Category Archives: General

Com hauríem de parlar

Aquí teniu un article que parla una mica sobre la pronúncia dels nostres infants (de vosaltres, vaja), i de com ens volen fer creure que parlar malament és normal, i parlar bé , és ser “pagès” o altres paraules utilitzades de manera despectiva. Al final teniu un enllaç per sentir uns nens parlar català normal. Tot un exemple a seguir!!!!!

La pronúncia dels infants

04 abril 2008 | Categoria: Llengua

“No em ratllis” és un programa de televisió simpàtic i entretingut, encara que amb un títol poc afortunat, que mostra com són i com es manifesten nens de tot el Principat. Si els amos de TV3 fossin tallats més de lluna hi farien sortir infants de tots els Països Catalans, però són com són i no n’hi ha més. Com que hi surten nens de tot el Principat, o més exactament de la part del Principat sota administració espanyola, hi surten també totes les maneres de parlar català que es poden trobar en aquesta població infantil. I quina diferència més impactant la que hi ha entre els menuts de Barcelona i rodalia i els altres. Entre la pronúncia dels nins barcelonins i la dels de Berga, per exemple, hi ha una diferència abismal. Els darrers parlen igual que els seus pares i els seus avis, mentre que els de Barcelona han trencat el fil de la història i parlen així com hem descrit en posts precedents.

Com que estic interessat en la qüestió de la fonètica i preocupat per la seva deriva, vaig fer unes modestes pàgines per a explicar a la gent les coses més elementals per a una bona pronunciació catalana. Després he pensat —i això és el que ara faré— d’afegir-hi uns documents sonors que representin models de pronúncia bons i dolents, de totes les àrees dialectals, perquè qui vulgui en pugui prendre mostra. El darrer programa de “No em ratllis” m’ha servit per muntar un fitxer d’àudio a base de talls en què diverses veus infantils llueixen una pronúncia fresca, genuïna, magnífica. Un model per a la col·lecció.

És ben clar que fora de la Zona Catastròfica (àrea metropolitana de Barcelona) hi ha una infinitud de persones —em referesc especialment a les persones joves—amb un català extraordinari. Els qui tenen la tasca de seleccionar les veus per a la locució professional i el doblatge no tenen excusa.

Escoltau aquest català francament deliciós. Això és català, i qualsevol altra cosa són imitacions.

http://bibiloni.cat/blog/?p=381

En Serrallonga ha tornat!!!

  •  Sí, benvolguts alumnes, com demanava la cançó, en Serrallonga ja ha tornat. Ahir van fer el primer capítol i avui podrem veure el desenllaç.

 serrallonga3serrallonga2serrallonga1

Sinopsi: 

Serrallonga és la història d’un bandoler que esdevé llegenda, en una època dura on la lluita per sobreviure era la principal preocupació d’un poble esclavitzat per la fam i en què el bandolerisme era una de les poques sortides de la misèria.Joan Sala, àlies Serrallonga, es veu obligat a deixar la seva dona i fills i escapar de la justícia per haver comès un crim en defensa pròpia, i se suma a la colla de bandolers a la qual pertanyen els seus germans i de què és cap un vell enemic de la infància, Antic. Serrallonga i Antic s’enfronten; Antic és empresonat i s’allista a les tropes de l’exèrcit espanyol.Serrallonga, per damunt de tot, és un rebel. Robatoris i assalts fan que sigui admirat pel poble i conegut com el rei de les Guilleries. Les dones el busquen i les autoritats li donen resguard. Gaudeix també de la protecció dels nobles que veuen en ell la possibilitat de lluitar pels seus propis interessos davant la Corona. La llegenda de Serrallonga creix imparablement.

En tornar de les campanyes a Itàlia, i veient en què s’ha convertit el seu antic rival, Antic accepta l’encàrrec del Virrei de donar caça a Serrallonga. La persecució és implacable. Comencen així anys de traïcions, paranys, emboscades i massacres de tots els qui encobreixin o simpatitzin amb el bandoler. Creix a la vegada la fascinació i l’odi d’Antic envers Serrallonga.

Els nobles que abans el protegien ara se li giren en contra. La colla de Serrallonga, perseguida fins al límit, és desmantellada. Serrallonga es va quedant sol i ha de fugir a França on sobreviu amb Joana, una de les seves amants. Quan Joanna queda embarassada, un Serrallonga feble i cansat torna a Catalunya. La seva dona, Margarida, està empresonada i els seus germans i amics han estat assassinats.

Serrallonga, carregant la culpa dels que van morir per ell i veient que ha arribat la seva hora, s’entrega. És jutjat i condemnat a mort… Però el mite segueix viu.

Visita la web: http://www.tv3.cat/serrallonga/index.htm

Bloquer del mes d’octubre

Ja s’ha acabat el mes i per tant durant tot aquest mes el bloquer major del regne és:

  • Pau Segado……………………..NYEEEEEEEC, desqualificat per no portar els deures al dia ?Pau Segado
  • Paula Galindo. Enhorabona, bloquera major Petó del regne de 3r. Acabes d’augmentar 0,5 punts la nota final de trimestre.

DescaratFer l'ulletSorprèsGuai!Ficada de potaAvergonitPasta gansa!RiallaInnocent!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Contra la nostra desaparició, indis maies!

L’estudiant palestí, l’estudiant maia

Era el 1989 i fèiem primer d’econòmiques a la Universitat de Barcelona. Aquella tarda, en una aula rica i plena, el professor d’història econòmica es va presentar i va dir que

ens faria la classe en castellà. Volia deixar entès que ell abonava al cent per cent la normalització lingüística, però que havíem d’entendre que una vegada havia tingut un estudiant palestí que no parlava català, ‘i és clar’…

Era el 1989 i fèiem primer d’econòmiques a la Universitat de Barcelona. Aquella tarda, en una aula rica i plena, el professor d’història econòmica es va presentar i va dir que ens faria la classe en castellà. Volia deixar entès que ell abonava al cent per cent la normalització lingüística, però que havíem d’entendre que una vegada havia tingut un estudiant palestí que no parlava català, ‘i és clar’…

No sé si els altres sis professors també abonaven la normalització lingüística, ni si el fantasma de l’estudiant palestí havia de continuar pels segles dels segles vagant per les aules de la Diagonal, però els estudiants d’aquell primer curs ens vam empassar una contundent victòria visitant: 5 a 2 en favor de les assignatures dictades en espanyol. Digueu-me obtús, però no vaig entendre mai la relació entre un nano àrab, que ni era a la meva classe, amb el fet que el professor renunciés a la meva llengua (i seva) per fer càtedra. Allò que vaig entendre és que fins i tot la intifada podia ser usada contra el català.

Passaren divuit anys. Era a final del 2007 i la Fundació Ford organitzava a la ciutat de Mèxic un congrés per als seus ex-becaris indígenes. La majoria eren homes i dones de vora trenta anys que havien estudiat el màster o el doctorat a l’estranger i que demostraven, sense complexos, un nivell intel·lectual més sofisticat que no el de la resta dels mortals.

En una de les meses de treball, hi parlà Roberto Sántiz, un mestre tzeltal que havia estudiat un màster a la Universitat Pompeu Fabra. Va començar la ponència denunciant el racisme del sistema educatiu mexicà, però el discurs sortí del camí i derivà de seguida cap a una dissertació sobre la seva experiència personal com a estudiant estranger a Barcelona. Ens va explicar que una de les lliçons més útils del seu pas per Catalunya havia estat el respecte que, segons ell, la gent tenia a la llengua pròpia, que els pobles indígenes de

Mèxic podien aprendre algunes coses dels catalans. Resumint, però fent servir les seves paraules, a Barcelona havia entès que defensar la llengua era defensar la identitat.

Al torn de preguntes i comentaris, gairebé totes les intervencions dels altres indígenes mexicans van girar al voltant de la ponència de Sántiz i de la llengua catalana. Els estudiants que havien estudiat al País Basc o als Països Catalans, tots veien clar que l’ús desacomplexat de la llengua era el camí més sensat per a la supervivència cultural dels pobles de segona divisió. Fins i tot una participant que havia passat anys a Madrid i havia seguit el debat de l’estatut en un ambient hostil, segons que va dir ella mateixa, creia que l’ensenyament superior de Catalunya s’havia de dur a terme en català i prou.

Fan impressió quaranta indígenes defensant la normalització del català a Mèxic. I ara posem les coses a lloc. El pròxim cop que una persona (o un professor universitari) utilitzi un estudiant palestí (o un privilegiat post-adolescent europeu del programa Erasmus) per justificar l’ús de l’espanyol a les aules, fóra bo de recordar-li que Roberto Sántiz, maia tzeltal de Chiapas, s’estima més l’ensenyament en català.

03 novembre 2008.

Autor: Antoni Castells i Talens
Article agafat de: Vilaweb

Morosos de g4

Deures setmana 4 d’octubre
  • Els morosos són els següents: Mohammed Atsailali, Alejandra Ferrufino, Laura Font(una part), Kilian Hidalgo, Paula Martínez, Tània Papiz, Julen Villanueva, Albert Serra, Scherezade Robledo, Gabriela Pena, Johe Pazmiño.
Presentació

Els següents alumnes encara no han fet la pàgina de presentació: Mohammed Atsailali, Carla Viana, Scherezade Robledo, Johe Pazmiño.

Fitxa d’avaluació

Els següents alumnes encara no han fet la pàgina de la fitxa d’avaluació:   Mohammed Atsailali,  Laura Font, Ricard Fontcuberta, Carla Viana, Albert Serra, Scherezade Robledo, Gabriela Pena, Johe Pazmiño.

Vinga!! a treballar una mica!

Morosos del g5

Ha trigat molt aquesta llista però ja la teniu aquí, els que no han complert amb el plaç de lliurament de les redaccions són:

  • Rafel, Irene, Mimon, Estefania i Alba.

S’obre un torn de comentaris pels que han fet la feina opinin sobre les conseqüències de no fer la feina.

El Bloquer Major de l’octubre

En vistes dels que per ara són els més actius en els blocs, voteu qui es mereixerà ser al final del més el rei dels blocs d’octubre, qui fa més i qui us agrada més. A mesura que avanci el mes potser decidiu modificar el vostre vot, ho podeu fer votant un altre. A més, podeu fer comentaris de quin bloc us agrada més i per què. Clica l’enllaç per anar a votar.

Qui és el bloquer major d’octubre?