Qui diu que les coses són per sempre i no es poden canviar, salutacions al futur nou estat d’Europa, Groelàndia, ara sota domini de Dinamarca, estan a punt d’adquirir el dret humà del dret a l’autodeterminació, i nosaltres quan tindrem democràcia????? 

Els grenlandesos decideixen sobre el seu dret a la independència

Els sondatges pronostiquen una clara victòria del ‘sí’

Avui 39.000 grenlandesos decidiran si volen més autogovern o no. Si ‘sí’, com indiquen gairebé tots els sondatges, el nou estatut els reconeixerà el dret d’autodeterminació, declararà el grenlandès única llengua oficial i el govern tindrà plena capacitat de decisió en justícia, policia, control fronterer, immigració i recursos naturals. Ara, política estrangera i monetària, defensa i tribunal suprem continuaran en mans del govern danès.

El referèndum és de caràcter consultiu, però els governs grenlandès i danès han acordat que n’acatarien el resultat.

Grenlàndia, amb gairebé 2,2 milions de quilòmetres quadrats (gairebé dues vegades l’extensió de França i la Península Ibèrica sumades), té el 85% del territori cobert de glaç i 57.000 habitants. Hom creu que sota la gruixuda capa de glaç hi ha importants reserves petrolieres i minerals. El canvi climàtic, a diferència d’allò que passa a molts països, beneficiarà els grenlandesos que, amb la fusió del glaç, tindran un accés més fàcil a tots aquests recursos, i més facilitats de pesca.

Segons les estimacions, al subsòl grenlandès hi ha reserves de cru equivalents a la meitat de les que hi ha a l’Aràbia Saudita. Aquest ha estat l’escull principal amb què s’ha trobat el país per a convocar el referèndum, com sigui que Copenhaguen s’hi resistia molt.

El primer ministre, Hans Enoksen (del centre-esquerra Siumut), va aconseguir el 30,7% dels vots a les eleccions del 2005. Segons que ha dit, més autogovern és un ‘primer pas cap a la plena independència, que és molt important, però que nosaltres encara veiem molt lluny.’ Si el ‘sí’ guanya, Grenlàndia assumirà les competències el 21 de juny, coincidint amb el trentè aniversari de l’establiment de l’autogovern.

El primer partit de l’oposició i principal defensor del ‘no’, els Demòcrates, va obtenir el 22,8% dels vots el 2005.