A la parada de llibres de la diada de Sant Jordi hi havia llibres meravellosos. Molts d’ells han viatjat a casa vostra i suposem que us faran passar estones màgiques i agradables. Però alguns s’han quedat a la nostra biblioteca i ja esperen que vosaltres vingueu a recollir-los. A través d’aquest bloc us anirem presentant les novetats amb una petita explicació perquè pogueu fer la vostra tria. I si en teniu ganes també ens podeu recomanar les vostres lectures preferides. Quan tinguem ocasió de tornar a comprar tindrem en compte les vostres suggerències!
Anna Obiols. Sóc la Pau. Barcelona: Edebé, 2007
L’il·lustrador i l’autora del llibre diuen. “A través d’una prosa poètica hem volgut fer reflexionar als lectors de com les coses més senzilles s’alteren en un país, poble o ciutat que es troba en guerra. Malauradament és una temàtica actual i pensem que és una manera de fer reflexionar als infants i al públic en general sobre aquesta problemàtica”
T’ho he dit 100 cops. Gabriela Keselman. Editorial Planeta
Quantes vegades se’ns ha oblidat alguna cosa i no som capaços de recordar-la, encara que la tinguem a la punta de la llengua? Això és el que li ha passat al Kif Kif, el peresós protagonista d’aquesta història. La seva mare li acaba de dir una cosa, però, no sap com, les paraules que sortien de la seva boca han anat per l’aire, s’han amuntegat, s’han embolicat, i abans d’arribar a les seves orelles, paf! Han explotat com si fossin bombolles de sabó. I ara té un problema, perquè no és capaç d’enrecordar-se d’allò que la mare li havia dit 100 cops
Una casa a mida. Horácèk, Petrn. Joventud, 2007
Història d’un ratolí i una poma, per a nens petits o primers lectors. Amb dibuixos expressius i efectius se’ns explica una història senzilla, però ben resolta. Té detalls que fan gràcia i juga amb els contrastos dia/nit, foscor/claror i fora/dins amb l’ajut dels elements troquelats que estan molt ben trobats. Tot i que amb un final previsible, és un llibre humil, però amb una història ben resolta. La traducció és correcte. Recomanable, si l’hagués de puntuar li posaria un 8 sobre 10.
Soy yn caballo. Moure, Gonzalo. Kalandraka
El autor de este libro desde su blog ens diu:
Soy Un Caballo tiene ya tres años y pico. Lo escribí, casi de corrido, al volver de Tuva, conmovido por lo que allí había aprendido, sumado a mis diez años anteriores conviviendo con caballos. Alex, que también vino a Tuva conmigo y en la novela aparece con el nombre de Lomax, me enseñó a “hablar” en el lenguaje equino, a ser aceptado por el caballo. Y a mi vez enseñé a muchos niños a hablar con ellos, a “ser caballo con el caballo”. Con ese bagaje, me sentí capaz de esta osadía: hablar desde lo que supongo que es la mente del caballo.
