1. • Científics de BCN demostren que la clau és saber distingir els fonemes
2. • Els resultats avalen la importància del vessant oral en l’estudi lingüístic
Ensenyament escrit d’anglès.
OCTAVI PLANELLS
BARCELONA
Allò de “no tinc oïda per als idiomes” no és gens banal. Un estudi del Grup d’Investigació de Neurociència Cognitiva del Parc Centífic de Barcelona que publica avui la revista PNAS revela que algunes persones mostren una dificultat més gran que altres per distingir i reproduir els sons propis de les llengües –els fonemes–. El treball demostra que els individus capaços d’entendre una segona llengua com si fossin natius no tenen problemes per distingir els sons de la seva pròpia llengua. Sembla una obvietat, però l’estudi evidencia així mateix que les persones amb dificultat per aprendre un segon idioma tenen certes dificultats per distingir els fonemes de la seva pròpia llengua materna.
Els resultats posen en relleu la importància del vessant oral del llenguatge en l’aprenentatge d’un idioma. “Encara que el teu vocabulari i gramàtica en anglès siguin excel.lents, pots tenir molts problemes per entendre’l al sentir-lo”, va argumentar ahir Albert Costa, de la Universitat de Barcelona i un dels autors del treball. Així, les persones menys predisposades a identificar els fonemes requeriran professors d’idiomes que emfatitzin la pronunciació. “L’èmfasi no es posa amb professors d’anglès que són catalans”, va afegir Costa. L’estudi avala la seva postura i tira per terra la creença que per aprendre paraules la pronunciació no importa.
HISTÒRIA LINGÜÍSTICA
L’autor va aclarir que l’estudi pretén explicar per què dues persones que comparteixen la mateixa història lingüística mostren diferències d’habilitat a l’hora de percebre un llenguatge. Per a això, els autors van seleccionar 126 estudiants universitaris amb una història similar: tots ells pertanyen a famílies castellanoparlants i tots ells van aprendre també una segona llengua, el català, quan van iniciar el parvulari.
Els investigadors van seleccionar un total de 31 estudiants que van classificar en dos grups: els que millor i pitjor percebien els fonemes del català. Després van mesurar la resposta del seu cervell a estímuls auditius. Davant un canvi de so –per exemple al passar del so a al so o– el cervell humà mostra una punta d’activitat que els experts denominen potencial de disparitat.
Aquest potencial va ser idèntic entre els dos grups quan se’ls va sotmetre a l’audició de tons no lingüístics. Però al portar a terme el mateix experiment amb fonemes de la llengua materna dels voluntaris –el castellà–, la resposta va ser més gran en les persones que mostraven menys problemes per a la seva segona llengua –el català–. “Els que són bons en la segona llengua també evidencien una amplitud més gran en la seva llengua materna”, va aclarir Costa. Aquests són els que tenen oïda per als idiomes.
Notícia d’El Periodico-14/10/2008
