Els alumnes de Cicle mitjà comencen a utilitzar els diccionaris de sinònims i antònims. Per practicar i fer cerques cada vegada de manera més ràpida, hem preparat un joc. Es tracta d’un joc de l’oca però amb un funcionament una mica diferent. Un jugador llença el dau i aixeca una carta (hem preparat unes quantes que a l’inici del joc es posen al mig del tauler). La llegeix en veu alta i tots els jugadors han de trobar la solució utilitzant el seu diccionari. El primer que ho aconsegueix i diu la resposta en veu alta és qui mou la seva fitxa. El joc continua fins que algú arriba a la meta. Tot jugant ens familiaritzem amb l’ús dels diccionaris.
Ep, nois i noies, pares i mares, mestres i tots els que, algun cop, heu visitat el nostre bloc!
El tenim una mica abandonat, amb l’inici d’un nou curs i el munt de coses que hem hagut de preparar, organitzar,… no hem tingut temps de continuar compartint les nostres experiències i d’obrir-vos una petita finestra a la nostra biblioteca.
Però tenim moltes novetats que, de mica en mica, us anirem presentant.
Avui, però, tinc el gust de presentar-vos un conte però no un dels que esperen a les prestatgeries de la biblioteca que algú els llegeixi, no. En aquesta ocasió podreu conèixer una història sobre la castanyada i Haloween escrit per una mestra molt eixerida de la nostra escola. És una entusiasta de la lectura i…, també gaudeix amb la creació de contes.
La Patrícia, tutora de 3r, m’ha fet arribar aquest text per veure què en pensava. L’explicaran a la classe però a mi m’ha semblat que us agradarà a tots i totes i, per això, a continuació us el presento.
La bruixeta Tineta
Fa molts i molts anys, en una masia anomenada Can Ribas, vivia una família molt coneguda anomenada les bruixes Puces. Estava formada per bruixes molt famoses: la Besàvia Tàvia, diuen que havia estat la primera en volar en escombra sense mans! La tieta Marieta, la bruixa que havia escrit el llibre més conegut de pocions: “Pocionetes amb moltes marranadetes” i la Yaya Pitaya que havia aconseguit tenir el pèl de berruga més llarg i lluent de totes les bruixes del món mundial!
Doncs bé, en aquesta família tant important, vivia també la petita bruixeta Tineta. La Tineta era una bruixa poc comú, no tenia un nas llargarut ni cap berruga, tampoc sabia fer pocions. A més tenia por a volar en escombra i no li agradava gens celebrar Haloween. Amb tot això la Tineta era una bruixa molt poc popular i poc apreciada. Tots es preguntaven: Com no li pot agradar Halloween? si és la festa més esperada per totes les bruixes! Una festa única en la que durant tota una nit, les bruixes i bruixots, surten per espantar a tota la canalla!!!
La Tineta però, com ja hem dit, no li trobava cap gràcia a Haloween, i a més no entenia perquè havien de celebrar una festa que venia de terres tan llunyanes, on no parlaven ni la seva llengua… Haloween? Però que redimonis voldria dir Haloween? A ella li sonava a xinès. No entenia aquesta dèria per celebrar festes de les quals no coneixien ni els noms.
Doncs bé, la Tina, estava tan cansada de sentir a tothom parlar de Haloween, que va decidir anar al bosc a veure els seus amics follets: en Rompetechos i en Nomenrecordo. Quan va arribar, els va trobar cuinant uns aliments que li van agradar molt, castanyes torrades i panellets! Feien tant bona olor!! i tenien tant bon gust!! que no va parar fins aconseguir que els seus amics follets li expliquessin la recepta.
Després d’una estoneta, la Tineta ja sabia cuinar perfectament panellets i torrar castanyes! Ella que sempre havia pensat que no servia per fer massa res, es va adonar que cuinar se li donava d’allò més bé. A partir d’aquell moment va decidir que cuinaria panellets i castanyes per a la seva família, perquè veiessin que bona cuinera era!.
A casa, però, tothom estava massa enfeinat preparant el Haloween i ningú no va fer massa cas dels panellets i les castanyes de la Tineta…
Però, ves per on, que mica en mica es va anar corrent la veu que una bruixa feia uns pastissets i unes castanyes torrades bones, bones. I amb el pas dels dies, van començar a aparèixer bruixes i bruixots de tot arreu del món, preguntant per la Tineta, per les seves pastetes i castanyes, i demanant que els hi en vengués. Tan i tan famosa es va fer la Tineta i la seva rebosteria, que a casa seva van haver de reconèixer que, tot i que no era una bruixa molt comuna, era una gran cuinera.
Amb el pas dels anys, els panellets i les castanyes de la Tineta, es van fer famosos arreu del món, i ja ningú imaginava una tardor sense les seves castanyes i els seus panellets. Tan famosa es va fer que ja ningú li deia Tineta sinó que tothom la coneixia per la castanyera. I amb el pas del temps van començar a celebrar cada tardor la Castanyada en honor a la Tineta, altrament coneguda com la Castanyera.
Cada any doncs, la castanyada la celebraven més i més bruixes i bruixots, fins que va arribar un any en què a l’estació de la tardor, ja no només hi havia una festa sinó dos, Haloween i la Castanyada.
I és per això, que a l nit de Haloween els nens més porucs que no volen que les bruixes i els bruixots els espantin, els hi donen panellets, castanyes o llaminadures, ja que com molt bé sabeu, a totes les bruixes i els bruixots els hi encanten!!!
Aquesta setmana ens ha visitat en Toni Villalobos, escriptor de literatura juvenil.
Els nois i noies de 4t de Primària havien llegit un llibre seu, « El Pop dels Nou Tentacles », il·lustrat per Penélope Tidor i van tenir la sort de poder conversar amb ell sobre les aventures d’en Serafí, el protagonista del llibre. Junts vàrem passar una tarda agradable, una tertúlia a l’entorn de la lectura i l’escriptura.
En Toni Villalobos és mestre i es dedica a escriure perquè, ja de ben menut, les lletres l’encisaven i va aprendre a gaudir del plaer de la lectura.
Fins ara ha escrit cinc llibres: El foc de la nit; M’avorreixo, va dir en Pol; El pop dels nou tentacles; Lluny de l’altiplà i Juls, Juliette.
L’autor assegura que el secret de la seva escriptura està en l’observació de l’entorn, observant surten les seves històries.
Coneixeu el llibre “La leyenda de la serpiente” ?
És una llegenda molt bonica publicada per Ed. Juventud, de de MT. Anderson, amb unes meravelloses il·lustracions de Bagram Ibatoulline. Si cliqueu la imatge de la portada podreu accedir a un web on podreu gaudir d’algunes pàgines del llibre.
La lectura ens va animar a conèixer altres llegendes de Catalunya que volem compartir amb vosaltres. Els alumnes de 4t hem preparat, per grups, unes quantes lectures que us oferim ara. Esperem que us agradin!
La primera llegenda que escoltareu es diu “El llop de la cova d’en Benet”.
I ara gaudiu amb la llegenda “El pi de les pinyes d’or”.
A continuació us oferim “La justícia de Nalec”.
Si encara en teniu ganes…, podeu escoltar “El sabater de Torregrossa”
I per últim aqui teniu “Sarronet”
Per conèixer encara més rondalles entreu al web rondalles dels països catalans.
Com ja hem comentat en un altre post d’aquest blog, el mes de març vam llegir contes de l’Àfrica i vam fer una expossició al passadís de l’escola, davant la nostra biblioteca, amb un recull d’algunes d’aquestes lectures. Els alumnes de 2n i 4t han fet un llibre seguint com a model el llibre “M de Món”. Us mostrem ara el resultat de la seva feina recollida en dos llibres anomenats “E D’ESCOLA”. Són molt bonics i mostren moltes acti
vitats rellevants del nostre centre. Què tingueu bona lectura i…, com en altres ocasions, us animem a què ens doneu la vostra opinió fent algun comentari.
Recordeu que per veure’l cal clicar la imatge. 
“Algú que no recordo va dir “la poesia és com l’electricitat, que és a tot arreu”. El que s’ha de saber és copsar-la. A tot arreu hi ha poesia.” Joan Brossa.
“La poesia és la cuina de la literatura” Bernardo Atxaga.
Coneixeu el llibre de poesia: “Sopa de sueño y otras recetas de cococina”?.
Fa pocs dies l’hem presentat als alumnes de Cicle Mitjà i ens ho hem passat molt bé llegint i escoltant els poemes de Jose A. Ramírez Lozano.
Esternuts al vapor, corbates a la planxa, sorbet de xampú, gelat de llàgrimes… plats literaris i sorprenents, difícils de cuinar però de lectura ben plaent.
A l’entrada de la biblioteca hem parat taula i cada dia us oferirem un menú cuinat amb els plats-poemes d’aquest llibre editat per Kalandraka. Bon profit!
Aquest és un conte que ens explica la història d’en Marc un nen molt trapella. Fa bestieses i un dia la seva mare el castiga al llit sense sopar. A la seva habitació decideix fer amb la seva imaginació un viatge al país on viuen els monstres, fins a convertir-se en el rei de totes les feres. Però, després d’un temps fent malifetes, en Max se sent molt sol i comença a trobar a faltar la seva llar…
Tots hem gaudit amb la narració del conte i després l’hem pogut veure en un vídeo. Un company del C. Inicial ha portat el conte en anglès i també l’hem pogut escoltar en aquesta llengua. Si voleu vosaltres també ho podeu fer ja que en aquest article us oferim el vídeo en anglès.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/fWIdkYk9fQM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Els nens i nenes de primer hem fet un manual de monstres. A partir de fotografies de monstres hem inventat petites descripcions molt divertides. També hem dibuixat monstres després de llegir altres descripcions. Amb la nostra feina hem pogut fer un petit llibre que està disponible en préstec a la nostra biblioteca. Aqui uns pengem una petita mostra. Esperem que us agradi tant veure’ls com a nosaltres fer-los!
Aquet llibre va rebre el PREMI LLIBRETER 2003. L’hem explicat al C. Mitjà i ens ha fet pensar en els nostres avis.
HERAS, CHEMA i OSUNA, ROSA. Avis. Ed. Kalandraka
Tots ens fem vells, és llei de vida. Però la bellesa no mor amb els anys, simplement es transforma.
Una història romàntica plena de metàfores encadenades
També hem jugat a fer comparacions i metàfores i algunes d’elles les hem il·lustrats. A la foto veieu el resultat.
Conèixeu el conte “Les primeres maduixes” d’en Joseph Bruchac?. És una història fantàstica, dolça i entranyable amb el que els nois i noies de quart hem passat una bona estona.
Josep Bruchac és indi cherokee de la tribu abenaki i ha rebut diversos premis per les històries tradicionals dels pells-roges que explica en els seus llibres.
En aquest llibre ens narra una història d’amor i desamor, poètica i tendra. Una parella s’estima moltíssim, però un dia l’home contesta malament a la dona i posa en perill la seva relació. El gran sol ajuda amb la seva força a que la fruita silvestre maduri i ajuda a aconseguir la reconciliació.
Anna Vojtech és la il.lustradora del conte. Nascuda a la República Txeca va estudiar art al seu país. Ara viu als Estats Units i ha realitzat nombroses exposicions de pintura arreu del món.