LA FILOSOFIA AL BATXILLERAT
| Autor: MARIA CARME MURILLO HERNÁNDEZ
E-mail: mmurill7@xtec.cat |
| La filosofia és alguna cosa més que una matèria al batxillerat. És una vessant dins la interpretació del món que habitem. La filosofia està prenent nous camins com una mena d´assistència al ciutadà necessitat de cures a l´ànima: sorgeixen així els “consultors filosòfics”, però aquí i ara abordarem el pas previ a tot aixó. La qüestió que ocuparà aquest espai serà el sentit de la filosofia al batxillerat, més que res per treure-li de sobre el cognom d´assignatura sense més sentit que la memorització i documentació de quelcom difús i sense massa actualitat. |
|
|
Caminarem a través del recorregut que realitza la filosofia al llarg de l´educació al batxillerat. Des de la Educació per la ciutadania (a la ESO) fins a la Història de la Filosofia de 2on, passant per la Filosofia i Ciutadania o les Ciències per al Món Contemporani de 1er de batxillerat. No oblidem tampoc que podem trobar-nos amb matèries pròpies de centre referents a continguts filosòfics, com podria ser una Història del Pensament Estètic, etc. |
|
| L´activitat o aprenentatge filosòfic està desenvolupat al llarg dels dos cursos que configuren el batxillerat. No obstant això, ja a l´etapa dels estudis de la ESO podem trobar matèries que obrin dreceres cap a la comprensió filosòfica. Tenim com a exemple la Educació per la ciutadania, impartida a 4at de la ESO. En aquesta matèria en la qual podem trobar referències explícites a diversos àmbits del saber, el fil conductor que la sosté és clarament de caire filosòfic. La reflexió, l´argumentació ètica i tantes altres vessants d´aquesta matèria la converteixen en una eina molt propera a actituts i plantetjaments filosòfics que al batxillerat es desenvoluparan més explícitament. Ens centrem doncs al batxillerat.Al primer curs del batxillerat ens trobem amb diverses matèries que, si bé no són explícitament un estudi directe de la història de la filosofia, ben bé desenvolupen el significat i estableixen una documentació sobre allò que és la filosofia.Filosofia i ciutadania, aquesta matèria realitza un recorregut a través del resultats del treball reflexiu de l´ésser humà. Un estudi de l´home, del llenguatge, la cultura, etc. Anàlisi del coneixement, la seva estructura lògica, els conceptes de veritat diversos i les seves legitimacions. Un estudi també de la realitat, del món físic, les cosmovisions. Estudi de les tecnologies. Anàlisi dels conceptes de bellesa a propòsit de l´art i la creació. I com no, un estudi de la societat des del punt de vista cultural, econòmic i ètic. Uns continguts, per tant destinats a a la reflexió i a la formació de l´estudiant, assolint i assimilant el seu paper dins d´una estructura social que li demanarà uns mínis d´actuació amb els congèners. Ciències per al Món Contemporani, aquesta matèria és susceptible de diversos enfocaments. Sens dubte instal.lada dins d´un àmbit reflexiu a propòsit de l´assoliment de coneixements sobre el món que ens envolta. La interpretació dels fenòmens naturals a llarg del temps, o les maneres d´establir aquest coneixement sobre el món físic, són dignes d´estudi i anàlisi dins d´aquesta matèria. Psicologia, aquesta també és una matèria que, malgrat haver evolucionat de forma vertiginosa a partir del s. XIX, i haver-se convertit en una ciència amb diversos paradigmes representatius, no pot negar els seus balbucejos dins del món filosòfic. Al segon curs del batxillerat ens trobem també amb diverses matèries de gran contingut filosòfic: Història de la Filosofia . Aquesta matèria ja introdueix a l´alumne de ple en la reflexió purament filosòfica. S´estudien les actituts filosòfiques que han primat a través de la història del pensament. Així, limitant-se a un curt periode de temps que implica un curs acadèmic, i intentant donar-li sentit i coherència al recull dels continguts, s´estructura el curs per blocs i d´aquesta manera: BLOC 1: Filosofia Antiga i Medieval BLOC 2: Filosofia Moderna BLOC 3: Filosofia Contemporània A més d´aquestes matèries exposades, pot haver-hi d´altres ja no per a cursar-se obligatòriament, sinó com a optatives o crèdits diversos. Podriem trobar-nos amb una Teoria Estètica, Sociologia, Psicologia II, …
|
|
| La normativa explicita com s´han de transmetre els continguts filosòfics. A continuació s´exposa una selecció-resum del que diu el currículum a propòsit de l´ensenyament de la filosofia als centres docents, amb una incidència més remarcada en la Història de la Filosofia de 2on de Batxillerat.Currículum batxillerat – Decret 142/2008 – DOGC núm. 5183
Amb la Història de la Filosofia culmina el cicle d’educació filosòfica en el batxillerat, raó per la qual s’ha de procurar que l’articulació d’aquesta matèria amb la filosofia i ciutadania de primer curs sigui rigorosa i coherent. Tant l’una com l’altra presenten el fil de la història dels grans temes de la filosofia de tots els temps: el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat. És funció d’ambdues crear el clima adient perquè l’alumnat s’exerciti en la reflexió sobre aquests temes i faci de la seva reflexió una experiència d’autonomia i creixement personal. Ara bé, és funció específica de la història de la filosofia afinar aquesta reflexió i ordenar-la per mitjà dels exemples i models que ofereix la història del pensament. En aquest sentit, la història de la filosofia ha d’aprofundir en els conceptes i la dimensió històrica dels problemes ja analitzats el curs anterior, proporcionar a l’alumnat informació bàsica que li permeti contextualitzar les propostes teòriques dels pensadors, i completar la seva formació humanística per mitjà de l’estudi i l’anàlisi d’alguns dels textos més representatius de la filosofia de cada època.
La funció informativa, però, no s’ha de confondre amb una mera historiografia, i encara menys amb un catàleg d’autors o autores, ordenats cronològicament i presentats com a creadors d’opinions més o menys controvertides. Ningú no nega la conveniència que l’alumnat adquireixi una visió de conjunt de cada època, però aquesta informació, en el batxillerat i en el context d’aquesta matèria, ha de funcionar com un marc general on situar les idees d’un o dos representants del pensament de cada moment històric i analitzar-les. Per tant, els autors o autores que es puguin treballar amb més detall al llarg del curs seran els que, en darrer terme, faran d’enllaç i donaran sentit al curs d’història de la filosofia.
La història de la filosofia, si bé no abasta la totalitat de les manifestacions de la vida espiritual dels humans, es manté oberta a la interpretació dels esdeveniments socials i culturals més significatius de cada època, atès que el pensament filosòfic forma part de la cultura i influeix en la construcció de les concepcions del món en els successius moments de la història. Cal que aquesta aproximació al passat sigui crítica i alhora sensible pel fet cultural i porti implícit el respecte per la diversitat, el rebuig de la intolerància, i la defensa decidida de l’equitat, la justícia i la llibertat. Caldrà en aquest punt considerar, fer visible i valorar la contribució de les dones en l’esdevenir històric i cultural, reflexionant sobre el procés de configuració dels papers socials assignats a les dones i els homes al llarg de la història i contribuint, en conseqüència, a una redefinició d’aquests rols en el marc d’una relació entre iguals.
Els textos són la millor il.lustració dels diferents corrents de pensament i, per tant, convé acostar-s’hi, llegir-los, interpretar-los i comentar-los. Però en aquest nivell educatiu no podem fer de l’erudició hermenèutica l’eix del programa de la matèria. És convenient, doncs, un acostament al pensament dels autors i les autores per mitjà dels seus textos més accessibles i significatius, procurant mantenir viu l’interès dels alumnes per la matèria i atenent, sempre que es pugui, les peculiaritats que presenten com a alumnat de les diferents modalitats del batxillerat. Sobre la base, doncs, d’una contextualització esquemàtica de caràcter historicocultural, la matèria d’història de la filosofia abordarà l’anàlisi d’alguns problemes tractats durant el curs anterior, explicats en el context dels corrents de pensament més importants de cada època, i tot això mitjançant una antologia no gaire extensa de textos que presentin de manera coherent i rellevant els problemes estudiats. Amb aquests recursos es pot completar aquest cicle d’educació filosòfica, coneixent la història de la filosofia en les seves grans línies de pensament, la qual cosa constitueix una base de formació humanística indispensable per a qualsevol alumne o alumna de batxillerat, amb independència de quines són les seves opcions futures[…] Estructura dels continguts En els continguts d’història de la filosofia s’han seleccionat els problemes nuclears de la història del pensament i alguns dels seus màxims representants,amb el benentès que el seu tractament es pot completar amb l’estudi d’altres temes i autors. Serà preceptiu desenvolupar en profunditat com a mínim dos autors o autores de la llista proposada per a cada un dels apartats, atès que no hi pot haver comprensió i pensament genuí sense un aprenentatge conceptual[…] La història de la filosofia cal establir contínues relacions amb la ciència, l’economia, la religió, l’art o la literatura de les diferents èpoques. Aquests aspectes, des de posicions diferents de les dels seus estudis específics, ofereixen un suport inestimable al treball d’anàlisi que és característic de la filosofia. És aquest horitzó integrador el que fa possible que l’aprenentatge d’aquesta matèria serveixi de marc a altres disciplines humanístiques, ja que l’objectiu darrer del coneixement d’una matèria com la història de la filosofia és la integració de coneixements diversos en una concepció global del món i de les coses. En altres paraules, aquesta forma de coneixement proporciona el marc adequat perquè els aprenentatges assimilats en el conjunt de les disciplines adquireixin sentit i es configurin com una xarxa de coneixements, destreses i actituds que ens permeti desenvolupar una vida activa i crítica en l’actual context de la societat del coneixement[…] La funció de la matèria d’història de la filosofia en elbatxillerat ha de consistir en el perfeccionament de l’activitat filosòfica espontània que realitzen tots els éssers humans, donant suport a l’esforç dels i les alumnes per bastir un conjunt imprescindible de destreses cognitives, fomentar una actitud filosòfica envers els complexos problemàtics descrits, propiciant-ne l’aplicació en l’actualitat, i generar a l’aula una activitat pràctica individual i col.lectiva per assolir les competències específiques de la matèria. La matèria d’història de la filosofia té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents: 1. Identificar i comprendre els grans períodes en què es divideix la història de la filosofia, així com les diferents solucions que al llarg del temps s’han anat proposant als problemes filosòfics. La filosofia antiga i medieval – Estudi del pensament d’almenys dos autors o autores d’aquest període, entre els quals hi ha Sòcrates, Plató, Aristòtil, Epicur, Sèneca, Agustí d’Hipona i Tomàs d’Aquino.
La filosofia moderna
Anàlisi de les relacions entre ciència, filosofia i religió en la modernitat. – Distinció entre racionalisme i empirisme en relació amb el problema de l’origen del coneixement i la veritat. Valoració dels intents per superar les visions contraposades mitjançant la síntesi. – Comparació de les teories ètiques i polítiques de diferents pensadors moderns. – Anàlisi del concepte de raó illustrada i de la idea de progrés. Valoració de la seva influència en la configuració del pensament modern. – Estudi del pensament d’almenys dos autors o autores d’aquest període, entre els quals hi ha Maquiavel, Galileu, Descartes, Newton, Hobbes, Locke, Hume, Rousseau i Kant. La filosofia contemporània
– Reconeixement de diferents alternatives ideològiques sobre el treball humà i la riquesa que se’n deriva en el context de la revolució industrial. – Anàlisi de la crisi de la raó il.lustrada i de la idea de progrés al començament del segle XX. Valoració de les conseqüències d’aquesta crisi en la construcció de l’individu i la societat contemporànies. – Explicació de la problemàtica generada per la filosofia del segle XX en relació amb el llenguatge i la ciència. – Anàlisi d’alguns problemes que afronta la reflexió filosòfica actual en el camp de l’ètica i la política. – Estudi del pensament d’almenys dos autors o autores d’aquest període, entre els quals hi ha Stuart Mill, Marx, Nietzsche, Freud, Wittgenstein, Popper, Ortega, Sartre, Arendt i Foucault[…] |
|
| Però… a veure, per què s´ha d´estudiar filosofia?En qualsevol enciclopèdia trobarem una definició de filosofia semblant: la filosofia és una activitat teòrica que consisteix a reflexionar i comprendre què és i quin és el sentit, bé d´un concepte o aspecte més o menys rellevant en la nostra experiència del món (la llibertat, la societat, el llenguatge), bé de la realitat o del ser en general. Va aparéixer a l´antiga Grècia i fou cultivada de manera intermitent sobre tot als nuclis intel.lectuals d´Occident (tenir present que també existeix tota una filosofia oriental). El tret essencial de l´activitat filosòfica és que es tracta d´un discurs reflexiu i racional. El discurs filosòfic ho serà al voltant de qüestions fonamentals com ara el coneixement,la moral, la política, però a més també girarà al voltant de sí mateix, és a dir, del seu propi desenvolupament històric.Difícilment podriem anomenar “persona culta” a qui té una manca total de coneixements històrics, per esmentar un exmple. Tots reconeixem que cadascú hauria de saber quelcom de la història del seu propi pais, del seu desenvolupament polític, social i econòmic, de la literatura, art, i que seria preferible que eixa història es pogués relacionar a més amb la resta d´Europa, i del món sencer. Ara bé, si acceptem això, també hauríem de veure amb normalitat el fet de ser capaos de reconéixer els majors representants de la filosofia que ens toca de més a prop. Així, també hauríem d´exigir-nos conéixer els inicis d´allò anomenat filosofia. La filosofia, tal i com deia el filòsof Platò, és l´amor a la saviesa, la inclinació cap a l´acte de reflexió, l´acció de no donar res per obvi, la curiositat gairebé infantil de preguntar-nos per tot allò que ens envolta. Hem de tenir present que el ser capaços de formular-nos determinades qüestions és molt més trascendental que el fet de poder donar-nos una resposta “correcta” a les esmentades qüestions.
Per tant, i de manera molt simplificada per començar a familiaritzar-nos amb el concepte filosofia, tots tindrem a la ment, que aquest mot designa la capacitat de l´ésser humà de VEURE el seu voltant. No tan sols MIRAR aquest mateix voltant, sinó observar-lo, ser conscient de tot l´univers que ens envolta, i de la nostra pròpia persona. Mirar a dintre nostre i preguntar-nos: qui sóc jo?, quin paper tinc al bell mig d´un univers tan extens?, per què les coses són així?, per què jo sent el que sent?, el meu company, en circumstàncies anàlogues, també sent el mateix que jo?, demà tornarà a sortir el sol igual que avui?, què és això anomenat esperit?, on som després de la mort?, i abans de naixer?, és possible establir amb absoluta certesa una ciència de l´univers?… La filosofia seria l´intent de donar resposta a totes aquestes preguntes. Respostes que al llarg dels segles s´han anat acumulant, formant sistemes filosòfics i científics, desglossant-se els diversos sabers més enllà de la filosofia, donant lloc a les diverses ciències que avui tots coneguem. La filosofia, doncs, serà una mena de mare del saber humà. Els inicis del saber cal buscar-los en aqueslls savis que habitaren fa més de 2.000 anys enrere, homes que tingueren la capacitat de formular-se preguntes sobre l´existència, a partir de les quals es desenvoluparien totes les ciències i tots els sabers humans. Per tant, ignorar la filosofia és ignorar la nostra gènesi, les nostres arrels. Els nostres costums, els nostres sistemes polítics, la nostra tecnologia, les nostres ciències, tot és fruït d´una immensa evolució des d´aquells savis que miraren cap al cel i cap a la terra, i es preguntaren per què el món és així?, quin és el principi d´aquesta existència?, fins als nostres dies. De vegades pensem que els diversos sistemes filosòfics del passat són com relíquies que de res no serveixen actualment. De res no serveix conèixer el que deia Heràclit, Parmènides, Anaxàgores, Sócrates, Plató, Aristòtil, que van viure els segles VI-V-IV abans de Crist. Però, a més dels motius ja exposats, cal tenir present que llegir i estudiar aquestos savis ens donarà les eines perfectes per poder fer front a diverses situacions de la nostra vida quotidiana. Sense adonar-nos, el nostre pensament, la nostra capacitat reflexiva, esdevindrà més apta per a poder absorvir altres coneixements, el nostre pensament abstracte es formarà pas a pas per poder entendre altres àmbits del saber humà, per poder entendre altres situacions personals, per poder viure millor i més lliures, que en definitiva és el que ens dóna la nostra condició d´animals racionals. En les nostres mans està fer ús d´allò que ens identifica. A les teves mans està fer un BON ÚS de la teva capacitat intel.lectiva. L´home sobresurt de la resta de la creació en la mesura en que ell mateix reconeix la seva pròpia naturalesa, i quan ho oblida, s´enfonsa més a baix que les bèsties. PER ALS ALTRES ÉSSERS VIVENTS, IGNORAR ALLÒ QUE SÓN ÉS NATURAL; PER A L´HOME ÉS UN DEFECTE.
|