Carta de l’agredit amb un martell: ‘Crònica d’un cop de martell en un institut de Manresa’
K. D.
MONISTROL DE MONTSERRAT
Sóc el noi que va ser víctima d’una agressió amb un martell per part del pare d’un altre alumne de l’institut Lacetània, de Manresa. El meu origen és marroquí i això, en aquest país, pot representar la teva sentència de mort. Escric aquesta carta per aclarir els fets ocorreguts el 14 d’octubre, dimarts. El dia abans, fent tutoria a classe i mentre parlava amb uns companys, R. S., un alumne que jo no coneixia, em va faltar al respecte per ser d’un altre país. Em vaig defensar, i llavors ell es va aixecar i, fent un gest nazi, va dir: “Heil, Hitler. Putos moros de merda”. A les 11, al sortir del centre, em va venir a buscar i em va dir: “¿Vols que ho solucionem ara?”. Jo ja havia oblidat els fets d’abans, però vaig respondre a la provocació. Ens vam barallar fora de l’institut, fins que la conserge ens va separar. Ell va rebre una mossegada al pit, i jo, un ull de vellut i esgarrapades. No hi va haver cap desmai ni res del que ell diu.
Dimarts, la classe va discórrer amb normalitat. A les 10 del matí ens vam reunir amb la cap d’estudis per reflexionar sobre la baralla. R. S. afirmava: “A tots els col.legis on he estat he tingut problemes amb els estrangers. Jo, als estrangers els ignoro; no m’hi relaciono”. Es va decidir que parlaríem amb un mediador. Mentrestant, ignorar-nos. A les 11.30 hores, després del descans i sent ja a la classe, va entrar un home amb un martell a la mà, seguit de R. S. L’home mirava de fit a fit, nerviós, va donar un cop de martell a la taula que tenia al davant i va dir: “¿On és el moro, on és el puto moro, on és el puto moro que va pegar al meu fill ahir?”. R. S. em va assenyalar i li va dir: “És aquest”. Van avançar tots dos cap a mi i l’home em va clavar un cop de martell al cap. Per sort, vaig poder esmorteir el cop i no em va rebentar el crani. El seu fill també em pegava. Vam caure a terra i quan m’aixecava R. S. em va donar un cop a l’ull no sé amb què. Per fi, un company va empènyer l’home i el va fer caure a terra. Entre tots els companys el van retenir. Després van arribar els professors i els Mossos.
Se m’ha desprès la retina pels cops; el metge diu que perdré l’ull si corro o aixeco pes. Tinc por d’anar per Manresa. M’han expulsat de l’institut, no sé si definitivament. Visc aquí des dels quatre anys; penso en català. ¿És aquest el preu que he de pagar per voler ser un més?
Carta al director en El periòdico– dilluns 27/10/08
