En David, un explorador molt famós i el seu equip van anar a l’ Amazones a buscar la mítica guineu blava.
Al despertar el tercer dia d’expedició el campament era buit. Era només una foguera apagada envoltada de tendes buides i solitàries.
Va anar a veure si els seus companys eren a la vora del riu. No hi eren: es sentia sol i desorientat.
Al retornar al campament li va semblar veure una coseta menuda que corria per allà:
-La guineu blava!-va exclamar.
S’hi va acostar i la va tocar suaument.
Al cap d’una hora aproximadament la guineu va agafar una certa estimació per en David. Era una mica tímida. Només es limitava a seguir-lo i a llepar-se les potes.
Al seu “amic” inseparable el va anomenar PIMI.
La PIMI li va ensenyar on vivia la seva família de guineus blaves. Això li va recordar que havia de tornar a Alemanya amb la seva família. Però no podia endur-se a la PIMI a Alemanya i tampoc podia ocultar aquest descobriment. No sabia què fer.
En David sempre somiava en viure a la selva perquè no li agradava el soroll dels motors, ni els cotxes, ni els avions, ni cap soroll creat per l’home.
Llavors se li va acudir una idea:
-Connectaré amb els comandants d’Alemanya i els hi diré que estic viu i que no vull que em vinguin a buscar per res del món.
-NO responen , serà millor que no els digui res- va dir.
Al cap d’una hora va sentir un crit que venia del cel.
-DAVID!!!!DAVID!!!!! – desperta’t; hem de continuar l’expedició!
Poc després es va trobar estirat a llit.