Bona tarda a tots!!!
Avui us plantejo una qüestió que em té molt, però que molt preocupat…
Aviam… Quantes files fem cada dia?
I, quantes files fem cada setmana?
Així doncs, si cada curs fem al voltant de 40 setmanes de classe, quantes files fem durant un curs?
Molt bé… així, si estem a 5è, i la majoria de vosaltres veniu al cole des de P3, quantes files porteu fetes?
Aaaaaaaaah!!! I doncs, COM ÉS QUE ENCARA NO SABEM FER UNA FILA????!!!!
Vols escriure un bon text? A continuació trobaràs unes passes que et podran ajudar per tal d’escriure un text.
Tu hauràs d’afegir el toc d’intenció, de suggestió, de suspens, d’intriga… depen del tipus de text que vulguis fer… informatiu, instrucciu, descriptiu, narratiu, etc.
Espero que et serveixi força i que et surti molt bé.
1r. PLANIFICACIÓ
El primer de tot és pensar i planificar tot el que volem dir al nostre escrit.
Per començar, anotarem totes les idees que se’ns passin pel cap, tenint en compte:
2n. ESBORRANY
Un cop “ordenades les idees”, comencem a escriure un esborrany, sense por de fer “tatxons”!!!
Per fer l’esborrany:
3r. LLEGIM, REVISEM, CORRETGIM I MODIFIQUEM L’ESBORRANY
Ja hem escrit l’esborrany i ara l’hem de llegir i revisar, per modificar l’estructura, alguna frase que no ens acaba d’agradar o alguna part que no queda clara… etc.
També hem de corretgir les faltes d’ortografia, les comes, les paraules repetides, etc…
Per fer-ho pots utilitzar un bolígraf d’un altre color.
4t. HO TORNEM A ESCRIURE, ARA ÉS EL DEFINITIU!!!
La feina està acabada i ben acabada.
Ja m’ensenyaràs el teu text!!!
Anima’t i publica’l aquí mateix!!!
El text que presento a continuació l’utilitzo amb els meus alumnes per treballar la comprensió lectora, la recollida de dades i informació, així com el relleu català… i més.
La Loli i el Pepe viuen a Sabadell, al barri de Torre-romeu. Són amics meus i els agrada molt l’excursionisme.
L’altre dia vaig anar a casa seva i em van explicar l’excursió que van fer aquest estiu, i com que sempre fan fotos, me les van ensenyar… quins llocs més bonics!!!
El destí eren els Pirineus. El primer que van fer va ser la caminada popular per la Vall de Gósol, el segon cap de setmana de juliol. Gósol és un poble que està al peu del Pedraforca (2.497 m), al Prepirineu. Un cop van acabar la caminada, van travessar el Cadí, pel túnel, i ja tenien els Pirineus davant els seus ulls.
Ja als Pirineus, van estar a molts indrets com la muntanya més alta de Catalunya: La Pica d’Estats (3.143 m), al Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici amb Els Encantats (2.738 m i 2.747 m) al davant seu.
Per passar les nits anaven a refugis de muntanya, on sopaven i dormien… i van recordar la nevada que els va caure, l’any anterior, quan pujaven el Puigmal (2.914 m), des de la Vall de Núria.
Em comentaven que el paisatge és maquísim, que se respira un aire fresc i net, tot ple de tranquil·litat, que les valls són profundes i estretes, i que els poblets són petitons, encara a l’estiu fa fresqueta a les nits i als matins, i la gent viu de les vaques lleteres i el turisme de muntanya.
De tornada, amb el cotxe, explicaven que era curva darrera de curva… però que continuaven gaudint de tot el que els envoltava, gaire bé sempre amb rius al costat de la carretera, que van passar per Sort amb el riu Noguera Pallaresa d’acompanyant, afluent del Segre i que van comprar loteria!!!
I van deixar les muntanyes enrera. A Lleida, a la Depressió Central, es van aturar al pont que travessa el riu Segre, afluent de l’Ebre, que passava tranquil, doncs el terreny és planer… ja veien molts conreus, poblacions més grans, espais molt amplis, les carreteres rectes i planes…
Tarrega, Cervera, Igualada… i van passar pel costat d’una de les muntanyes més boniques del món, i potser única: Montserrat (1.236 m), a la Serralada Prelitoral.
Les fotos eren molt xules, i com que m’explicaven històries i llegendes dels llocs on havien estat, jo estava bocabadat!!!
Llavors, m’explicaven que a l’arribar a Terrassa es veu tot el Vallès Occidental (Depressió Prelitoral) amb la Torre Mil·lénium i El Corte Inglés de Sabadell.
Un cop arribaven a Torre-Romeu, es van aturar al pont que passa sobre el Ripoll, afluent del riu Besós i mirant aigües amunt, cap al Nord, van gaudir de la vista de La Mola o Sant Llorenç de Munt (1.101 m).
Després de veure les fotos em van convidar a pujar a la terrassa de casa seva i em van ensenyar tot el que es veu, a l’Est van veure el Montseny, amb el Turó de l’Home (1.712 m), també de la Serralada Prelitoral, com La Mola.
Mirant cap al Sud, Collserola, amb el Tibidabo (512 m) de la Serralada Litoral… i al darrera està Barcelona!!! Amb el port i la platja de La Barceloneta, Depressió Litoral.
Entusiasmats, em van explicar el seu proper projecte: la costa catalana, de Nord a Sud, començant pel Cap de Creus i el Golf de Roses, a la Costa Brava, on les muntanyes arriben al mar i fan penyasegats, petites cales i la platja cobreix molt ràpidament… característiques, diuen, de “costa alta”. També passaran pels rius Ter i Tordera, i la Costa del Maresme.
I acabant a la Costa Daurada, amb el Golf de Sant Jordi i el Cap de Tortosa al Delta de l’Ebre, passant per la Costa de Barcelona amb els Deltes del Besós i del Llobregat, tot amb platjes extenses i planes, de sorra fina i mar poc profund… característiques de “costa baixa”. Entre la Costa de Barcelona i la Costa Daurada, trobaran la Costa del Garraf, que té forma de “costa alta”.
Temps enrera, la pesca era la forma de vida de la gent que vivia a la costa, ara, el turisme també está molt present. Aquest fet, malauradament, ha causat un canvi al paisatge, doncs s’han construit grans edificis i ports esportius.
Crec que m’apunto!!!
M’estic animant a fer-ho amb ells!!!