El símbol de la pau de la gran ciutat

L’olivera és un arbre típic del mediterrani. Com ja sabeu, el fruit que dona és l’oliva.

La història mitològica de l’olivera va ser per una batalla entre Atena i Posidó, per decidir qui seria el patró de la ciutat d’Atenes. Posidó va oferir a la ciutat una font d’aigua de sal, i Atena va oferir una olivera.La gent del poble va decidir triar l’olivera ja que també donava oli, olives i podia fer ombra.

Alba García

Gerard Campuzano

Óscar Escudero

Els romans també menjaven figues!

 

Hi ha molts tipus de figues (Ficus carica), com per exemple: la bergunya, la boja, la llei i la negra. La figa madura durant l’agost, el setembre i l’octubre. Alguns tipus de figueres, dites bíferes, també fan, a la fi de juny, un fruit anomenat figaflor o bacora.

Els romans normalment  conservaven les figues en barrils i se les menjaven com a postres sola o les feien servir per als dolços i pastissos. També era molt utilitzada per cuinar, en les picades i com a condiment. Les deixaven assecar al sol, senceres o trossejades, cosa que encara es continua fent en alguns llocs com, per exemple, Eivissa o Formentera.

Una dada curiosa és que els romans  les feien servir per alimentar les oques, de manera que el fetge se’ls anava fent gran i, després, en feien el que coneixem com a foie gras.

Aquesta és la foto que he fet del pati de Bellera:

Alex Payan 3rESO X

L’arbre de la vida o de la mort?

El xiprer, Cupressus sempervirens (sempre verd) és un arbre molt curiós i amb molta historia al seu darrere. Amb l’excusa de que tenim un exemplar al nostre institut, vam decidir investigar sobre el tema, però enfocant-nos més en l’àmbit de la historia mitològica i les curiositats d’aquest.

Es diu que aquest és l’arbre de la vida i la mort però… per què? La història mitològica principal d’aquest arbre ens explica la trama de la mort d’un cérvol assassinat per accident pel seu millor amic, Ciparissus, ja que aquest últim se sentia culpable pel succeït, el déu Apol·lo, a petició de Ciparissus, el transforma en arbre, concretament en un xiprer col·locat sobre el cadàver del cérvol.

La fusta d’aquest arbre és molt resistent i perfumada, de fet, Alexandre el Gran la va utilitzar per construir el seu vaixell. Curiós, oi?

També podem dir que en època romana es posava una branca d’aquest arbre per indicar que havia mort algú recentment a dins d’aquella família. En canvi si trobaves dos xiprers plantats a cada extrem de la porta significava hospitalitat. Significava que aquella família podia acollir algú i donar-li de menjar per uns dies.

Una altra cosa a comentar d’aquest arbre és que relacionat amb el tema de la mort de abans és molt usual trobar-lo als nostres cementiris i també al regne d’Hades, el déu dels morts a la mitologia grega i romana.

Dit tot això, què en penses ara sobre el  xiprer? Ara, cada cop que en vegis un, podràs pensar i recordar en totes les curiositats mitològiques i antigues que t’hem dit! I sobre tot, podràs parlar-ne a un altra persona sobre aquesta gran planta.

Asha, Danso i Marina