GESTIÓ DE LA DIVERSITAT RELIGIOSA ALS CENTRES EDUCATIUS

Share

Benvolguts,

us deixo la Guia per a la gestió religiosa als centres educatius, document que es pot llegir en línia aquí i que proposa alguns suggeriments i pautes d’actuació generals pel que fa a l’atenció de l’alumnat nouvingut, sobretot de religió musulmana però també d’altres creences religioses que tenim actualment al nostre centre, amb la intenció de defugir essencialismes culturals i dogmatismes religiosos exclusivistes. Cal conèixer -i entendre- la diversitat cultural, lingüística i familiar de les cultures de procedència dels nostres alumnes i aquesta és una bona guia per començar a introduir-s’hi. Espero que sigui del vostre interès.

També us enllaço la pàgina del Departament d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya on podeu trobar més informació sobre aquest aspecte a tenir en compte.

http://governacio.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_afers-religiosos

Publicat dins de acollida, afers religiosos, General, religió | Deixa un comentari

20 RAONS PER LLEGIR

Share

raons-per-llegir

Publicat dins de General, lectura, sensibilització | Deixa un comentari

ALGUNES ESTRUCTURES COOPERATIVES

Share

aronsonParada de tres minuts

Quan el professor o la professora fa una explicació a tot el grup-classe,de tant en tant fa una petita «parada de tres minuts» perquè cada equip de base pensi i reflexioni sobre el que els ha explicat, fins a aquell moment, i pensin tres preguntes sobre el tema en qüestió, que després haurien de plantejar. Una vegada transcorreguts aquests tres minuts, cada equip planteja una pregunta —de les tres que ha pensat—, una per equip a cada volta. Si una pregunta —o una altra de molt semblant— ja ha estat plantejada per un altre equip, se la salten. Quan ja s’han plantejat totes les preguntes, el professor o la professora prossegueix l’explicació, fins que faci una nova parada de tres minuts.

1-2-4

Dins l’equip de base, primer cadascú (1) pensa quina és la resposta correcta a una pregunta que ha plantejat el mestre o la mestra. En segon lloc, es posen de dos en dos (2), intercanvien les respostes i les comenten. Finalment, en tercer lloc, tot l’equip (4) ha de decidir quina és la resposta més adequada a la pregunta que els ha fet el mestre o la mestra.

El foli giratori

El mestre encarrega una tasca als equips de base (una llista de paraules, la redacció d’un conte, les coses que saben d’un determinat tema per conèixer les seves idees inicials, una frase que resumeixi una idea fonamental del text que han llegit o del tema que han estat estudiant, etc.), i un membre de l’equip comença a escriure la seva part en un foli «giratori» i el passa al que té al seu costat seguint la direcció de les agulles del rellotge, perquè escrigui la seva part de la tasca en el foli, i així successivament, fins que tots els membres de l’equip hi han participat. Cada alumne pot escriure la seva part
amb un retolador d’un determinat color (el mateix que ha fet servir per posar a dalt de tot del foli el seu nom) i així a simple vista queda més ressaltada l’aportació que ha fet cadascú.

Llapis al mig

En l’estructura «Llapis al mig» el professor o la professora dóna a cada equip un full amb tantes preguntes o exercicis sobre el tema que treballen en la classe com membres té l’equip de base (generalment quatre). Cada estudiant ha de ferse càrrec d’una pregunta o exercici (ha de llegir-lo en veu alta, ha d’assegurar-se que tots els companys aporten informació i expressen la seva opinió i comprovar que tots saben i entenen la resposta consensuada). Es determina l’ordre dels exercicis. Quan un estudiant llegeix en veu alta la «seva» pregunta o exercici i entre tots parlen de com es fa i decideixen com és la resposta correcta, els llapis de tots es col·loquen al centre de la taula per indicar que en aquells moments només es pot parlar i escoltar i no es pot escriure. Quan tots tenen clar el que cal fer o respondre en aquell exercici, cadascun agafa el seu llapis i escriu o fa en el seu quadern l’exercici en qüestió. En aquest moment, no es pot parlar, només escriure. A continuació, es tornen a posar els llapis al mig de la taula, i es procedeix de la mateixa manera amb una altra pregunta o qüestió, aquesta vegada dirigida per un altre alumne, i així successivament fins a completar tots els exercicis.

El número

En «El número» el professor o la professora posa una tasca (respondre unes preguntes, resoldre uns problemes, etc.) a tota la classe. Els alumnes, en l’equip de base, han de fer la tasca, assegurant-se que tots els membres saben fer-la correctament. Cada estudiant de la classe té un número (per exemple, el que li correspongui per ordre alfabètic). Una vegada esgotat el temps destinat a resoldre la tasca, el professor o la professora treu un número a l’atzar d’una bossa en la qual hi ha tants números com alumnes. L’alumne que té el número que ha sortit, ha d’explicar davant de tota la classe la feina que han realitzat o, si és el cas, ha de fer-la a la pissarra. Si ho fa correctament, ell —i, per extensió, el seu equip de base— obté una recompensa en forma de reconeixement públic i felicitació del professor o la professora i de la resta d’equips.

El joc de les paraules

El mestre o la mestra escriu a la pissarra unes quantes paraules clau sobre el tema que estan treballant o ja han acabat de treballar. En cada un dels equips de base, cada estudiant ha de formular una frase amb una d’aquestes paraules, o expressar la idea que hi ha «darrere» d’una d’aquestes paraules. Un cop l’ha escrita, l’ensenya a la resta de companys, que la corregeixen, l’amplien, la modifiquen, etc. fins a «fer-la seva, de tot l’equip». Les paraules clau poden ser les mateixes per a tots els equips, o cada equip de base pot tenir una llista de paraules clau. Les frases o les idees confegides amb les paraules clau de cada equip, que es posen en comú, representen una síntesi de tot el tema treballat.

La substància

Es tracta d’una estructura apropiada per determinar les idees principals —allò que és substancial— d’un text o d’un tema. El professor o la professora invita cada estudiant d’un equip de base a escriure una frase sobre una idea principal d’un text o del tema treballat a classe. Un cop l’ha escrita, l’ensenya als companys d’equip i entre tots discuteixen si està bé, o no, la corregeixen o la matisen, etc. Si no és correcta o consideren que no es correspon a cap de les idees principals, la deixen al marge. Això ho fan amb les frases resum escrites per cada un dels membres de l’equip. Es fan tantes «rondes» com
sigui necessari fins a expressar totes les idees que ells consideren que són les més rellevants o substancials. Un cop tenen totes les frases que han considerat correctes, les ordenen de forma lògica i, a partir d’aquí, les copien cadascú al seu quadern. D’aquesta manera, tenen un resum de les principals idees d’un text o del tema treballat. De tota manera, a l’hora de fer el resum últim, cadascú a la seva llibreta, no s’han de limitar, si ho volen, a copiar literalment les frases elaborades prèviament, sinó que poden introduir els canvis o les frases que cadascú cregui més adients.

Trencaclosques

• Dividim la classe en equips heterogenis de 4 o 5 membres cadascun.
• El material objecte d’estudi es fracciona en tantes parts com membres té l’equip, de manera que cadascun dels membres rep un fragment de la informació del tema que, en el seu conjunt, estan estudiant tots els equips, i no rep la que s’ha posat a la disposició dels seus companys per preparar el propi «subtema».
• Cada membre de l’equip prepara la seva part a partir de la informació que li facilita el professor o de la que ell ha pogut buscar.
• Després, amb els integrants dels altres equips que han estudiat el mateix subtema, forma un «grup d’experts», on intercanvien la informació, aprofundeixen en els conceptes clau, construeixen esquemes i mapes conceptuals, clarifiquen els dubtes plantejats, etc.; podríem dir que arriben a ser experts de la seva secció.
• A continuació, cadascun retorna al seu equip d’origen i es responsabilitza d’explicar al grup la part que ell ha preparat.

Grups d’Investigació (GI)

• Elecció i distribució de subtemes: els alumnes trien, segons les seves aptituds o interessos, subtemes específics dintre d’un tema o problema general, normalment plantejat pel professor en funció de la programació.
• Constitució dels equips dintre de la classe: Han de ser tan heterogenis com es pugui. El nombre ideal de components oscil·la entre 3 i 5.
• Planificació de l’estudi del subtema: els estudiants de cada equip i el professor planifiquen els objectius concrets que es proposen i els procediments que utilitzaran per assolir-los, al mateix temps es distribueixen les tasques a realitzar (buscar la informació, sistematitzar-la, resumir-la, esquematitzar-la, etc.)
• Desenvolupament del pla: els alumnes desenvolupen el pla descrit. El professor segueix el progrés de cada equip i els ofereix la seva ajuda.
• Anàlisi i síntesi: els alumnes analitzen i avaluen la informació obtinguda. La resumeixen per poder presentar-la a la resta de la classe.
• Presentació del treball: una vegada exposat el seu subtema a tota la classe, es plantegen preguntes i es respon a les possibles qüestions, dubtes o ampliacions que puguin sorgir.
• Avaluació: el professor i els alumnes realitzen conjuntament l’avaluació del treball en equip i l’exposició. Pot completar-se amb una avaluació individual.

Informació extreta de PERE PUJOLÀS MASET, “Cooperar per aprendre i aprendre a cooperar: el treball en equips cooperatius com a recurs i com a contingut”, dins Supports: revista catalana d’educació especial i atenció a la diversitat, 2008, Vol. 12, Núm. : 1, http://www.raco.cat/index.php/Suports/article/view/120854/192756

Publicat dins de estructures cooperatives, metodologies, Treball cooperatiu | Deixa un comentari

QUÈ ÉS L’ENSENYAMENT PROTEGIT?

Share

L’ensenyament protegit

El nou context sociolingüístic i sociocultural del nostre país ha fet que, en els anys darrers, la pràctica docent s’hagi hagut d’adaptar a les necessitats d’un alumnat cada cop més divers. En aquest marc, encara són més evidents la importància de les metodologies que consideren que la llengua és la base dels aprenentatges de totes les àrees del currículum i la necessitat de plantejar-se com s’afronta el pas de l’aula d’acollida a l’aula ordinària. Per tant, s’ha de preveure com es traspassa l’experiència del Programa d’Immersió lingüística (les estratègies d’ensenyament i d’aprenentatge de segones llengües i la coherència i la continuïtat en l’ús de la llengua) a l’educació secundària, com s’aprofita per a la llengua vehicular l’experiència del tractament integrat de llengua i continguts de les classes de matemàtiques, socials, naturals… en una llengua estrangera, com es fa servir a les aules ordinàries la innovació pedagògica que ha sorgit de les aules d’acollida i de les aules obertes, com es milloren els resultats dels nostres alumnes, tenint present, justament, que la competència comunicativa lingüística és a la base de tots els aprenentatges.

I tot plegat tenint present dues premisses. La primera és que un alumne que s’incorpora al nostre sistema educatiu i que no coneix la llengua vehicular, a l’aula d’acollida pot adquirir –ha d’adquirir!– les habilitats bàsiques de comunicació interpersonal, però per tenir la competència acadèmica de la llengua, necessita, pel capbaix, uns cinc anys. Per tant, en una classe on hi ha alumnat procedent d’una classe d’acollida no podrem ensenyar com ho fem en una classe on tothom, teòricament, ja coneix la llengua a nivell acadèmic. I aquest “teòricament” ja ens introdueix en la segona de les premisses, que ja ens funciona quan parlem d’immersió lingüística: les estratègies que hem de tenir en compte quan hi ha alumnat que té dificultats de comprensió, també són útils per al conjunt de l’alumnat, especialment per a aquell que, per raons diverses, no té prou assolida la competència comunicativa lingüística.

Per intentar donar resposta a tots aquests reptes i en el marc del Pla per a l’Actualització del Programa d’Immersió Lingüística, calia conèixer l’experiència d’altres països que han tingut processos migratoris tan importants com el que hem tingut nosaltres. És així com, per mitjà de Joaquim Arnau, professor de la Universitat de Barcelona, es van conèixer les pràctiques educatives basades en el model d’”ensenyament protegit” i, en concret, vam aprofundir en el model SIOP (The Sheltered Instruction Observation Protocol), que podríem traduir com a protocol d’observació de l’ensenyament protegit.

Però, què és l’ensenyament protegit? És un enfocament o model metodològic per a l’ensenyament de continguts curriculars als alumnes que encara estan aprenent la llengua vehicular (L2 o L3 de l’alumne) amb estratègies que fan comprensibles els conceptes de les diferents àrees curriculars. La seva definició ens porta a conceptes que no poden ser estranys per a un país que als anys 80 va desenvolupar el Programa d’Immersió Lingüística (encara que, malauradament, no tinguessin continuïtat als nivells superiors de l’ensenyament). L’ensenyament protegit es basa en mètodes i estratègies que s’utilitzen en l’ensenyament i l’aprenentatge de segones llengües, els quals també s’apliquen quan els aprenents s’incorporen a l’aula ordinària, on adquireixen els continguts curriculars alhora que continuen aprenent la llengua. Estaríem parlant, per exemple, d’estratègies com:

  • modular i ajustar el nivell de L2 usat pel professor (pauses, ritme i entonació, complexitat de la parla, parafrasejar i elaborar les respostes dels alumnes, etc.) considerant el nivell de competència de l’alumnat;
  • relacionar els nous continguts amb les experiències prèvies dels escolars;
  • promoure situacions d’interacció significativa amb el professor i amb els companys (tutoria entre iguals, aprenentatge cooperatiu)…(1)

Segons Carrasquillo i Rodríguez(2), “les estratègies d’instrucció, basades en aquest model i dirigides als alumnes immigrats, comparteixen moltes de les estratègies observades en una ensenyança d’alta qualitat dirigida als altres alumnes. Es caracteritzen, no obstant això, per una acurada atenció a les necessitats de desenvolupament del llenguatge d’aquests aprenents”.

Per fer operatiu l’ensenyament protegit, s’ha desenvolupat el SIOP, que és un instrument per valorar com l’ensenyament d’un contingut curricular incorpora les estratègies pròpies d’aquest model i, sobretot, ha esdevingut un instrument per formar el professorat en aquests tipus d’estratègies i avaluar els canvis que es produeixen en la pràctica docent després d’aquest assessorament . El protocol disposa de trenta ítems, que s’agrupen en vuit eixos bàsics: preparació, construcció sobre l’experiència i els coneixements dels alumnes, input comprensible, estratègies, interacció, pràctica/aplicació, desenvolupament de la lliçó i revisió/avaluació.

En definitiva, volem fer una proposta en què el professorat de qualsevol àrea, amb l’assessorament dels professionals dels Equips de llengua, interculturalitat i cohesió social dels SEZ, pugui anar incorporant noves estratègies d’ensenyament i d’aprenentatge per donar resposta a les necessitats de l’alumnat actual, amb l’objectiu d’aconseguir millors resultats acadèmics i que tothom tingui les mateixes oportunitats.

Pere Mayans
Cap del Servei d’Immersió i Ús de la Llengua.

FONT: web del Seminari CLIC de Terrassa, http://seminariclicterrassa.blogspot.com.es/2010/05/que-es-lensenyament-protegit.html

Publicat dins de General | Deixa un comentari

TREBALL COOPERATIU AMB NOUVINGUTS. LA CLASSE PUZZLE.

Share

El treball cooperatiu resulta altament eficaç en el tractament de la diversitat de l’alumnat i, per tant, també de l’alumnat d’origen estranger. Dins aquesta categoria, una de les metodologies que més s’estan utilitzant en l’actualitat és l’anomenada classe puzzle, consistent en la creació de grups d’experts, en primer lloc, que estudien atentament una part, un aspecte del tema d’estudi i que posteriorment hauran d’explicar a la resta d’experts de les altres parts del puzzle o aspectes del tema a treballar. Aquesta manera de preparar, estudiar, assumir el càrrec d’exposar als altres, al grup-base, una part necessària del tot, és imprescindible per poder completar la tasca i, així, s’assumeix la responsabilitat, el compromís i l’autonomia de ser partícip d’un treball cooperatiu que enforteix els lligams de grup, fa augmentar l’autoestima i la seguretat en un mateix i, el més important, indueix a l’aprenentatge en el mateix procés d’elaboració de la part assignada, sota l’acompanyament i guiatge del professor i companys de l’aula presents en tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Però, com fem entendre aquesta metodologia de treball, aquesta tècnica d’assignació de rols, a l’alumnat nouvingut? En primer lloc, la tècnica s’ha d’explicar i, sovint tornar a repetir si cal en properes ocasions d’ús, a tot el grup, primer oralment, ajudant-nos, si cal, d’alguna infografia com la que proposem en el dibuix de més a baix i, en segon lloc, grup-puzzle

movent els alumnes i explicant la nova distribució que van adquirint a l’aula. Es pot fer un croquis del diferents grups que s’obtindran utilitzant aquesta tècnica i, així, l’alumne (nouvingut o no) veurà com va canviant de grup i per a què. En un segon moment, si observem que no s’acaba d’entendre la nova distribució d’alumnes i l’objectiu del canvi, els mateixos alumnes poden explicar a l’alumne el que han de fer, amb les seves pròpies paraules, incitant a la cohesió de grup, al raonament i a la interacció; i, per últim, si amb tot continua havent problemes de comprensió del funcionament del grup amb aquesta tècnica, es pot recórrer a l’ajuda del company-guia que parla la mateixa llengua de l’alumne nouvingut per a què li tradueixi abans de posar-nos a treballar i/o investigar en el tema que aborda el projecte. No estaria de més confeccionar una pauta del procés que s’ha de seguir per treballar de forma cooperativa i penjar-la com a bastida de suport a la paret a la vista de tots.

Un cop superat aquest primer gran repte d’explicar la nova manera de treballar en equip, ve el moment d’abordar el tema d’estudi i aquí l’alumne nouvingut també tindrà, segurament, problemes per sortir-se’n. Un primer problema que pot derivar-se dels continguts conceptuals del tema a tractar és el pròpiament lingüístic: l’alumne no tindrà prou competència comunicativa en la llengua vehicular de l’ensenyament per abordar la comprensió del tema que se li proposa estudiar i, així, serà convenient facilitar dossiers adaptats amb els quals omplir els interrogants que se li plantegen, amb les idees i paraules clau que hauran de servir-li de suport en la consecució de la tasca. Una altra solució, sobretot útil per a quan hagi de fer cerques a Internet, és utilitzar els programes de traducció: fer la cerca en la pròpia llengua, adquirir els coneixements necessaris per ser expert en aquell aspecte del tema a tractar i, posteriorment, mirar de contestar les preguntes que se li plantegen redactant-les en la llengua vehicular utilitzada. De nou aquí el company guia pot fer el recolzament que l’alumne nouvingut necessita i ajudar-lo, fins i tot, en l’expressió oral d’allò que haurà d’explicar a la resta de companys, a través de l’assaig reiterat o l’enregistrament sonor, fins i tot. No es tracta tant de repetir com un lloro allò après de la traducció del text treballat, sinó d’entendre i saber expressar, de forma breu, allò que se li proposa, mirant de preveure, a més, la solució a les preguntes que se li poden plantejar per part dels companys de l’’equip base. No cal dir que els companys de l’equip d’experts que comparteixen el tema són una bona eina de suport amb què pot comptar per a reeixir en l’intent de dur a terme la tasca amb èxit. També és possible que sigui present en l’exposició d’algun d’aquests companys experts erigint-se, així, en model de qui copiar les maneres de fer, d’adreçar-se als altres, de la utilització d’un cert vocabulari, etc.

El principal avantatge de treballar d’aquesta forma és que l’alumne nouvingut entra de ple en allò que la resta d’alumnes estan aprenent, és la forma més clara d’integrar-lo en el grup-classe, de fer-lo partícip de les activitats ordinàries dels altres i de tot allò que això suposa: no sentir-se exclòs, marginat, pel desconeixement de l’idioma; ser un més del grup, pertànyer al grup al qual s’ha adscrit i sentir-se com un d’ells, en les mateixes condicions i amb les mateixes aspiracions de progressar, dins les seves possibilitats. És, a més, la millor manera d’expressar allò que ja sap, de compartir-ho ara amb els altres, de tenir la seva pròpia veu en un treball fet entre tots. És una manera de fer-lo créixer i de manera excel·lent en un entorn que cada vegada serà més seu.

Contràriament a allò que se sol pensar, el treball cooperatiu és una excel·lent manera d’introduir l’alumne nouvingut en la classe ordinària i que sigui fàcil o difícil de dur-ho a terme és una qüestió més de plantejament i decisió que de convicció: si ens ho proposem, es pot fer. Només cal començar, posar-ho en marxa, creure en els nostres alumnes i creure en tots ells, perquè molt segurament les diferències que hi podem veure es dissiparan en un parell de sessions de treball i la interacció serà el premi al repte plantejat. Si quan entres a l’aula els alumnes ja tenen les taules formades en grup cooperatiu serà el símptoma que el treball funciona i es vol fer d’aquesta manera.

El següent document il·lustra prou bé un cas a l’àrea de ciències socials.

 

Publicat dins de alumnes participants, Classe puzzle, Treball cooperatiu | Deixa un comentari

BIBLIOGRAFIA SOBRE TREBALL COOPERATIU

Share

Benvolguts/es,

adjunto un document de l’Associació de Mestres Rosa Sensat que ofereix una extensa bibliografia sobre Treball cooperatiu. Espero us sigui d’ajuda.

 

Publicat dins de alumnes participants, Bibliografia, Escola de Mestres Rosa Sensat, Treball cooperatiu | Deixa un comentari

TREBALL COOPERATIU

Share

Publicat dins de General, Treball cooperatiu | Deixa un comentari

PODRIES…

Share

Joana Raspall. Com el plomissol, La Galera, 1998

Si haguessis nascut
      en una altra terra,
podries ser blanc,
      podries ser negre…
Un altre país
      fóra casa teva,
i diries “sí”
      en un altra llengua.
T’hauries criat
     d’una altra manera
més bona, potser;
     potser, més dolenta.
Tindries més sort
     o potser més pega…
Tindries amics
     i jocs d’una altra mena;
duries vestits
     de sac o de seda,
sabates de pell
     o tosca espardenya,
o aniries nu
     perdut per la selva.
Podries llegir
     contes i poemes,
o no tenir llibres
     ni saber de lletra.
Podries menjar
     coses llamineres
o només crostons
     eixuts de pa negre.Podries ….podries…

      Per tot això pensa
que importa tenir
      LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
      fugint de la guerra,
fugint del dolor
      i de la pobresa.

Si tu fossis nat
      a la seva terra,
la tristesa d’ell
      podria ser teva.


Publicat dins de Joana Raspall, Poesia catalana, refugiats | Deixa un comentari

SOLIDARITZEM-NOS AMB LA MARATÓ DE TV3!

Share

ATENCIÓ! QUEDEN POCS DIES PER COL·LABORAR-HI!

Cliqueu a sobre de la fotografia per conèixer com podia fer la vostra aportació.

marato

Publicat dins de Biblioteca Mestre Martí Tauler, La Marató de TV3, llibres de 2a mà, solidaritat | Deixa un comentari

CIÈNCIES SOCIALS. Temes adaptats per a alumnat nouvingut

Share

Benvolguts,

aquí teniu l’enllaç a alguns temes de ciències socials de 1r de l’ESO que es poden treballar amb l’alumnat nouvingut.captura-socials

captura-2

Publicat dins de adaptacions, aula d'acolllida, ciències socials, dossiers, enllaços, Experimentals, General, recursos, unitats didàctiques | Deixa un comentari