Un conte molt especial

Ep, nois i noies, pares i mares, mestres i tots els que, algun cop, heu visitat el nostre bloc!

El tenim una mica abandonat, amb l’inici d’un nou curs i el munt de coses que hem hagut de preparar, organitzar,… no hem tingut temps de continuar compartint les nostres experiències i d’obrir-vos una petita finestra a la nostra biblioteca.

Però tenim moltes novetats que, de mica en mica, us anirem presentant.

Avui, però, tinc el gust de presentar-vos un conte però no un dels que esperen a les prestatgeries de la biblioteca que algú els llegeixi, no. En aquesta ocasió podreu conèixer una història sobre la castanyada i Haloween escrit per una mestra molt eixerida de la nostra escola. És una entusiasta de la lectura i…, també gaudeix amb la creació de contes.

La Patrícia, tutora de 3r, m’ha fet arribar aquest text per veure què en pensava. L’explicaran a la classe però a mi m’ha semblat que us agradarà a tots i totes i, per això, a continuació us el presento. 

La bruixeta Tineta

Fa molts i molts anys, en una masia anomenada Can Ribas, vivia una família molt coneguda anomenada les bruixes Puces. Estava formada per bruixes molt famoses: la Besàvia Tàvia, diuen que havia estat la primera en volar en escombra sense mans! La tieta Marieta, la bruixa que havia escrit el llibre més conegut de pocions: “Pocionetes amb moltes marranadetes” i la Yaya Pitaya que havia aconseguit tenir el pèl de berruga més llarg i lluent de totes les bruixes del món mundial!

Doncs bé, en aquesta família tant important, vivia també la petita bruixeta Tineta. La Tineta era una bruixa poc comú, no tenia un nas llargarut ni cap berruga, tampoc sabia fer pocions. A més tenia por a volar en escombra i no li agradava gens celebrar Haloween. Amb tot això la Tineta era una bruixa molt poc popular i poc apreciada. Tots es preguntaven: Com no li pot agradar Halloween? si és la festa més esperada per totes les bruixes! Una festa única en la que durant tota una nit, les bruixes i bruixots, surten per espantar a tota la canalla!!!

La Tineta però, com ja hem dit, no li trobava cap gràcia a Haloween, i a més no entenia perquè havien de celebrar una festa que venia de terres tan llunyanes, on no parlaven ni la seva llengua… Haloween? Però que redimonis voldria dir Haloween? A ella li sonava a xinès. No entenia aquesta dèria per celebrar festes de les quals no coneixien ni els noms.

Doncs bé, la Tina, estava tan cansada de sentir a tothom parlar de Haloween, que va decidir anar al bosc a veure els seus amics follets: en Rompetechos i en Nomenrecordo. Quan va arribar, els va trobar cuinant uns aliments que li van agradar molt, castanyes torrades i panellets! Feien tant bona olor!! i tenien tant bon gust!! que no va parar fins aconseguir que els seus amics follets li expliquessin la recepta.

Després d’una estoneta, la Tineta ja sabia cuinar perfectament panellets i torrar castanyes! Ella que sempre havia pensat que no servia per fer massa res, es va adonar que cuinar se li donava d’allò més bé. A partir d’aquell moment va decidir que cuinaria panellets i castanyes per a la seva família, perquè veiessin que bona cuinera era!.

A casa, però, tothom estava massa enfeinat preparant el Haloween i ningú no va fer massa cas dels panellets i les castanyes de la Tineta…

Però, ves per on, que mica en mica es va anar corrent la veu que una bruixa feia uns pastissets i unes castanyes torrades bones, bones. I amb el pas dels dies, van començar a aparèixer bruixes i bruixots de tot arreu del món, preguntant per la Tineta, per les seves pastetes i castanyes, i demanant que els hi en vengués.  Tan i tan famosa es va fer la Tineta i la seva rebosteria, que a casa seva van haver de reconèixer que, tot i que no era una bruixa molt comuna, era una gran cuinera.

Amb el pas dels anys, els panellets i les castanyes de la Tineta, es van fer famosos arreu del món, i ja ningú imaginava una tardor sense les seves castanyes i els seus panellets. Tan famosa es va fer que ja ningú li deia Tineta sinó que tothom la coneixia per la castanyera. I amb el pas del temps van començar a celebrar cada tardor la Castanyada en honor a la Tineta, altrament coneguda com la Castanyera.

Cada any doncs, la castanyada la celebraven més i més bruixes i bruixots, fins que va arribar un any en què a l’estació de la tardor, ja no només hi havia una festa sinó dos, Haloween i la Castanyada.

I és per això, que a l nit de Haloween els nens més porucs que no volen que les bruixes i els bruixots els espantin, els hi donen panellets, castanyes o llaminadures, ja que com molt bé sabeu, a totes les bruixes i els bruixots els hi encanten!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà