Tots som diferents, tenim interessos, maneres de fer, caràcters i qualitats que ens defineixen com a persones. Descobrir tots aquets aspectes, tant en nosaltres com en els altres, de segur que ens enriqueix i ens fa créixer. Així ho varem viure  en explicar aquest conte als nens i nenes de primer. A més de passar una bona estona parlant del “facoquer”, ens va permetre pensar en les coses que ens agradaria canviar, en el fet de que tots som diferents i en la importància del respecte cap als altres.

La veritat és que ens ho varem passar d’allò mes bé.  Les cares dels nens i nenes expressaven que els havia agradat molt la història del petit facoquer.

Havíeu sentit parlar dels facoquers?

La primera vegada que vaig tenir a les mans aquest llibre em va semblar que el protagonista era un animal inventat, semblant a un porc senglar.

Els nens i nenes de primer tampoc sabien res d’aquest animal. Per això, varem decidir cercar informació. Ens preguntàvem si en realitat existia.

Els vaig comentar que al zoo no l’havia vist mai però, amb una consulta ràpida per Internet, varem descobrir que era un animal real, un mamífer concretament.

Ara coneixem molt bé el facoquer. Hem fet un text expositiu recollint tota la informació i un mural per donar-la a conèixer a la resta de companys de l’escola.

Ahir, uns quants dies després de la sessió a la biblioteca, el Víctor, un nen de primer va venir amb una revista del zoo. El seu pare havia descobert que, des del passat juliol, hi ha facoquers al zoo. També sabem que, ara per ara, no hi ha perill d’extinció d’aquesta espècie i altres dades més.

El conte ens ha permès reflexionar i alhora aprendre ciències.

Tambors màgics

Graeme Base

Barcelona : Joventut, 2004.

En Ngiri Mdgo és el facoquer més petit de tot l’Àfrica. D’ell se’n riuen tant els altres animals de la jungla com els propis companys facoquers, que alhora envegen la bellesa dels primers. En Ngiri té l’oportunitat d’acomplir el seu desig de ser més bell mitjançant uns tambors màgics que li dóna la vella Nyumbu, tot advertint-li que els desitjos no sempre s’acompleixen com un espera. Efectivament el canvi desitjat no es produeix en ell, com esperava, sinó a la resta d’ animals de la jungla que acaben enfrontats entre ells. Finalment tot torna al seu lloc amb la diferència que ara tothom s’acceptarà a si mateix i als altres.