Viatge a Núvol! (el text de l’Elena)

Aquesta història que us explicaré, li va passar fa un temps a la meva amiga Raquel. Ella tornava tan tranquil·lament  de l’escola cap a casa per dinar macarrons amb tomàquet de primer i palaies amb llimona de segon; de postres menjaria gelat de xocolata amb nata i maduixes . Però de sobte  va notar un soroll estrany , va mirar al seu voltant i va veure una petita cosa negra i rodona al terra que cada vegada s’anava fent més gran. S’hi va acostar per veure de més a prop què era aquella cosa , però a mida que s’ hi anava acostant, la cosa negra es feia més gran i més gran. Aleshores quan ja era molt a prop la cosa negra va absorbir a la Raquel i es va tancar.

La Raquel estava molt espantada: anava caient i caient i caient i mai s’acabava. El seu cervell estava pensant mil coses a la vegada: on cauria? Es mataria? Tornaria a veure a la seva família?Tornaria a veure als seus amics i amigues?Em tornaria a veure a mi?

Quan pensava que es passaria tota la seva vida caient, va caure suaument damunt una cosa blanca i flonja. Ella creia que era una espècie de núvol.

Va començar a caminar i es va trobar a una nena vestida amb roba del mateix material que la cosa on ella havia caigut. La Raquel li va dir:

-Hola , com et dius?

-Paula , i tu?

-Raquel.

-Vius aquí?-va dir la Paula-

-No, no sé perquè estic aquí, ni com he arribat.

-Què t’ha passat ?-va preguntar la Paula-

-Mira, jo me n’anava cap a casa per a dinar macarrons amb tomàquet, palaies amb llimona i gelat de xocolata amb nata i maduixes quan he vist una cosa negra que s’anava fent més gran cada vegada. Quan m’ hi he acostat s’ha fet encara més gran i de sobte m’ha absorbit. He caigut durant uns quants segons fins que he caigut aquí i t’he conegut.

-Doncs benvinguda a Ciutat de Sucre.

-Ciutat de Sucre, però a quin país està això?

-A Núvol, totes les ciutats estan fetes per un núvol d’alguna cosa i a Sucre tot està fet de sucre, fins i tot la roba.

-Que en puc menjar una mica?-va dir la Raquel-.

-Sí, agafa’n una mica del terra, però no n’agafis molt perquè els monstres de la sal s’estan apoderant del nostre país i el nostre punt fort és el sucre. Cada cop ens en queda menys perquè no sabem com, els monstres de la sal ens el roben. -li va respondre la Paula-.

-Doncs jo us ajudaré a recuperar el que és vostre!-va exclamar la Raquel.

Es va quedar a dormir a casa la Paula i l’endemà van anar cap a Sal. Quan van arribar no hi havia ningú pels carrers, la Raquel i la Paula van començar a investigar.

Van entrar a l’ajuntament que estava obert, tampoc no hi havia ningú, ho van remenar tot: calaixos,armaris,a sota les taules…

A un calaix normal i corrent van trobar-hi un altre calaix a dins, el van obrir i estava tot ple de sal, no es veia res (a part de la sal). De totes maneres van posar les mans a dintre i van trobar una caixa, la van obrir: hi havia una clau i un mapa de la ciutat amb una creu. Van decidir anar a la creu a veure què hi havia, i així ho van fer.

Quan van ser al lloc que marcava la creu, es van estranyar perquè era un forn de pa però de totes maneres, van trencar la finestra i van entrar i van buscar per tot arreu com unes desesperades, però no va ser fins que la Raquel va obrir el forn quan van trobar un botó, el van pitjar i aleshores es va obrir un porta: a dins hi havia una altra porta però aquesta no es va obrir i la Paula va dir:

-I perquè no provem amb la clau?

-Sí, bona idea!-va exclamar la Raquel.

Quan van provar-ho amb la clau, la porta es va obrir i es van trobar molta gent allà dins posant carbó dins una màquina. La Paula i la Raquel van escoltar tot el que deien, van sentir que aquella màquina servia per robar núvols de les ciutats de Núvol i convertir-los en sal de diferents colors per tenir el territori més gran del món.

La Raquel i la Paula van trencar la màquina i van tornar tot el que havien robat a Núvol però de sobte la Raquel es va trobar a la seva mare dient-li:

-Raquel, desperta d’ una vegada que arribaràs tard a l’ escola…

I és que resulta que tot havia estat un fantàstic somni!

La Raquel va aprofitar el seu somni tan imaginari per a escriure un text per al concurs de Sant Jordi del seu poble i el va guanyar!

Si tingués més temps us explicaria més sobre la meva amiga la Raquel, però he quedat amb ella per a fer juntes els deures.

 

Adéu!!!!!!!!!!!