Abans de Sant Jordi vam passar una bona estona mirant les increíbles transformacions que fa Josse Goffin en el seu llibre “Oh”. Pocs dies després, a la parada de llibres, vam descobrir el seu segon llibre de transformacions, “Ah”.
Els nens i nenes de primer i de segon han fet la seva pròpia interpretació i han transformat alguns dels dibuixos que surten en els llibres que us hem recomanat. Mireu-les, són també publicables.
Us convidem a veure aquest curtmetratge d’animació de Yannick Puig. Ens ha semblat genial. Poseu el so per sentir la música que també ens agrada molt i… ja ens direu que us sembla!
A la parada de llibres de la diada de Sant Jordi hi havia llibres meravellosos. Molts d’ells han viatjat a casa vostra i suposem que us faran passar estones màgiques i agradables. Però alguns s’han quedat a la nostra biblioteca i ja esperen que vosaltres vingueu a recollir-los. A través d’aquest bloc us anirem presentant les novetats amb una petita explicació perquè pogueu fer la vostra tria. I si en teniu ganes també ens podeu recomanar les vostres lectures preferides. Quan tinguem ocasió de tornar a comprar tindrem en compte les vostres suggerències!
Anna Obiols. Sóc la Pau. Barcelona: Edebé, 2007
L’il·lustrador i l’autora del llibre diuen. “A través d’una prosa poètica hem volgut fer reflexionar als lectors de com les coses més senzilles s’alteren en un país, poble o ciutat que es troba en guerra. Malauradament és una temàtica actual i pensem que és una manera de fer reflexionar als infants i al públic en general sobre aquesta problemàtica”
T’ho he dit 100 cops. Gabriela Keselman. Editorial Planeta
Quantes vegades se’ns ha oblidat alguna cosa i no som capaços de recordar-la, encara que la tinguem a la punta de la llengua? Això és el que li ha passat al Kif Kif, el peresós protagonista d’aquesta història. La seva mare li acaba de dir una cosa, però, no sap com, les paraules que sortien de la seva boca han anat per l’aire, s’han amuntegat, s’han embolicat, i abans d’arribar a les seves orelles, paf! Han explotat com si fossin bombolles de sabó. I ara té un problema, perquè no és capaç d’enrecordar-se d’allò que la mare li havia dit 100 cops
Una casa a mida. Horácèk, Petrn. Joventud, 2007
Història d’un ratolí i una poma, per a nens petits o primers lectors. Amb dibuixos expressius i efectius se’ns explica una història senzilla, però ben resolta. Té detalls que fan gràcia i juga amb els contrastos dia/nit, foscor/claror i fora/dins amb l’ajut dels elements troquelats que estan molt ben trobats. Tot i que amb un final previsible, és un llibre humil, però amb una història ben resolta. La traducció és correcte. Recomanable, si l’hagués de puntuar li posaria un 8 sobre 10.
Soy yn caballo. Moure, Gonzalo. Kalandraka
El autor de este libro desde su blog ens diu:
Soy Un Caballo tiene ya tres años y pico. Lo escribí, casi de corrido, al volver de Tuva, conmovido por lo que allí había aprendido, sumado a mis diez años anteriores conviviendo con caballos. Alex, que también vino a Tuva conmigo y en la novela aparece con el nombre de Lomax, me enseñó a “hablar” en el lenguaje equino, a ser aceptado por el caballo. Y a mi vez enseñé a muchos niños a hablar con ellos, a “ser caballo con el caballo”. Con ese bagaje, me sentí capaz de esta osadía: hablar desde lo que supongo que es la mente del caballo.
Com ja hem comentat en un altre post d’aquest blog, el mes de març vam llegir contes de l’Àfrica i vam fer una expossició al passadís de l’escola, davant la nostra biblioteca, amb un recull d’algunes d’aquestes lectures. Els alumnes de 2n i 4t han fet un llibre seguint com a model el llibre “M de Món”. Us mostrem ara el resultat de la seva feina recollida en dos llibres anomenats “E D’ESCOLA”. Són molt bonics i mostren moltes acti
vitats rellevants del nostre centre. Què tingueu bona lectura i…, com en altres ocasions, us animem a què ens doneu la vostra opinió fent algun comentari.
Recordeu que per veure’l cal clicar la imatge. 
Poly Bernatene és un ilustrador argentí que té un blog fantàstic on mostra el seu treball. Val la pena donar-hi una ullada. Es tracta de Dibupoly 
El primer article d’aquest blog parlava d’un conte que vam explicar a la biblioteca. Es tractava de “L’Indi Errant que dugué la tardor”. Els nens i nenes de segon es van animar a il·lustrar el conte. Han treballat en grups de quatre i han portat a la biblioteca la seva feina. Des d’aqui felicitem a tots els que heu participat en aquesta feina. Hem triat un d’ells per a mostrar-vos-el. Esperem que us agradi. Cliqueu sobre la imatge per veure el llibre:
Ja fa temps vam descobrir aquesta revista digital que publica uns articles excel·lents sobre il·lustració als llibres infantils i juvenils. Doneu una volta de tant en tant i conèixereu propostes fantàstiques!
Avui hem descobert un article de la revista que parla sobre un curtmetratge poètic de Pablo Bullejos. Ens anima a veure’l ja que, diu, “ens ajuda a comprendre, als adults, com els llibres infantils són la clau de la imaginació. Ambientada en una biblioteca pública trobem dos personatges centrals que estan units per la mateixa clau: la lectura”.
Hem gaudit molt els 10′, aproximadament, que té de durada i ens ha fet reflexionar sobre “la imaginació que es troba amagada als llibres”. Us oferim un enllaç directe per veure’l però us recordem que llegiu el post directament en el bloc de la revista
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/lfVaMu1d9KA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/D14r2v7voEs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Si voleu passar una bona estona llegiu aquest conte.
WOMELL, CHRIS. Dues granotes. Ed. Juventud
Un text breu amb diàlegs incisius i il·lustrat amb uns primers plànols de gran expressivitat de les dues granotes.
Una història que il·lustra amb humor l’actitud infantil de voler tenir sempre l’última paraula.
Dues granotes, assegudes en una fulla de nenúfar enmig d’un estany conversen sobre els perills que les envolten. Una duu un pal, per seguretat diu, per a fer fugir el gos, però no hi ha cap gos. L’altra granota pensa que l’única amenaça real són els peixos i les garses i, en el seu acalorat debat amb la seva amiga riu tant que, accidentalment cau a l’aigua. A escoltar el xipolleig, un gran peix està a punt d’empassar-se-les, però en el mateix instant una garsa les agafa amb el seu bec a les dues. Així comencen les seves desventures que, amb una mica de fortuna, es resolen gràcies a un final divertit i sorprenent.
A primer han inventat nous diàlegs entre les dues granotes. Llegiu alguns! Són també molt divertits! Cliqueu la imatge per accedir al llibre amb els textos dels nens.
Si teniu una estona féu un volt per aquest bloc d’una mestra d’educació infantil, l’Elefant Trompeta, on hi ha articles molt interessants sobre llibres i lectures.
I si us interessa la poesia no deixeu de visitar el bloc de Poesia Infantil i Juvenil, realitzat per la Biblioteca Municipal de Cocentaina.
Aquests dies gaudirem veient un petit video de la llegenda de Sant Jordi. A la biblioteca tenim diferents llibres que expliquen aquesta llegenda i que volem recomanar-vos. Són:
“Un Sant Jordi molt especial”. Editorial: SusaetaI ara…, passeu una bona estona mirant i escoltant la llegenda.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/_CUuDX0nhXU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
I si voleu escoltar la llegenda en anglès visiteu el nostre bloc "tastets d'anglès"
