Havia d’anar a fer un treball per la feina a l’Amazones. Vaig agafar l’avió i em vaig enlairar.
Quan vaig arribar vaig llogar una canoa i vaig recórrer un bon tros tot sol. Al cap d’una bona estona remant, vaig anar a terra perquè estava cansat. De sobte van aparèixer uns indis amb un arma que quan bufaves, sortia disparada una espècie de fletxa que portava un verí que t’adormia, em sembla que es deia sarbatana.
Em vaig trobar en una presó. Vaig estar tres dies en aquell lloc tan desagradable. Com que no tenien res a fer amb mi van decidir torturar-me. A la nit quan el guàrdia estava dormint, vaig agafar les seves claus, em vaig alliberar i vaig sortir a corre-cuita sense fer soroll .Vaig agafar un kayak i vaig sortir corrents.
Al cap d’una estona de córrer sense parar, vaig quedar esgotat i sense voler vaig anar a parar a l’altre costat del riu. Quan vaig despertar em trobava en un llit. Hi havia tot d’indis, però eren indis educats, no com els altres… Em van donar un got d’aigua del riu perquè tenia set. Vaig anar al rei i li vaig donar les gràcies per recollir-me . El rei em va dir:
– Aquells indis de l’altre costat són molt perillosos! ens han amenaçat amb una guerra que en teoria serà demà. Són uns pesats sempre estan amb el mateix, volen conquerir les nostres terres i no ens deixen en pau.-
Vaig demanar si em podien deixar una casa per viure. Vaig estar tot el dia jugant am els nens, vaig fer teles…etc. Al dia seguent els hi vaig ensenyar què era un coche i per la tarda vaig anar a pescar. Vaig pescar una truita molt gran que per la nit a la hora de sopar me la vaig menjar. Desprès de sopar ens va extranyar que encara no haguèssin arribat els nostres enemics. De sobte, vam sentir un soroll que cada cop s’acostava més… En pocs minuts ja estàvem preparats, amb les estratègies que haviem estat pensant i discutint, les armes,…etc. Jo estava pujat a un arbre amb el meu fusell R-420. Ens van començar a atacar la tribu de l’altre costat del riu.
Al cap d’una estona que anaven sortint indis del riu i per tot arreu, vaig veure a un d’ells que portava una armadura, amb espasa i escut daurat de metall i tot: era el rei! Li vaig disparar a un dit del peu per espantar-lo però vaig ficar la pota… el vaig fer enrabiar! Llavors va demanar furiosament que ens tiressin fletxes, però no els hi quedaven. Les havien malgastat totes disparant sense control. Desprès els hi va dir que tiressin llances però tampoc els hi quedaven i el rei enfurismat ho va deixar córrer, de fet es va posar una bena al dit i va seguir lluitant.
Després d’unes quantes hores, el poblat estava destrossat però no hi havia molts morts. I finalment els havíem guanyat.
Després em vaig quedar 4 dies ajudant a reconstruir el poblat per deixar-lo ben net. Havíem deixat al rei escapar perquè nosaltres no érem agresius i no veiem per què teniem que matar a ningú.
Vaig tornar a casa havent fet la meva feina, i més….
fi
Mario Brassó
m’agrada el títol que m’has posat =) mario