-Mireu quantes fotos tinc de quan era jove. Mira. Aquí estic fent escalada, hi aquí submarinisme. Mireu, aquí va ser quan vaig anar al riu Amazones. Us explico la història?
-Sí, avi!!
Tot va passar fa molt de temps. Em vaig despertar al campament. No hi havia ningú. No sabia els fets però estava espantat. Vaig anar a buscar menjar i llenya per fer foc. De sobte em vaig trobar amb un lleó ferotge i mort de gana. Vaig agafar una branca i li vaig donar un cop al cap. El vaig deixar estabornit. Vaig anar al campament. Vaig recollir – ho tot i em vaig posar a la canoa. No tenia rems i vaig haver de deixar – me emportar per la corrent.
No sé perquè em vaig adormir. Quan vaig despertar, ja era dins d’una cova. Estava tot fosc. Vaig encendre un llumí. Devia estar en el curs mitjà perquè l’aigua estava més tranquil•la.
– I què més, avi?
– Vaig sentir unes veus.
– Cada cop les veus són més fortes. M’estic apropant!
Eren els meus companys de campament!
Em van dir :
– Com que nosaltres teníem les tendes a la vora del riu, va pujar la marea i se’ns va emportar riu avall. Vam construir un balsa amb fusta i troncs que hi havia per allà i amb unes lianes vam lligar tots el troncs i totes les fustes. Quan vam sortir de la cova feia molta calor. Ens vam deixar emportar pel corrent i, quan vam arribar al final del curs mitjà vam veure un tronc i en vam amarrar amb una liana. L’últim trajecte el vam continuar caminant. Vam intentar trucar pero no hi havia cobertura.
Vam arribar, després de cinc hores caminant, al final del curs Baix. Era on hi havia la platja. Allà mateix hi havia una llanxa, tots vam cridar:
-Estem salvats, visca!. El millor era que teníem tres cubells de tres litres de gasolina cada un.
I…- Mireu, la vostra mare ja us ha vingut a buscar. Adéu!!
– Adéu, avi! Esperem que el proper dia ens acabis de explicar la història!!
– Adéu, nois. Adéu!! Ai ai, m’he quedat sense idees. Es igual, ja se m’ acudiran per acabar la història.
FI
Oriol Orante