amb una història ben resolta. La traducció és correcte. Recomanable, si l’hagués de puntuar li posaria un 8 sobre 10.

Soy yn caballo. Moure, Gonzalo. Kalandraka

El autor  de este libro desde su blog ens diu:

Soy Un Caballo tiene ya tres años y pico. Lo escribí, casi de corrido, al volver de Tuva, conmovido por lo que allí había aprendido, sumado a mis diez años anteriores conviviendo con caballos. Alex, que también vino a Tuva conmigo y en la novela aparece con el nombre de Lomax, me enseñó a “hablar” en el lenguaje equino, a ser aceptado por el caballo. Y a mi vez enseñé a muchos niños a hablar con ellos, a “ser caballo con el caballo”. Con ese bagaje, me sentí capaz de esta osadía: hablar desde lo que supongo que es la mente del caballo.