La importància de l’exemple
mvazqu44 | 16 octubre 2010
L’altre dia anava caminant pel carrer, amb ganes d’arribar a casa, quan em vaig creuar amb una mare i la seva filla, d’uns tres anys. La mare li anava dient “No sirves para nada, te voy a matar la cabeza” i la nena va respondre “Mama jilipollas”… i res, la vida va continuar.
En aquell moment vaig estar pensant… si t’arriba a una aula un nen o una nena que tota la vida ha estat tractada d’aquesta manera… com li hem de demanar que es comporti segons els nostres valors quan en l’exemple que ha rebut aquests no s’han contemplat? Pot respectar algú que mai ha sigut respectat? Com ha pogut aprendre?
Seguint aquesta línia, fa uns anys vaig llegir una suposada tira còmica d’un diari en la qual sortia un adolescent parlant amb la seva mestra i li deia “Si pego a mi madre, si insulto a mi abuela… ¿Cómo pretendes que te respete a ti que solo eres mi profesora?”. D’aquests punts parteix la meva reflexió. A l’escola, a part d’aprendre a aprendre també hem d’aprendre a ser… passant tantes hores rodejats de les mateixes persones no podem obviar les relacions socials que allà es creen i les conductes que es condenen o reforcen. Em fa por que a vegades, quan un infant no respon a les nostres expectatives actitudinals, el tatxem de maleducat…. però que passa si mai ha tingut un altre exemple? La possibilitat de relacionar-se d’una altra manera?
Us animo a que veieu el següent vídeo (accedireu clicant sobre la imatge inferior), el qual crec que fa reflexionar sobre la importància de l’exemple rebut pel nen/a. Siguem pares, mares o mestres, el nostre exemple és vital pel seu desenvolupament.
Si no heu pogut veure bé el vídeo, el trobareu clicant sobre el següent enllaç: Children see, children do
