Des de fa molt de temps estem subscrits a diverses revistes molt interessants. Cada mes rebem un nou número de:

• Cucafera, per a nens i nenes a partir de 3-4 anys. Inclou contes per despertar la seva imaginació, jocs per desenvolupar la creativitat i passar-ho bé, articles sobre el món animal i la natura… Pots fullejar un número de la revista aquí.

• Tatano, a partir de 4 anys. Passa-ho de primera amb aquesta revista. Podràs llegir històries i contes, jugar, aprendre…

• Tiroliro, per a nens i nenes a partir de 7 anys, amb contes, còmics, jocs d’enginy i habilitat manual, articles sobre animals… Fulleja la revista aquí.

• Reporter Doc, a partir de 9 anys. Fantàstica revista per a descobrir el món, amb fotografies espectaculars, secrets de la ciència, històries reals, pòsters, tallers…

• Cavall Fort, per a nois i noies a partir dels 9  anys, és plena de coses interessants. Contes, còmics, jocs, concursos…

• Tretzevents, publicació de gran qualitat pels més grans. Tracta temes de literatura, ciència, geografia, cinema, divulgació general… i a més a més passatemps, cançons, jocs, concursos, etc.

Fins ara exposàvem els últims números a l’entrada de la biblioteca però ben aviat havíem de guardar-les en capses ja que no teníem un espai adient per posar-les a l’abast dels usuaris de la biblioteca. Per fi disposem d’un moble perfecte per poder fer-ho. I a més ens permetrà organitzar bé la petita col·lecció de Cds i Dvds que tenim actualment i que ja pensem en ampliar.

Les últimes sessions que hem fet a la biblioteca amb tots els grups classe hem aprofitat una estona per tornar a presentar aquestes revistes i per deixar que les fullegin. A veure si s’animen a demanar-les en préstec. Són realment interessants!

Un nen sempre és un nen, i tots els nens necessiten el mateix: un lloc per viure i jugar, bons aliments i algú que els estimi. Això és el que diu la mare Ratolí a la Merla, el talp i l’eriçó, protagonistes del conte que divendres a la tarda vam explicar als nens i nens de pàrvuls 3 anys.

Weninger, Brigitte ; Tharlet, Eve [il.]

Un niño es un niño

Barcelona : Vicens Vives, 2005

La mare i el pare granota desapareixen i les seves petites granotetes es queden soles. Van arribant els seus animals del bosc que volen ajudar-les però no troben la manera de fer-ho. La merla pensa que no poden viure en un niu, el talp tampoc pot portar-les al seu cau sota terra i l’eriçó sempre va d’un lloc a l’altre i no pot fer-se’n càrrec de les dues petites granotes.

Les cares dels nens i nenes, quan van veient com ploren les granotes perquè tenen gana i ningú que les cuidi, ho diuen tot. Per això, gaudeixen tant en veure que la mare ratolí, malgrat tenir cinc ratolinets petits es fa càrrec de les granotes i no troba dificultats per adoptar-les. I no en té prou amb el seu gest: aconsegueix que els altres animals del bosc treballin junts per fer una casa adequada, trobar el menjar que necessiten les petites…

És així com els demostra que, si a primera vista tots som diferents, en realitat en el fons no ho som tant.

Un senzill i bonic conte que, al final de la sessió, hem tornat a reviure amb l’ajut d’uns narradors espontanis i sensacionals: els nens i nenes de tres anys. I de premi el Bigotis els ha donat un imant preciós. Novament una tarda fantàstica de biblioteca, un plaer!

Avui han vingut a la biblioteca els nens i nenes de P-5 i ens han demostrat que son tots uns experts en el tema Gaudí. En saben un munt de coses, tant del personatge com de la seva obra. Estan entusiasmats amb la seva disfressa de Carnaval, relacionada amb Gaudí, però de què aniran… ? és un secret!

Els hem ensenyat les miniatures que, del genial arquitecte, tenim a la biblioteca i ells ens han sorprès en reconèixer-les gairebé totes.

Hem parlat del Park Güell,  la casa Batlló,  la Pedrera, la Sagrada Familia, el Palau Episcopal d’Astorga i la casa Botines a Lleó.

 Els hem explicat algunes coses que no sabien, com ara que el drac o sargantana del Park Güell té una estructura de ferro i diuen que en Gaudí hi va seure i saltar al damunt per aconseguir la seva  forma ondulada. I sabeu perquè la Pedrera és més coneguda amb aquest nom, que amb l’original de casa Milà? Si els ho pregunteu us diran que una pedrera és el lloc d’on s’extreuen pedres i la Pedrera és com un penya- segat rocós. Els seus balcons de ferro tenen tots formes diferents i a les terrasses hi viuen els fantasmes que vigilen atentament.

Si mireu les fotos, veureu les miniatures i als nens i nenes participant i gaudint d’aquesta activitat. Van marxar de la biblioteca molt contents, perquè a més a més el Bigotis els havia preparat un regalet, un imant amb dibuixos de l’obra de Gaudí.