Aules acollidores

La lectura de El somriure de Darwin, d’Anna Maria Villalonga, m’ha despertat el desig de parlar-vos-en amb la intenció de convèncer-vos de què l’heu de llegir, no només vosaltres, alumnes, sinó qualsevol lector que s’acosti a aquest espai meu.

En el meu afany etern de buscar lectures que puguin engrescar el jovent a conèixer els autors –antics i actuals- de la nostra literatura catalana crec, amb encert, que l’autora és una molt bona candidata a agradar aquells lectors joves, a partir dels 15 anys, que no acaben d’ubicar-se entre les col·leccions que ofereixen les marques de literatura juvenil i volen fer un pas endavant vers la lectura d’obres una mica més complexes, des del punt de vista literari i lingüístic, endinsant-se en un gènere que, a més, l’editorial Llibres del Delicte ofereix a bastament amb una nòmina d’autors àmplia i per a tots els gustos que, de ben segur, us sorprendrà. Aquest acostament al món del crim, del delicte, a més, pot ser el punt de partida d’una aventura sense aturador que us farà embogir de desig de lectura, així és que, si goseu fer-me cas, no us en penedireu. Centrem-nos, doncs, en la qüestió que ens ocupa: per què s’ha de llegir El somriure de Darwin i què ens aporta aquest viatge literari?

En primer lloc, el llibre és de lectura ràpida i fàcil d’entendre per l’estructura que presenta i els breus capítols que el conformen, malgrat sobrepassar les dues-centes pàgines, que sé que és un dels impediments que posen els joves lectors a l’hora de triar una obra, l’excessiu nombre de pàgines. La lectura enganxa de tal manera que no se us farà llarga, ans al contrari, l’enllestireu en un no res i se us farà més aviat curta, ja que la trama és presentada a poc a poc i de forma progressiva, amb un llenguatge planer però molt digne a mida que es van succeint els fets, que us anirà penetrant harmoniosament sense adonar-vos-en. I per què enganxa la lectura? Perquè la vida dels personatges que hi intervenen –el Max i el Darwin, la Noemi i l’Ivan- us atraparan. Des del principi, seran l’autèntic mòbil de la novel·la, amb els lligams que s’hi aniran teixint i les descobertes que hi apareixeran relatives al passat de cadascun dels personatges conformant, així, el misteri que és la resolució d’un crim provocat per la força del racisme i la set de venjança, la recerca de la justícia fora de la justícia en un món poblat de prejudicis i enganyifes interessades en uns fets marcats inevitablement per l’atzar, temes tots ells importantíssims i que us faran pensar molt, o d’això és del que es tracta. La trama, a més, es desenvolupa a la ciutat de Barcelona i a l’extraradi, i seran presents alguns dels trets socials més controvertits de la societat catalana actual com són la presència creixent d’indigents en la gran urbs, els manters, la detenció policial, l’empresonament injustificat a la presó (l’entorn de la Model és aquí de molta vàlua), sota el batec insistent de la buidor dels éssers solitaris que són els que viuen la història i ens la presenten.

Cal dir, a més, que la humanitat del Darwin, el gos protagonista, i tot allò que aquest ésser provoca en la resta de personatges de la novel·la pel que fa a emocions i sentiments, us trencarà el cor i ja només per això la lectura de la Villalonga paga la pena, o no us ve de gust tenir un gos entre els mòbils per començar a llegir-la? A més a més, els nostres personatges són presentats des d’una perspectiva psicològica complexa i molt interessant, sobretot un, l’Ivan. Crec que us atraurà considerablement, que hi veureu fortes connexions amb éssers reals de la nostra quotidianitat, molt probablement en un intent, també, de l’autora de fer present la solitud de l’individu del segle XXI, de plasmar la força de les relacions familiars en cas de mancances o pèrdues importants, la importància de la identitat de l’ésser humà i la seva necessitat de trobar-se a si mateix en un intent de supervivència davant la culpa o el dolor… en fi, un recorregut per la vida de la diversitat dels homes que som nosaltres, al capdavall.

I què ens aporta El somriure de Darwin? Si heu llegit fins aquí, estareu amb mi que l’Anna Maria Villalonga ha volgut deixar petites engrunes del seu gran cor en aquesta novel·la i el que ens ofereix sobretot són els grans valors de la vida en majúscula, incitant-nos a ser persones, primer de tot, però persones importants en tant que solidàries, receptives amb el canvi social que la globalització ens ha aportat i oferint-nos l’oportunitat del canvi per a la millora de nosaltres mateixos. És una bona manera de conèixer i albirar l’altre, per ajudar-nos a entendre’ns a nosaltres mateixos.

En conclusió, El somriure de Darwin és un somriure a la vida, al dret a ser acceptat en la societat en què vivim, amb el nostre bagatge i la nostra motxilla, obertament, sense discriminacions i amb la llibertat de qui se sent estimat, sigui gos o sigui home, però acceptant la diferència i assumint-la i reconeixent els errors que han marcat la nostra memòria personal i col·lectiva. Devem també a l’autora un lloc d’honor en voler presentar alguns deutes que tenim encara amb la història més recent del país, fets difícils d’oblidar quan encara no s’ha fet justícia. Amb aquesta pinzellada del que ha representat per a mi la lectura, espero que us agradi molt aquesta novel·la i que gaudiu molt del que se’ns diu entre línies!