Educació i TICC

Avui hem sabut que la consellera Rigau ha anunciat  la congelada de l’1×1 per motius pressupostaris i de, segons la seva visió, la necessitat de valorar si val la pena tirar endavant amb el projecte.

Aquí podeu veure alguns dels ecos que la notícia ha aixecat a la xarxa (si m’envieu noves adreces a través de comentaris, les afegiré al llistat):

• Ensenyament congela l’ampliació del programa eduCAT 1×1 de digitalització a les aules
• Ensenyament frena la implantació dels portàtils a l’aula
• Ensenyament congela la entrega de ordenadores portátiles en las aulas
• Ensenyament congela l’ampliació del programa “Educat 1×1” de digitalització a les aules
• La Generalitat frena el plan de ordenadores portátiles en las aulas de Secundaria
• Rigau diu que hauria congelat la digitalització a les aules “amb recursos o no”
• Ensenyanza frena los portátiles y mantiene los barracones
• Els sindicats de l’escola pública catalana lamenten les retallades pressupostàries en ensenyament
• Rigau: “El projecte de digitalització de les aules, amb recursos o sense, l’hauríem frenat igualment”
• Rigau assegura que haurien congelat la digitalització de les aules encara que tinguessin els recursos
• Els mestres adverteixen que la retallada en ensenyament és un “greu error” i no descarten mobilitzacions
• Els mestres i els pares, crispats de nou
• Rigau: “S’hauria congelat la digitalització a les aules amb o sense recursos”
• La retallada pressupostària desconcerta al món educatiu
• Ordenadores y aulas

A la revista d’AulaMèdia s’acaba de publicar un article titulat “Llibres i continguts digitals a l’aula” escrit per l’autora d’aquest bloc, l’Azu Vázquez.

Si el voleu llegir només heu de seguir el següent enllaç: http://www.aulamedia.org/11/llibresdigitals.html

L’altre dia anava caminant pel carrer, amb ganes d’arribar a casa, quan em vaig creuar amb una mare i la seva filla, d’uns tres anys. La mare li anava dient “No sirves para nada, te voy a matar la cabeza” i la nena va respondre “Mama jilipollas”… i res, la vida va continuar.

En aquell moment vaig estar pensant… si t’arriba a una aula un nen o una nena que tota la vida ha estat tractada d’aquesta manera… com li hem de demanar que es comporti segons els nostres valors quan en l’exemple que ha rebut aquests no s’han contemplat? Pot respectar algú que mai ha sigut respectat? Com ha pogut aprendre?

Seguint aquesta línia, fa uns anys vaig llegir una suposada tira còmica d’un diari en la qual sortia un adolescent parlant amb la seva mestra i li deia “Si pego a mi madre, si insulto a mi abuela… ¿Cómo pretendes que te respete a ti que solo eres mi profesora?”. D’aquests punts parteix la meva reflexió. A l’escola, a part d’aprendre a aprendre també hem d’aprendre a ser… passant tantes hores rodejats de les mateixes persones no podem obviar les relacions socials que allà es creen i les conductes que es condenen o reforcen. Em fa por que a vegades, quan un infant no respon a les nostres expectatives actitudinals, el tatxem de maleducat…. però que passa si mai ha tingut un altre exemple? La possibilitat de relacionar-se d’una altra manera?

Us animo a que veieu el següent vídeo (accedireu clicant sobre la imatge inferior), el qual crec que fa reflexionar sobre la importància de l’exemple rebut pel nen/a. Siguem pares, mares o mestres, el nostre exemple és vital pel seu desenvolupament.

Si no heu pogut veure bé el vídeo, el trobareu clicant sobre el següent enllaç: Children see, children do

L’inici del curs escolar ja s’apropa i, amb ell, els nervis i la il·lusió per allò que vindrà. Nou alumnat, noves famílies, noves escoles, nous companys i companyes… fins i tot, per alguns o algunes de nosaltres, aquesta serà la primera vegada que participarem activament en la vida d’una aula i estarem fins i tot una mica més nerviosos i emocionats que la resta per la novetat de l’experiència.

En tot cas, sigui el nostre primer, tercer o divuitè any com a docents, aquesta feina continua sent un plaer… ens treuen recursos, ens sentim sols, incompresos… però encara així continuem i ho fem il·lusionats i oferint quelcom molt especial al nostre alumnat: el fet que malgrat aquell hagi sigut un dia horrible, plujós, ple d’entrebancs… sempre els hi oferirem un somriure davant d’un encert, d’un nou aprenentatge, d’una mostra d’interès per créixer plegats. Potser tot és molt utòpic? Què voleu que us digui, jo m’ho crec! I també crec que sense aquesta energia positiva em costaria molt enfrontar-me cada any a un nou curs.

Us desitjo a tots i a totes un magnífic curs i aprofito per felicitar-vos per la important tasca educativa que feu dia rere dia.

De la mà del Projecte 1×1 els llibres digitals estan arribant a les nostres aules. En aquest article em proposo fer una anàlisi d’una proposta editorial de llibre digital, en concret, he explorat les possibilitats de l’anomenat Llibreweb de Santillana.

Per començar, voldria comentar que un gran avantatge d’aquesta proposta és que es pot utilitzar des de qualsevol plataforma que compleixi els estàndards SCORM, entre les quals es troba el Moodle (per cert, no entenc perquè en el catàleg de Santillana ens parla d’Àgora i de Moodle com si fossin plataformes diferenciades, quan de fet Àgora no deixa de ser, i corregiu-me si m’equivoco, un servidor en el qual s’ha instal·lat Moodle…).

Un altre punt a favor és la diversitat de continguts, entre els quals trobem les següents matèries: Llengua catalana i literatura, Lengua y literatura (avui estaré espesa… però tampoc no entenc perquè la llengua catalana ha de dir-se “catalana” i, en canvi, la castellana es digui “Lengua” sense precisar cap idioma… si no diem res es dóna per entès que parlem de llengua castellana? Potser algun professor/a de llengües m’ho podrà aclarir), Tecnologies, Matemàtiques, Ciències de la naturalesa, Geografia i història, Anglès i (un dels clàssics oblidats per algunes editorials) Francès.

Curiosament (i pel que he pogut anar veient aquesta és una tendència comuna de diverses editorials), aquest llibre digital pot venir acompanyat, si el professorat ho desitja i està disposat a pagar un suplement, d’un quadern en paper que recull resums i activitats de cada unitat didàctica. Aquest punt em fa reflexionar: Si necessitem un llibre en paper que complementi el llibre digital, no vol dir que no ens hem acabat de creure l’efectivitat d’aquest últim? I perquè les activitats cal fer-les sobre paper? I no seria millor que el resum de les unitats didàctiques les fes el propi alumnat, no ens aproparíem d’aquesta manera a un aprenentatge més constructivista?

Si entrem en una mostra d’unitat didàctica (en aquest cas, he analitzat Nombres naturals per a 1r d’ESO, la qual podeu visualitzar clicant aquí), veurem els següents apartats:

• Títol (matèria i nivell) i subtítol (unitat didàctica, anomenada “tema” en aquest cas).
• Un menú amb un enllaç directe a les diferents pàgines que formen aquest unitat, el qual té la interessant opció de poder-se mostrar o ocultar.
• A la part central de cada pàgina trobarem la teoria (complementada amb imatges ampliables i vídeos) i unes activitats relacionades (en molts casos, fetes amb flash).
• Als laterals trobem una sèrie de blocs que es mantenen estables i amb la mateixa informació al llarg de totes les pàgines que conformen la unitat. No són recursos complementaris ni nova informació, aquí ens apareixen els recursos existents al llarg de les diferents pàgines però organitzats per tipologies.
• A la part inferior trobarem interessants hipervincles a pàgines externes, encara que gran part d’aquests són a la Kalipèdia, un producte obert al públic creat per Santillana. D’aquesta manera, crec que els enllaços de matemàtiques són molt útils però que es troba a faltar una mica de varietat (caldrien més recursos i provinents de fonts més diferenciades). Aquesta sensació no l’he tingut en altres matèries; per exemple, els recursos d’algunes de les unitats de Ciències de la Naturals són força complets i variats.
• Totes les unitats didàctiques tenen una pàgina anomenada “Introducció al tema” on apareix: el menú amb l’enllaç directe a les diferents pàgines, els recursos més destacats de la unitat i, de nou, un enllaç a les diferents pàgines, però aquesta vegada acompanyades d’icones. Segons la meva opinió, la informació que apareix aquí és repetitiva. Per molt que en el menú inferior els enllaços vinguin acompanyats de dibuixets, crec que no cal un altre menú d’accés a les pàgines quan a dalt ja n’hi ha un. Subjectivament, per mi hagués estat preferible que aquest espai es veiés buit, evitant la sensació d’aglomeració de continguts.

Un element que s’agraeix molt són les fletxes inferiors que ens permeten accedir a la pàgina anterior i a la següent . És un factor molt bàsic, però que ens facilita en gran mesura la navegació.

El que més trobo a faltar és un major aprofitament de les possibilitats hipertextuals. El text és pla, no es permet interactuar d’una manera  no lineal amb ell. La lectura comença a la part superior i acaba a la inferior de la pàgina, no hi ha possibilitat d’anar accedint a nova informació complementària a mesura que es va avançant. Per posar un exemple, seria interessant que la paraula Potència estigués hipervinculada i, en clicar sobre ella, l’alumnat pogués accedir a una definició, alguns exemples…

Pel que fa a l’accessibilitat per a persones amb deficiències visuals o ceguesa, podem dir que aquest llibre digital permet utilitzar el lector de pantalles Jaws, però en el cas de les animacions això no és possible. A més, la pròpia eina inclou la possibilitat d’augmentar la lletra (ens dóna l’opció d’escollir entre 7 mides diferents) per tal d’ajustar-la a les necessitats pròpies. Però en clicar sobre aquesta opció, els canvis de mida de lletra només afecten a la part central de la pàgina, de manera que els menús laterals i superiors resten iguals i una persona amb dificultats visual hauria d’utilitzar eines complementàries de visualització, com podria ser el ZoomText o l’alternativa gratuïta EasyRead.

Per finalitzar us diré allò que és obvi: la meva visió és totalment subjectiva i, si voleu conèixer una mica més aquest llibre digital, el millor és que sigueu vosaltres mateixos els navegants de l’expedició: us animo a fer aquest viatge d’aprenentatge i a seguir explorant.

Des dels darrers canvis que va patir XTECBlocs, inserir un document (per exemple, un .pdf que voleu que els i les alumnes es puguin descarregar) no és cosa fàcil. Per això aquí us indico els passos que podeu  seguir per aconseguir-ho:

– Creeu un article en el vostre bloc.

– Seleccioneu l’opció “Afegeix una imatge” dins d’ “Afegeix un mèdia”.

– Seleccioneu l’arxiu que voleu pujar.

– Cliqueu sobre l’opció “URL del fitxer” i després sobre “Inseriu a l’article”, tal i com mostra la imatge:

En seguir aquest passos us sortirà una paraula hiperenllaçada que, en clicar sobre ella, us obrirà el document. Un exemple de fitxer penjat seguint aquest procediment és el següent: mestra

Aquí us deso un interessant vídeo per a reflexionar fet per un grup d’alumnat del projecte Facebook.

Si no el podeu veure correctament des d’aquesta finestra, també el podeu trobar fent clic aquí.

Per si voleu reflexionar una mica entorn de la integració de les TIC a l’aula i el nou paper de l’alumnat i el professorat, aquí us deso un vídeo titulat “Para atenció”

Des de l’Associació Espiral i la seva àrea funcional Espiral solidari i sostenible, s’està organitzant una campanya de recollida de material informàtic obsolet, aquest que va quedant pels centres i no sabem què fer-ne perquè ens sap greu llençar-lo però no trobem mai el moment de donar-li una altra utilitat.

Actualment la campanya s’està duent a terme en dues zones: Reus-Tarragona i Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Si teniu interès en la proposta podeu consultar tota la informació al portal d’Espiral, el qual trobareu clicant aquí.

Fa uns dies el diari El País va publicar un interessant article que reflexiona entorn de la pressió escolar que reben els nens i nenes des d’edats ben primerenques. L’escrit defensa que la societat imposa que els infants dominin, cada vegada des de més petits, certs continguts com ara la lectura o l’escriptura i que potser seria més profitós dedicar el temps de l’educació infantil a posar les bases de l’aprenentatge, a motivar per voler créixer en coneixement.

Us recomano la seva lectura, així com la dels comentaris que persones amb opinions ben diferenciades han anat deixant en ell. Podeu trobar l’article clicant aquí.

I si teniu ganes de deixar la vostra opinió al respecte, ja sabeu que en aquest bloc els comentaris sempre són ben rebuts. 😉