Janell Cannon ha treballat durant molts anys a la xarxa de biblioteques públiques i ha estat premiada en diverses ocasions pel seu treball com a escriptora.Les ratapinyades, les serps, les paneroles, … aquests animals que sovint són classificats com a lletjos són protagonistes dels llibres d’aquesta autora.
Quan un periodista li va preguntar perquè escrivia sobre animals que ningú estimava, Janell va respondre:
- – els animals menys estimats no són tan diferents dels més populars. Cada animal té una funció important a la natura encara que a vegades no sabem quina és. M’inspiro quan vaig al zoo. Observo tant als humans com als animals. Poso atenció en les reaccions de la gent. Els que causen més impacte negatiu són candidats immediats per un conte.
A la biblioteca hem explicat alguns dels seus meravellosos contes. Us els presentem ara per si voleu demanar algun en préstec.
Aquesta és la bella història de l’Stelalluna, una petita ratapinyada que es veu separada de la seva mare i és adoptada per una família d’ocells. La força de l’amistat i la riquesa que genera la diversitat són els principals valors que transmet aquest preciós llibre. Les boniques il·lustracions encantaran a menuts i grans.
La mare de la Pindulí sempre diu li ha dit que és la hiena més bonica del món. Però el Gos, el Lleó i la Zebra no pensen 
igual. Per què, sinó, la fan sentir tan mal quan li insinuen que té les orelles grans, la cabellera escabellada, i les ratlles esgarriades? A Pindulí no li agrada que cap animal de la sabana se’n burli, i ho intentarà tot per tal d’evitar-ho. Però res surt com ella vol. Res, és clar, fins a que provoca una cadena sorprenent d’esdeveniments…
Per què tanta pressa per créixer i tornar-se verd? -pregunta la Verdi, una petita pitó, des de la seva illa tropical. La Verdi no vol fer-se gran però amb el temps comprèn que créixer no significa deixar de ser un mateix.
Una obra d’art convertida en àlbum il·lustrat, un conte que agradarà als nens i nenes i despertarà la seva sensibilitat artística per les coses belles i la seva creació.
Alatorta és una panerola molt especial: és una artista i li agrada fer escultures amb tot tipus de vegetals. No li resulta fàcil, doncs és molt petita, té una ala torçada i tots els predadors del bosc acaben destrossant les seves obres. Fins que un dia es cansa d’aquesta situació i vol venjar-se en altres animals més petits que ella: les formigues. Però d’elles aprendrà la compassió i la solidaritat.
Aquestes històries ens han animat a buscar llibres de coneixements que parlen sobre els animals protagonistes. A la biblioteca en tenim un grapat que ens han interessat perquè ens han ajudat a fer descobriments importants. Sabíeu que la majoria de ratapinyades viuen en comunitat, normalment en coves? I què n’hi ha tantes que per sortir d’una cova poden arribar a trigar 1h.?
