Sota el riu
Un dia, vam anar d’excursió tota la classe al riu Amazones, on tots els arbres eren alts, i amb fulles completament verdes. Vam fer grups per investigar diferents coses de la zona. Jo estava al grup de la Noe, i estàvem al costat del riu.
De sobte, ens va semblar que faltava algú, que jo i el meu grup estàvem massa sols. Era la Noe, ella havia desaparegut! Vam anar corrents cap a la monitora, per dir-li el que havia passat, però ella va dir que no ens amoïnéssim, que ja apareixeria.
Aleshores, nosaltres vam marxar després de tot el dia. Això sí, molt preocupats.
La Noe, quan va aparèixer, no ens va trobar, però el que sí que va trobar va ser una canoa a la vora del riu. Mig atemorida la va agafar, pensava que ens trobaria. Aquells moments que estava remant, li van recordar els dies que anava amb el seu pare a pescar.
Al cap de deu minuts, va començar a sentir un soroll estrany, quan de sobte es va començar a preocupar, però va seguir remant.
En un moment es va sentir un crit que va ressonar per tota aquella zona. Va ser la Noe va caure per una cascada, la mateixa que sentia i no sabia què era. Evidentment, va perdre la canoa. Es va quedar allà tota sola, amb la roba molla. Va començar a sentir por.
Després va sentir una pressió que la tirava cap avall, que l’enfonsava. No va poder evitar-ho, va agafar molt aire i es va enfonsar. Ella va començar a nedar, fins que la Noe va trobar un túnel subterrani al mig del riu! Volia entrar però a la vegada no perquè temia que li passés alguna cosa. No sabia què fer, encara que havia de prendre una decisió ràpida perquè estava a punt de quedar-se sense aire. Dos segons més i ja estava decidida, volia entrar-hi i així ho va fer.
Només trobar-s’hi dins, va dir:
-Que xulo! Hi ha oxigen, puc respirar sota un riu, en un túnel subterrani- va exclamar ella, tota emocionada, pensant que estava somiant –No hi ha aigua, és aire completament!
Després de fer quatre passes més, va trobar una gran ciutat, com les de veritat! Estava plena de carrers, cotxes, botigues, mercats, pisos o cases i sobretot hi havia molta gent… Era meravellós! La Noe es sentia molt contenta, s’havia tret un pes de sobre i pensava que ja estava salvada.
Allà la Noe, al llarg dels anys va conèixer a moltes persones, va trobar una família que la va acollir i ensenyar fins que es va fer gran, quan aleshores es va fer famosa perquè va explicar que hi havia un món molt més gran a sobre d’aquella ciutat, i també va adaptar-se a aquells costums tan estranys sense cap problema, ja que aquella ciutat, per molt que estigués sota un riu molt important, no estava coberta d’aigua, tot era aire com havia dit abans.
Al cap de vint anys, la Noe va tornar, va aparèixer com per art de màgia al restaurant on estàvem sopant jo i tots els de la nostra antiga classe, que ens vam reunir per veure’ns. Ens vam posar molt contents. Durant aquell sopar la Noe ens anava explicant totes les coses que li havien passat en aquell temps.
Jo penso que la Noe va tornar perquè li corresponia estar amb tots nosaltres aquell dia.