Em vaig despertar i al campament no hi quedava ningú. Vaig pensar que si feia un bot i em donava pressa podria arribar a la propera parada, però no recordava que des d’aquesta parada ja tornàvem directament a casa.
Vaig agafar la meva bossa i vaig pujar a al bot, me’n vaig anar riu endins. Quan portava una estona, vaig veure una illa que hi havia a prop. Quan vaig ser a terra, em vaig endinsar a la illa per veure si trobava els meus companys. Em vaig trobar a uns indígenes primer em vaig espantar però després vaig decidir dir-los alguna cosa i els hi vaig preguntar en anglès si havien vist a algú per allà. Em van dir que no i em van acompanyar fins a la costa perquè tornés a pujar al bot. Però quan vam arribar a la costa, el meu bot ja no hi era. Vaig decidir quedar-me amb ells .Eren molt simpàtics, però anaven amb la cara pintada de vermell amb una ratlla groga al mig,i tant els nois com les noies portaven unes arracades d’ anella que feien gairebé un pam i portaven uns vestits fets de fulles.
Em van ajudar a construir-me una tenda amb branques i fulles. Em van donar menjar: després vam anar tots junts a un petit turonet a buscar llenya. Vaig pensar que potser hi havia cobertura ,vaig intentar trucar a casa, a la meva dona, però no hi havia cobertura.
Vam tornar a la cabanya i vam encendre el foc. Vam sopar rates a la brasa i estaven més bones del que m’esperava. Després ens en vam anar a dormir.
L’ endemà em vaig despertar i tenia molta set em vaig acabar l’ aigua i això em va donar una idea: vaig arrancar una pàgina del meu diari i hi vaig escriure una nota dient on estava i que em vinguessin a buscar. La vaig posar dins de la ampolla i la vaig llençar a l’ aigua.
Durant aquells dies em vaig fer molt amic d’ aquella gent que m’ havia ajudat tant, però quan va passar una setmana em van venir a buscar els meus pares amb un vaixell em vaig il·lusionar i em vaig tirar damunt d’ ells. Em vaig acomiadar dels indígenes i ens en vam anar tot dient-los adéu amb la ma.