Set. Un nombre senar. No és més especial que un altre, però avui, ho és: SET d’octubre… dia especial a Barcelona.
El motiu? Tingueu paciència.
Quatre. Un nombre, en aquest cas parell. Tampoc és més especial que un altre, però en un àmbit concret ho és i molt.
Ara fa 4 anys, Espanya es proclamava campiona del món de bàsquet… una generació de joves jugadors, amb molta il·lusió, senzills, humilds,… feien història. Era, és, un grup d’amics.
Amics que s’ho pasaven molt bé jugant… amics que són campions del món!!!
Aquests amics, juguem com si estiguessin al pati de l’escola… gaudint i fent pinya… liderats per en Pau.
Recordo els començaments d’en Pau… era un nen com qualsevol altre, però molt més alt… i no tenia tanta destressa com ara. Llavors en Pau no la tocava…
Ara, 4 anys més grans… amb un munt d’experències, continuen sent una referència, amb la mateixa il·lusió i la mateixa senzillesa i humilitat…
Avui, en Pau si la toca…
…Amb el nombre 4: Paaaaaaaauuuuuuu Gasooooooooool!!!
plas plas plas plas … n)… plas
7 d’octubre de 2010. Psalau St. Jordi. FC Barcelona vs LA Lakers.
PS: Penjaré l’article que vaig escriure ara fa 3 anys… i potser ho entendreu millor!!!
Tony!! ja veig la teva vocació frustada!!jugador de bàsquet!!jejeje, és que t’has esmerat molt en aquest article fent aquest joc númeric!
SOFÍA!
Ei Sofia!!!
Vaig jugar fins als 18 anyets… molt bo tècnicament, però el meu físic no em permetia competir a un gran nivell, només entre amics… no sóc un virtuòs de la velocitat!!! jajaja
He sigut entrenador d’un nivell força elitista… Campió de Catalunya amb el Granollers i 3r d’Espanya en categoria junior (en aquell moment, jugadors de 18 anys). Més tard he sigut seleccionador català, guanyant alguns campionats d’Espanya… He entrenat nois i noies que han sigut, o són, internacionals i olimpics… i qalguns són de Sabadell!!!
Quina sorpresa, oi?
Ja saps alguna cosa més de mi!!!