PODRIES…

Share

Joana Raspall. Com el plomissol, La Galera, 1998

Si haguessis nascut
      en una altra terra,
podries ser blanc,
      podries ser negre…
Un altre país
      fóra casa teva,
i diries “sí”
      en un altra llengua.
T’hauries criat
     d’una altra manera
més bona, potser;
     potser, més dolenta.
Tindries més sort
     o potser més pega…
Tindries amics
     i jocs d’una altra mena;
duries vestits
     de sac o de seda,
sabates de pell
     o tosca espardenya,
o aniries nu
     perdut per la selva.
Podries llegir
     contes i poemes,
o no tenir llibres
     ni saber de lletra.
Podries menjar
     coses llamineres
o només crostons
     eixuts de pa negre.Podries ….podries…

      Per tot això pensa
que importa tenir
      LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
      fugint de la guerra,
fugint del dolor
      i de la pobresa.

Si tu fossis nat
      a la seva terra,
la tristesa d’ell
      podria ser teva.


ROCIO AVILA GAMERO

Quant a ROCIO AVILA GAMERO

Sóc professora de Llengua i literatura catalanes a l'ESO i Batxillerat, amant de les biblioteques, del plurilingüisme i la diversitat cultural.
Aquest article ha estat publicat en Joana Raspall, Poesia catalana, refugiats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *