La Roser va fer arribar un comentari als nens de primer que havien conversat amb el Ricardo Alcántara, després de llegir els llibres del Tomàs. Ens oferia un poema que ha escrit sobre la història del “Tomàs i el llapis màgic”. Ens ha agradat tant com esperem que us agradi a vosaltres.
En Tomàs té una caseta,
que és de cartró i petiteta.
S’avorreix perquè està sol,
i fa un posat de mussol.
Ha vist tot bocabadat
un llapis al seu costat.
Una porta ha dibuixat
i de la capsa ha marxat.
Dibuixa allò que imagina…
una papallona fina,
que es cansa de tant volar
i no sap on descansar.
En Tomàs també dibuixa
un núvol que porta pluja.
Ha caigut una goteta
i ha sortit una floreta.
La papallona i la flor
es miren i diuen ¡Oh!
En Tomàs ara està trist…
ell també vol un amic.
Però sent una veueta:
Ep, noi, on vas tan de pressa?
i botant al seu darrera,
hi ha una pilota vermella.
A la casa d’en Tomàs,
se’n van tot marcant el pas.
La pilota i en Tomàs,
són amics de veritat.
Comencen a imaginar
i els pensaments fan volar.
Tantes coses han somniat
que la capseta ha explotat.
I el llapis, on s’ha quedat?
a un raconet oblidat?
Potser algú el trobarà
i el conte continuarà.
M. Roser
Hola Conxi, companyes i nens i nenes de primer.
Estic contenta que us hagi agradat el poema d’en Tomàs i el llàpis màgic.
Que us sembla si tots i totes us poseu a buscar el llàpis i continueu el conte, o n’escriviu un altre de fantàstic?
Ja em direu si l’heu trobat.
Petonets,
ROSER