Setembre del 2006. Japó. Espanya campiona del món.

El concepte “EQUIP” s’eleva al màxim exponent. Es comença a parlar dels “ VALORS” que hi ha en aquest grup… d’amics!!!

…i Pau no la tocava. Uns 20 anys enrere, Pau jugava al pati de l’escola, amb els seus companys i amics… igual que l’any passat al Japó. Ell era un noi més, alt, però un més… quan era un nen, mai havia estat seleccionat, ni per Catalunya, ni per Espanya…

…i Pau no va deixar de ser en Pau … el seu cap “ben moblat”, els seus hàbits, els seus valors com persona… tot això l’ajudat a ser el gran Pau que tothom coneix… i tot gràcies a la seva família, el seu entorn, que l’ha ajudat a no perdre de vista tot això, que tan important és a la vida.

La vida és un competició contínua, des del partit al pati de l’escola fins a la final del Campionat del Món, o una entrevista de feina, o unes oposicions… sempre estem competint… sempre tenim objectius a assolir.

Quan som nens ens preparem per ser competitius el dia de demà, i ens preparem amb l’ajuda dels “papas” que, a vegades, ens aplanen massa el camí. A l’esport hem de créixer, igual que a la vida… en Pau és un bon exemple d’evolució i d’èxit, tant a nivell professional (esportiu) com personal.

L’esport d’equip, concretament, és un joc de cooperativisme, que facilita i reforça el desenvolupament d’hàbits, actituds, etc… treballades en un marc que agrada i és important pel nen.

Quan un nen comença a practicar un esport d’equip, com és el bàsquet, poden veure que els elements essencials amb els que es desenvolupa l’activitat són: el vestidor, el camp de joc i els aros, els jugadors i la pilota.

Aquests elements facilitaran el desenvolupament psicomotriu i social del nen. El vestidor i la pista són espais físics i fixes, que emmarquen el lloc on es desenvolupa l’activitat. Però el altres jugadors i la pilota són elements dispersadors. Hem d’aconseguir que hi hagi una bona sintonia entre tots els jugadors mitjançant el nexe que hi ha entre ells al joc: la pilota.

La pilota és un element extern que el nen no domina, i per tal de poder desenvolupar satisfactòriament el joc ha de fer que aquesta (la pilota) formi part d’ell mateix. És per aquest motiu que a la primera etapa de la pràctica d’aquest esport, els entrenadors han de fixar-se l’objectiu del desenvolupament individual del jugador amb la pilota com a principal protagonista i per això el jugador HA DE SER EGOISTA… per dominar bé l’element estrany (pilota), l’espai físic-temporal amb les dificultats que li posa el seu propi cos (coordinació, força, velocitat,…).

El bàsquet és un joc d’equip i facilitarà que l’evolució de jugador sigui d’egoista a SOLIDARI, mitjançant el desenvolupament tècnico-tàctic del joc sense pilota i el fonament essencial, que podrien dir de comunicació, que és el PASSI. Per poder fer això, abans, el jugador ha de dominar la pilota i l’espai on es mou. SOM UN EQUIP , TOTS PERSEGUIM EL MATEIX OBJECTIU!!!.

L’esport no només és l’activitat física… és molt més que això, i en aquestes edats ens ajudarà a educar els nens, doncs els nens hauran de desenvolupar el sentit de:

RESPONSABILITAT (fer-se la bossa per l’entrenament i els partits,…).

RESPECTE (som un equip i, per exemple, arribar tard és una falta de respecte als altres components de l’equip).

COMPLIMENT DE LES NORMES (l’equip o club sol tenir una sèrie de normes que tots els jugadors han de conèixer i tots les han de respectar i complir).

DISCIPLINA I AUTODISICIPLINA (la disciplina dins el grup i al llarg de l’activitat i l’autodisciplina a nivell personal, als hàbits,…).

CONCENTRACIÓ (essencial a la nostra societat, als estudis,… el jugador ha de “VIURE” l’entrenament i el partit. Per exemple, no potser que una mare o un pare s’acosti a parlar amb el nen al mig d’un entrenament o partit, o que un nen, al mig de un partit o entrenament marxi a parlar amb un amic a la grada,…).

HIGIENE (els jugadors s’han de canviar abans de l’activitat i s’han de dutxar després d’aquesta al vestidor, sempre.)

Tot això és una labor essencial dels pares que reben l’ajuda i el suport del club i l’entrenador.

Hem d’agrair als pares la col·laboració, doncs ens permeten fer l’activitat de la millor manera possible, i per que així sigui, els hi demanem:

COMPRENSIÓ (per no interferir a la feina de l’entrenador durant l’activitat; …si el seu fill no la toca; l’àrbitre pot equivocar-se;…).

REFORÇ… POSITIU O NEGATIU (si el nen té una actitud bona o dolenta, però mai pels punts que ha fet…).

SACRIFICI (perquè ha d’esperar que es dutxi; perquè trigaran més si el nen porta la bossa: si el nen juga a bàsquet, el nen ha de dur la bossa, no el seu pare; perquè ens hem de desplaçar a altres localitats; perquè el millor pel meu fill no és el més còmode per mi;…).

NO POSAR-LI FÀCIL LES COSES (No hem de fer als nostres fills “tontos” ni “comodons”… Ho dic ara que ja sóc pare!).

Tots treballem perquè en el futur els nens siguin millors persones, persones que gaudeixen amb l’esport i, si és possible, segueixin practicant-lo. Ara competim per aprendre a competir!!!

En Pau… és un molt bon jugador de bàsquet i UN MOLT BON AMIC I PERSONA.