Ep, gran notícia i llargament esperada;
gràcies a les demandes populars i les queixes dels usuaris hem aconseguit que el hotmail i el fotolog ja sigui en català.
Vinga, doncs, anem a normalitzar el nostre!!!!!!! 
L’expresident Jordi Pujol i l’escriptor Quim Monzó han denunciat l’empobriment de la cultura i la llengua catalana al carrer i als mitjans de comunicació en adoptar cada vegada més expressions i calcs sintàctics del castellà. Tots dos han estat molt crítics amb la situació que es viu al país, sobretot Monzó, que ha assegurat que “el país s’enfonsa” i el català s’està “convertint en un dialecte del castellà”, amb el suport dels mitjans de comunicació, als quals ha acusat d’expressar-se en un català “que fa feredat”.
L’expresident també ha criticat el panorama actual i la indiferència dels mitjans de comunicació cap a la cultura del país, però s’ha mostrat més esperançat que les coses puguin canviar.
Monzó ha ironitzat sobre la possibilitat de multar els periodistes que cometin errors amb el llenguatge: “Jo m’apuntaria a recaptar els diners. Ens forraríem tant que ja no faria falta ni el nou finançament”. Per la seva banda, Pujol ha lamentat que “els mitjans de Barcelona no hagin contribuït al desenvolupament de la cultura catalana”, alguns per mirar massa cap a Madrid, ha afegit.
Monzó ha advertit que, com a escriptor en català, s’està adonant que “el país s’està enfonsant i n’està naixent un altre” on el català ocupa un lloc més secundari: “Els escriptors en català comencem a ser una peculiaritat ètnica a Catalunya”.
Parlar malament
El fet de “parlar malament” el català s’està consolidant entre els joves com la manera més “enrotllada” de comunicar-se, fins al punt que “en un poble perdut de Catalunya avui parlen pitjor que els de Barcelona, perquè ells no volen ser de poble, volen ser cosmopolites, i això vol dir parlar malament”, ha denunciat Monzó, que ha criticat la manera d’educar massa tova del moviment pedagògic iniciat per Rosa Sensat i la mínima presència de títols en català a les llibreries, i ha negat la “immersió lingüística”, que, segons l’escriptor, és una “falsedat, un mite que en realitat no ha existit mai”.
Coses que es fan bé
Tot i discrepar amb Monzó sobre els nuls efectes de la immersió lingüística, una escomesa que va iniciar el govern de CiU, l’expresident Pujol ha defensat que cal “aixecar la moral de la gent, perquè també hi ha coses que es fan bé”. Tot i això, ha admès que per salvar el català “fa falta un gran sobreesforç” de la gent que el parla per estendre’n l’ús i no tallar-se a l’hora d’animar els immigrants a utilitzar-lo.
Diari Avui, 22 de gener de 2009
El govern català, a través d’una de les seves parts més directament sensibilitzades en la difusió internacional del català, el secretari general de Política Lingüística i exeurodiputat, Bernat Joan, va reaccionar ahir amb duresa a l’informe del think tank Horitzó Europa, avançat ahir per l’AVUI, que certifica que Madrid incompleix el 90% dels acords sobre l’ús de la llengua catalana a les institucions europees.
Poca estona després que el president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, presentés l’informe que de fet la seva entitat va encarregar a Horitzó Europa, Joan va emetre un dur comunicat en què subscriu els incompliments del govern espanyol i, no només això, sinó que també va assegurar que els catalans que s’han volgut dirigir en català a la Unió Europea en aquests tres últims anys –els acords daten del 2005 i el 2006– han rebut resposta en aquesta llengua, però per les traduccions assumides per la secretaria de Política Lingüística. També Joan va admetre el seu “fracàs absolut” en els requeriments que ha fet al govern espanyol perquè “assumeixi les seves responsabilitats” en aquesta matèria basant-se en el protocol firmat amb Catalunya, Euskadi, Galícia i les Illes.
Toc d’atenció al govern
Les gestions que va explicar el secretari de Política Lingüística no eren públiques, d’aquí que ahir López Tena denunciés la “inhibició” del govern. També el candidat de CiU a les eleccions europees, Ramon Tremosa, va denunciar que l’executiu català està cometent un “pecat d’omissió” per no pressionar el govern espanyol perquè compleixi. CiU presentarà una bateria de preguntes al Parlament.
L’eurodiputada del PSC Maria Badia, en canvi, va carregar contra el Cercle d’Estudis Sobiranistes perquè, al seu parer, l’estudi que han fet públic conté errors. Segons Badia, el document “sorprèn per les seves inexactituds, que mostren un clar desconeixement de la realitat i de la política comunitària”. Badia sosté que la majoria dels acords s’han complert, ja que el català s’usa en les intervencions orals de les sessions del Comitè de les Regions. Segons el CES, aquest és justament el 10% que es compleix, i encara mitjançant procediments kafkians, com ara haver de demanar una intervenció en català sis mesos abans de fer-la.
A. Balanzà / S. Arenas, Diari Avui, 16 de gener de 2009
El paquet de programari Windows Live ja és en català, incloent-hi el programa que n’és més conegut, el Microsoft Messenger. El Messenger és el programa de missatgeria instantània més utilitzat del país, sobretot pels més joves. Entre els altres programes en català del Windows Live hi ha el sistema d’emmagatzematge en línia SkyDrive i el servei per a emmagatzemar i compartir imatges Fotos. Només el servei de correu web Hotmail encara no és en català.
Tot i això, segons fonts de Microsoft, d’aquí a poques setmanes també s’haurà enllestit la traducció de Hotmail. De moment només es poden descarregar el Messenger en català els usuaris de Windows; als qui facin servir Mac, quan cliquin l’enllaç, se’ls redirigirà automàticament a una pàgina per a Mac que no inclou l’opció del Messenger en català. Per veure els serveis de Windows Live en català també és important que tingueu configurat el navegador en aquest idioma, i a l’hora de descarregar el Messenger podeu triar en quin idioma voleu el programa.
DIMARTS, 16/12/2008 – 10:04h- Vilaweb
http://paper.avui.cat/article/opinio/148257/editorial.html
El Comitè de Ministres del Consell d’Europa, que és el màxim òrgan decisori d’aquesta organització, va fer públic ahir íntegrament un informe sobre la situació de les llengües distintes del castellà a l’Estat espanyol. El document, fruit d’un exhaustiu treball de camp, és un sever advertiment al govern de Madrid sobre els seus incompliments respecte a les llengües que el 2001 es va comprometre a protegir i promocionar en ratificar, amb 9 anys de retard, la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries. L’informe es refereix al català, el basc i el gallec; però també a l’aragonès i el català de la Franja, a l’amazic que es parla a Melilla, a l’àrab de Ceuta, al gallec de Castella i Lleó i al portuguès, usat encara a la localitat d’Olivenza (Badajoz). Sobre l’aragonès i el català d’Aragó, el comitè exigeix que es prenguin mesures per adoptar un marc jurídic de protecció i promoció, i sobre les altres llengües minoritàries, que se’n precisi l’estatus i, si és el cas, que es protegeixen i es promocionin com el català, el basc i el gallec.
Pel que fa a l’ensenyament del català, l’informe és demolidor. No només avala el model d’immersió lingüística com a mètode pedagògic més encertat per assegurar el coneixement del català i les altres llengües cooficials, sinó que advoca per un model “d’immersió total” generalitzable a tots els territoris de l’Estat amb més d’un idioma. És a dir, que el Consell d’Europa recomana que el model d’immersió català s’apliqui també al País Valencià i a les Illes Balears, territoris on sosté que l’Estat espanyol està vulnerant els seus compromisos amb la carta de les llengües en promocionar un ensenyament bilingüe. Els autors de l’informe, realitzat entre el 10 i el 14 de setembre del 2007, es queixen que l’administració no els ha facilitat prou informació al País Valencià i les Illes.
El govern espanyol hauria de rectificar moltes de les seves polítiques sobre la pluralitat lingüística de l’Estat. I tots aquells que periòdicament i sistemàticament qüestionen per terra, mar i aire el model català d’immersió amb els arguments més tronats, acientífics i antipluralistes, com ara els autors del famós Manifiesto, haurien de dedicar-se a una altra cosa.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 3. Divendres, 12 de desembre del 2008
http://paper.avui.cat/article/politica/148261/europa/avala/la/politica/dimmersio/linguistica.html
ENSENYAMENT El Consell d’Europa afirma que a les comunitats amb llengües cooficials han d’anar més enllà del bilingüisme CRÍTICA Censura la política que es fa a València i les Illes i la situació en la justícia o els serveis
Pere Gendrau
Un grup d’alumnes immigrants en una aula d’integració
DIEGO IBARRA
El comitè d’experts a qui el Consell d’Europa va encarregar una avaluació de les llengües “regionals o minoritàries” a l’Estat espanyol assegura que el model d’ensenyament que s’hauria d’aplicar a les comunitats autònomes amb idiomes cooficials és el de la “plena immersió”. És a dir, que als centres educatius s’hauria d’utilitzar el català, l’euskera o el gallec com a llengua vehicular.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe que ahir va difondre el Consell d’Europa. Els experts consultats l’han elaborat a partir d’una visita que van fer a l’Estat del 10 al 14 de setembre del 2007, quan van analitzar el cas que fan les autoritats de cada comunitat i de l’administració central de les recomanacions recollides a la Carta Europea de les Llengües aprovada el 1992 i ratificada per Espanya el 2001.
En el camp de l’ensenyament, els experts proposen la immersió total, a la qual s’hauria d’afegir un percentatge que no necessiten model bilingüe per aconseguir “gradualment els compromisos subscrits”. El comitè extreu conclusions decebedores al País Valencià i a les Illes. En tots dos casos, lamenta que l’Estat no hagi proporcionat tota la informació. De les Illes en critica que no s’ofereix “una part important de l’ensenyament en català”. Del País Valencià, que “cal elaborar un model essencialment en valencià”. L’informe també demana protegir el català a la Franja, el berber a Melilla, l’àrab a Ceuta, el gallec a Castella i el portuguès a Olivenza.
Els àmbits que reben més crítiques dels experts són el de la justícia i el dels serveis públics, malgrat que s’avala la preeminència del català a la vida pública. Afirmen que les mesures adoptades per l’Estat “no són suficients per brindar la possibilitat efectiva, a tota part que pogués sol·licitar-ho, d’emprar una llengua cooficial en els procediments judicials o en l’administració”. És per això que insta les autoritats espanyoles a replantejar la carrera judicial per garantir un percentatge de magistrats i personal que dominin les llengües cooficials.
Pel que fa als serveis públics -l’informe cita Correus i Renfe-, els experts destaquen que “s’observa una disminució de les llengües, en la seva forma oral i escrita, en algunes comunitats” i parlen de “deficiències” en el sector que dirigeix l’autoritat estatal.
En clau optimista, el document conclou que l’ús del català al Principat “augmentarà amb l’aplicació de la llei orgànica 6/2006 de reforma de l’Estatut”. Sempre que, s’entén, el text es mantingui tal com està i s’apliqui.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 5. Divendres, 12 de desembre del 2008
Qui diu que les coses són per sempre i no es poden canviar, salutacions al futur nou estat d’Europa, Groelàndia, ara sota domini de Dinamarca, estan a punt d’adquirir el dret humà del dret a l’autodeterminació, i nosaltres quan tindrem democràcia?????
Avui 39.000 grenlandesos decidiran si volen més autogovern o no. Si ‘sí’, com indiquen gairebé tots els sondatges, el nou estatut els reconeixerà el dret d’autodeterminació, declararà el grenlandès única llengua oficial i el govern tindrà plena capacitat de decisió en justícia, policia, control fronterer, immigració i recursos naturals. Ara, política estrangera i monetària, defensa i tribunal suprem continuaran en mans del govern danès.
El referèndum és de caràcter consultiu, però els governs grenlandès i danès han acordat que n’acatarien el resultat.
Grenlàndia, amb gairebé 2,2 milions de quilòmetres quadrats (gairebé dues vegades l’extensió de França i la Península Ibèrica sumades), té el 85% del territori cobert de glaç i 57.000 habitants. Hom creu que sota la gruixuda capa de glaç hi ha importants reserves petrolieres i minerals. El canvi climàtic, a diferència d’allò que passa a molts països, beneficiarà els grenlandesos que, amb la fusió del glaç, tindran un accés més fàcil a tots aquests recursos, i més facilitats de pesca.
Segons les estimacions, al subsòl grenlandès hi ha reserves de cru equivalents a la meitat de les que hi ha a l’Aràbia Saudita. Aquest ha estat l’escull principal amb què s’ha trobat el país per a convocar el referèndum, com sigui que Copenhaguen s’hi resistia molt.
El primer ministre, Hans Enoksen (del centre-esquerra Siumut), va aconseguir el 30,7% dels vots a les eleccions del 2005. Segons que ha dit, més autogovern és un ‘primer pas cap a la plena independència, que és molt important, però que nosaltres encara veiem molt lluny.’ Si el ‘sí’ guanya, Grenlàndia assumirà les competències el 21 de juny, coincidint amb el trentè aniversari de l’establiment de l’autogovern.
El primer partit de l’oposició i principal defensor del ‘no’, els Demòcrates, va obtenir el 22,8% dels vots el 2005.
Aquí teniu un article que parla una mica sobre la pronúncia dels nostres infants (de vosaltres, vaja), i de com ens volen fer creure que parlar malament és normal, i parlar bé , és ser “pagès” o altres paraules utilitzades de manera despectiva. Al final teniu un enllaç per sentir uns nens parlar català normal. Tot un exemple a seguir!!!!!
04 abril 2008 | Categoria: Llengua
“No em ratllis” és un programa de televisió simpàtic i entretingut, encara que amb un títol poc afortunat, que mostra com són i com es manifesten nens de tot el Principat. Si els amos de TV3 fossin tallats més de lluna hi farien sortir infants de tots els Països Catalans, però són com són i no n’hi ha més. Com que hi surten nens de tot el Principat, o més exactament de la part del Principat sota administració espanyola, hi surten també totes les maneres de parlar català que es poden trobar en aquesta població infantil. I quina diferència més impactant la que hi ha entre els menuts de Barcelona i rodalia i els altres. Entre la pronúncia dels nins barcelonins i la dels de Berga, per exemple, hi ha una diferència abismal. Els darrers parlen igual que els seus pares i els seus avis, mentre que els de Barcelona han trencat el fil de la història i parlen així com hem descrit en posts precedents.
Com que estic interessat en la qüestió de la fonètica i preocupat per la seva deriva, vaig fer unes modestes pàgines per a explicar a la gent les coses més elementals per a una bona pronunciació catalana. Després he pensat —i això és el que ara faré— d’afegir-hi uns documents sonors que representin models de pronúncia bons i dolents, de totes les àrees dialectals, perquè qui vulgui en pugui prendre mostra. El darrer programa de “No em ratllis” m’ha servit per muntar un fitxer d’àudio a base de talls en què diverses veus infantils llueixen una pronúncia fresca, genuïna, magnífica. Un model per a la col·lecció.
És ben clar que fora de la Zona Catastròfica (àrea metropolitana de Barcelona) hi ha una infinitud de persones —em referesc especialment a les persones joves—amb un català extraordinari. Els qui tenen la tasca de seleccionar les veus per a la locució professional i el doblatge no tenen excusa.
Escoltau aquest català francament deliciós. Això és català, i qualsevol altra cosa són imitacions.