EXAMEN

 

¿Però com sé jo que no hi ha alguna cosa, a part de les que tot just acabo de considerar incertes, de la qual ni tan sols es pugui dubtar? ¿No hi  haurà potser algun Déu o un altre poder que em posi aquests pensaments en la ment? No necesàriament, perquè potser jo mateix sóc capaç de produir-los. ¿Però jo, sóc almenys alguna cosa? Però acabo de negar que tingui sentits o un cos. I això no obstant dubto; perquè ¿què se´n segueix, d´això?: ¿fins a tal punt depenc del cos i dels sentits que no puc existir sense ells? Però m´he convençut que no hi havia res de res al món, ni cel, ni terra, ni esperits ni cossos. I doncs, ¿m´he convençut també que jo no existeixo? Certament no: si estic convençut d´alguna cosa o si penso alguna cosa, sens dubte existeixo. Però hi ha una mena d´ésser enganyador summament poderós i astut que ha posat tot el seu enginy a tenir-me contínuamentbenganyat. Sens dubte existeixo, doncs, si m´enganya. Que m´enganyi tant com vulgui, que no podrà mai fer que jo no existeixi mentre pensi que sóc alguna cosa. De manera que, un cop examinades totes les coses i amb tota cura, s´ha de concloure que aquesta proposició, “Jo sóc, jo existeixo” és segura i ha d´ésser necesàriament vertadera sempre que la digui o la pensi mentalment.

RENÉ DESCARTES

MEDITACIÓ II

QÜESTIONS: 

1. Explica breument les idees principals del text i com hi estan relacionades.

2. Defineix el significat en el text De les següents expressions:     

     a) sentits

     b) cos

     c) ment

3. Desenvolupa aquesta idea que introdueix Descartes al text: “Jo sóc, jo existeixo” , tot hi fent referència al sentit que se li dóna al text. Recorda que per contestar hauràs d´utilitzar idees i conceptes que pertanyen a la filosofia de Descartes però no estan explícitades en aquest text.

4. Compara el sentit de la existència del jo o la ment cartesiana amb la concepció platònica de l´existència.

5. Creus que el jo, com afirma Descartes, no depén del cos per existir? Argumenta la resposta