ESTRUCTURA DE LES PROVES D´ACCÉS A LA UNIVERSITAT.

MATERIA DE FILOSOFIA

 

1. Explica breument les idees principals del text i com hi estan relacionades.

2. Defineix el significat en el text d´algunes paraules o expressions.

3. Desenvolupa el tema del text d´acord amb la filosofia de l´autor.

4. Compara la tesi de l´autor amb la d´un altre autor o tendència de la història de la filosofia.

5. Exposa la teva opinió sobre la tesi de forma argumentada, o justifica la seva actualitat.

 

TEXT I.

Em mantindré doncs aferrat a aquesta meditació, i encara que d´aquesta manera no estigui en el meu poder arribar a conèixer cap veritat, almenys hi estarà poder abstenir-me de jutjar. per això em guardaré amb molta cura de donar crèdit a cap falsedat i prepararè tan bé la meva ment per evitar els paranys d´aquest gran enganyador, que per més poderós i astut que sigui no podrà enganyar-me mai més.”

RENÉ DESCARTES

Meditacions Metafísiques I

QÜESTIONS:

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents:

a) “falsedat”

b) “aquest gran enganyador”

c) “paranys”

3. Què porta a Descartes a afirmar  que no podrà “arribar a conèixer cap veritat”? Quins són els plantetjaments previs que l´han dut a aquesta afirmació?  Li serveixen per a poder desenvolupar i donar-li forma a la seva filosofia? Feu referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.

4. Compareu (a escollir entre les dues opcions):

a) l´”escepticisme cartesià” amb l´l´escepticisme de la sofística.

b) el innatisme cartesià i el platònic

 

TEXT II.

Si no sabéssim que tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader prové d´un ésser perfecte i infinit, per més clares i distintes que fossin les nostres idees, no tindríem idees, no tindríem cap raó que ens fes estar segurs que són vertaderes.

Ara bé, des del moment que el coneixement de Déu i de l´ànima ens permet d´estar segurs d´aquesta regla, ens és ben fàcil de saber que els somnis que imaginem estant adormits no ens han de fer dubtar de cap manera de la veritat dels pensaments que tenim estant desperts. […] I, pel que fa a l´error més ordinari dels nostres somnis, que consisteix a presentar-nos objectes diversos de la mateixa manera com ho fan els sentits externs, no ens ha d´importar que ens doni motius per a desconfiar de la veritat de tals idees, ja que aquestes també ens poden enganyar mentre estem desperts, com quan els qui tenen icterícia ho veuen tot de color groc, o quan els astres o altres cossos molt allunyats ens semblen molt més petits del que són. perquè, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convèncer mai sinó per l´evidència de la raó.

RENÉ DESCARTES

El Discurs del Mètode, IV

QÜESTIONS:

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents:

a) “clares”

b) “sentits externs”

3. Per què diu Descartes que “tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader prové d´un ésser perfecte i infinit”? Feu referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.

4. Compareu la concepció de Descartes de la raó amb una altra concepció de la raó que es pugui trobar en la història del pensament.

5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que sense saber que Déu existeix és impossible conéixer l´existència del món extern? Raoneu la resposta.

 

 

 

 

TEXT III.

Ja que, segons els raonaments que acabo de fer, per a conèixer la naturalesa de Déu -fins on la meva n´era capaç- no em calia sinó considerar, a propòsit de totes les coses de què trobava en mi idees, si posseir-les era una perfecció o no; i estava segur que no hi havia en ell cap de les que significaven alguna imperfecció, però que sí que hi eren totes les altres. així, veia que en ell no hi podia haver el dubte, la inconstància, la tristesa i altres coses semblants, atés que jo mateix hauria estat ben content d´estar-ne exempt. A més d´això, tenia idees de diverses coses sensibles i corporals; ja que, encara que suposés que somniava i que tot el que veia o imaginava era fals, tanmateix no podia pas negar que unes tals idees es trobessin en el meu pensament. Però, com que ja havia conegut molt clarament en mi que la naturalesa intel.ligent és distinta de la corporal, considerant, vaig pensar que en Déu no podia ser una  perfecció ser compost d´aquestes dues naturaleses, i que, per consegüent, ell no ho era; però que, si hi havia en el món cossos o bé intel.ligències o altres natuuraleses que no fossin totalment perfectes, el seu ésser havia de dependre del poder de Déu de tal manera que no poguessin subsistir sense ell ni un sol moment.

RENÉ DESCARTES

El Discurs del Mètode, IV

QÜESTIONS:

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents:

a) “idees de diverses coses sensibles”

b) “subsistir”

3. Per què diu Descartes que “ja havia conegut molt clarament en mi que la naturalesa intel.ligent és distinta de la corporal”? Feu referència als aspectes del pensament de Descares que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.

4. Compareu la concepció de Descartes de l´ànima (“la naturalesa intel.ligent”) amb una altra concepció de l´ànima que es pugui trobar en la història del pensament.

5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que podem demostrar racionalment l´existència de Déu? Raoneu la resposta.

  

TEXT IV.

MEDIACIÓ II

 

[La definició del jo]

 

Doncs ¿què és el que jo sóc? Una cosa que pensa. ¿I què és una cosa que pensa? Doncs una cosa que dubta, que entén, que afirma, que nega, que vol, que no vol, que també imagina i que sent. Certament no és poca cosa això, si totes aquestes coses pertanyen a la meva natura. ¿I per què no hi haurien de pertanyer? ¿Què no sóc jo (aquest que dubta gairebé de tot) el mateix que tot així entén i concep certes coses que assegura i afirma que són les úniques veritables, que nega totes les altres, que vol i desitja conéixer-ne més, que no vol que l´enganyin, que imagina moltes coses (de vegades fins i tot involuntàriament) i també en sent moltes altres com per mitjà dels òrgans dels sentits? ¿Hi ha res en tot això que no sigui tan veritable com cert és que jo sóc, i que existeixo, encara que estigui sempre dormint i que el qui m´ha donat l´èsser faci servir totes les seves forces per enganyar-me? ¿Hi ha cap atribut entre aquests que pugui separar-se del meu pensament o que es pugui dir que està separat de mi? Perquè per si mateix és tan evident que sóc jo qui dubta, qui entén i qui destja, que no cal afegir res més per explicar-ho millor. Certament també tinc la facultat d´imaginar, ja que encara que pugui passar (com he assumit abans) que les coses que imagino no siguin vertaderes, no per això aquesta facultat d´imaginar deixa d´estar realment en mi ni de formar part del meu pensament. Finalment sóc jo qui percep, és a dir, que rep i coneix les coses com per mitjà dels sentits, ja que efectivament veig la flama, sento com espetega, en noto el calor. Però se´m dirà que aquestes coses que se m´apareixen són falses i que de fet estic dormint. D´acord: tanmateix sigui com vulgui, almenys és ben cert que a mi em sembla que hi veig, que hi sento i que m´escalfo; i és pròpiament d´això del que se´n diu sentir. I això, entés en sentit precís, no és res més que pensar. I és per tot això que ara començo a conèixer qui sóc amb una mica més de claror i distinció que abans.

 

Activitats:

1. Resumeix les idees principals del text i com hi estan relacionades.

2. Enumera les diferents formes de pensament que hi ha i posa un exemple de cada una.

3. Interpreta el sentit d´aquesta afirmació: “D´acord: tanmateix sigui com vulgui, almenys és ben cert que a mi em sembla que hi veig, que hi sento i que m´escalfo; i és pròpiament d´això del que se´n diu sentir”.

 

MEDITACIÓ III

 

[criteri de veritat]

 

Ara consideraré amb més detall si no hi pot haver en mi d´altres coneixements dels quals encara no m´hagi adonat. Sé del cert que sóc una cosa que pensa; però ¿Qué potser no sé també què es requereix per saber del cert qualsevol altra cosa? En aquest coneixement primer no hi ha res més que una percepció clara i distinta d´allò que conec. I això no seria suficient de debò per assegurar-me de la seva veritat, si jo pogués percebre una cosa així de clara i distinta i que resultés ser falsa. Per tant em sembla que ja puc establir com a regla general que les coses que percebem molt clarament i molt distintament són vertaderes.

 

Activitats:

 1. Resumeix les idees principals del text i com hi estan relacionades.

2. Interpreta el sentit de les nocions de “clar” i “distint” que aporta Descartes, i posa´n algun exemple (et pot ajudar si penses en els seus contraris).

3. Valora el pas que fa Descartes aquí, del “jo penso, jo sóc” a la regla universal que tot coneixement clar i distint és vertader. ¿Creus que és correcte? Argumenta la resposta.

 

MEDITACIÓ IV

 

[la causa dels meus errors: el concurs de l´enteniment i voluntat]

 

Observant-me de més a prop i considerant quins són els meus errors (l´únic indici de la meva imperfecció), veig que depenen del concurs de dues causes: de les facultats de conèixer i d´elegir o lliure albir que hi ha en mi. És a dir, de l´enteniment i de la voluntat conjuntament. Amb l´enteniment tot sol ni afirmo ni nego cap cosa, sinó que tan sols percebo les idees de les coses que puc afirmar o negar. Doncs bé, estrictament considerat, es pot dir que mai no hi ha cap error en l´enteniment, si prenem el mot error en el seu sentit propi. […] Tampoc no em puc plànyer que Déu no m´hagi donat un lliure albir o voluntat prou ampla i perfecta; perquè, com jo l´experimento, ja és de fet prou vasta i extensa per no quedar tancada dins de cap límit. I el que em sembla més digne d´atensió en aquest punt és que, de totes les altres coses que hi ha en mi, no n´hi hagi cap de tan perfecta i extensa que no admeti que podria ser-ho encara més. […] Si la considero formalment i en sentit estricte en ella mateixa, consisteix tan sols en el fet de poder fer o no una osa (és a dir, afirmar o negar i, obuscar o defugir alguna cosa). O més aviat tan sols en el fet que, per afirmar o negar, o buscar o defugir les coses que l´enteniment ens proposa, actuem de tal manera que no sentim en absolut que cap força exterior ens hi forci. […]

A partir de tot això m´adono que ni la facultat de voler que he rebut de Déu no és per ella mateixa la causa dels meus errors, ja que és prou ampla i perfecta en la seva espècie; ni tampoc no ho és la facultat d´entendre o concebre, ja que només puc entendre les coses per mitjà d´aquesta facultat que Déu m´ha donat, i per tant tot el que entenc sens dubte ho entenc com cal, i no és possible que en això m´equivoqui. ¿Quin és doncs l´origen dels meus errors? Doncs només el fet que no retinc la meva voluntat dins dels límits de l´enteniment (ja que és molt més ampla i extensa que aquest) i l´aplico a coses que no entenc. Coses respecte a les quals la voluntat és per ella mateixa indiferent, i per aquesta raó es desvia fàcilment i tria el mal pel bé, o el fals pel vertader. I això és el que em fa equivocar i pecar.

 

Activitats:

 

1. ¿Quina tesi defensa aquest text? Analitza bé el text i compara les facultats de l´enteniment i la voluntat segons el que ens diu el text.

2. Intenta fer una definició alternativa de la causa dels nostres errors. ¿Per què ens equivoquem en els nostres judicis?

3. Exposa la teva opinió sobre la tesi de Descartes que la voluntat és la facultat de triar o decidir sense sentir “que cap força exterior ens hi forci”.