Aquí teniu un article que parla una mica sobre la pronúncia dels nostres infants (de vosaltres, vaja), i de com ens volen fer creure que parlar malament és normal, i parlar bé , és ser “pagès” o altres paraules utilitzades de manera despectiva. Al final teniu un enllaç per sentir uns nens parlar català normal. Tot un exemple a seguir!!!!!
La pronúncia dels infants
04 abril 2008 | Categoria: Llengua
“No em ratllis” és un programa de televisió simpàtic i entretingut, encara que amb un títol poc afortunat, que mostra com són i com es manifesten nens de tot el Principat. Si els amos de TV3 fossin tallats més de lluna hi farien sortir infants de tots els Països Catalans, però són com són i no n’hi ha més. Com que hi surten nens de tot el Principat, o més exactament de la part del Principat sota administració espanyola, hi surten també totes les maneres de parlar català que es poden trobar en aquesta població infantil. I quina diferència més impactant la que hi ha entre els menuts de Barcelona i rodalia i els altres. Entre la pronúncia dels nins barcelonins i la dels de Berga, per exemple, hi ha una diferència abismal. Els darrers parlen igual que els seus pares i els seus avis, mentre que els de Barcelona han trencat el fil de la història i parlen així com hem descrit en posts precedents.
Com que estic interessat en la qüestió de la fonètica i preocupat per la seva deriva, vaig fer unes modestes pàgines per a explicar a la gent les coses més elementals per a una bona pronunciació catalana. Després he pensat —i això és el que ara faré— d’afegir-hi uns documents sonors que representin models de pronúncia bons i dolents, de totes les àrees dialectals, perquè qui vulgui en pugui prendre mostra. El darrer programa de “No em ratllis” m’ha servit per muntar un fitxer d’àudio a base de talls en què diverses veus infantils llueixen una pronúncia fresca, genuïna, magnífica. Un model per a la col·lecció.
És ben clar que fora de la Zona Catastròfica (àrea metropolitana de Barcelona) hi ha una infinitud de persones —em referesc especialment a les persones joves—amb un català extraordinari. Els qui tenen la tasca de seleccionar les veus per a la locució professional i el doblatge no tenen excusa.
Escoltau aquest català francament deliciós. Això és català, i qualsevol altra cosa són imitacions.
Bernat, ja he fet l’exercici 10 de la pàg 50 del bloc. Nosé si l’he fet gaire bé. Ja me’l corregiràs . Vinga, bon cap de setmana !
Alguna vegada he vist aquest programa, i m’agrada.
Crec que el que diu aquest article es veritat,
però els que et tenim a tu de professor de català ja ho estem millorant eh! 😀
ajjajaja te raó la mari!!
que, com vam poder comprovar al teatre, no tothom diu HAVER DE en comptes de TENIR QUE jajajaja
“es te que fer el que es te que fer”
això em va marcar xDD
Jo el veia a vegades aquest programa.
Potser si que hauríem de mirar-nos ho una mica. XD
Bernat, he escrit una història al meu bloc, mira-la 😉
Saluts!
sorprenent eh? m’he fet el bloc ! finsdema bernat !
sorprenent eh? m’he fet el bloc ! finsdema bernat !