El treball cooperatiu resulta altament eficaç en el tractament de la diversitat de l’alumnat i, per tant, també de l’alumnat d’origen estranger. Dins aquesta categoria, una de les metodologies que més s’estan utilitzant en l’actualitat és l’anomenada classe puzzle, consistent en la creació de grups d’experts, en primer lloc, que estudien atentament una part, un aspecte del tema d’estudi i que posteriorment hauran d’explicar a la resta d’experts de les altres parts del puzzle o aspectes del tema a treballar. Aquesta manera de preparar, estudiar, assumir el càrrec d’exposar als altres, al grup-base, una part necessària del tot, és imprescindible per poder completar la tasca i, així, s’assumeix la responsabilitat, el compromís i l’autonomia de ser partícip d’un treball cooperatiu que enforteix els lligams de grup, fa augmentar l’autoestima i la seguretat en un mateix i, el més important, indueix a l’aprenentatge en el mateix procés d’elaboració de la part assignada, sota l’acompanyament i guiatge del professor i companys de l’aula presents en tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Però, com fem entendre aquesta metodologia de treball, aquesta tècnica d’assignació de rols, a l’alumnat nouvingut? En primer lloc, la tècnica s’ha d’explicar i, sovint tornar a repetir si cal en properes ocasions d’ús, a tot el grup, primer oralment, ajudant-nos, si cal, d’alguna infografia com la que proposem en el dibuix de més a baix i, en segon lloc, 
movent els alumnes i explicant la nova distribució que van adquirint a l’aula. Es pot fer un croquis del diferents grups que s’obtindran utilitzant aquesta tècnica i, així, l’alumne (nouvingut o no) veurà com va canviant de grup i per a què. En un segon moment, si observem que no s’acaba d’entendre la nova distribució d’alumnes i l’objectiu del canvi, els mateixos alumnes poden explicar a l’alumne el que han de fer, amb les seves pròpies paraules, incitant a la cohesió de grup, al raonament i a la interacció; i, per últim, si amb tot continua havent problemes de comprensió del funcionament del grup amb aquesta tècnica, es pot recórrer a l’ajuda del company-guia que parla la mateixa llengua de l’alumne nouvingut per a què li tradueixi abans de posar-nos a treballar i/o investigar en el tema que aborda el projecte. No estaria de més confeccionar una pauta del procés que s’ha de seguir per treballar de forma cooperativa i penjar-la com a bastida de suport a la paret a la vista de tots.
Un cop superat aquest primer gran repte d’explicar la nova manera de treballar en equip, ve el moment d’abordar el tema d’estudi i aquí l’alumne nouvingut també tindrà, segurament, problemes per sortir-se’n. Un primer problema que pot derivar-se dels continguts conceptuals del tema a tractar és el pròpiament lingüístic: l’alumne no tindrà prou competència comunicativa en la llengua vehicular de l’ensenyament per abordar la comprensió del tema que se li proposa estudiar i, així, serà convenient facilitar dossiers adaptats amb els quals omplir els interrogants que se li plantegen, amb les idees i paraules clau que hauran de servir-li de suport en la consecució de la tasca. Una altra solució, sobretot útil per a quan hagi de fer cerques a Internet, és utilitzar els programes de traducció: fer la cerca en la pròpia llengua, adquirir els coneixements necessaris per ser expert en aquell aspecte del tema a tractar i, posteriorment, mirar de contestar les preguntes que se li plantegen redactant-les en la llengua vehicular utilitzada. De nou aquí el company guia pot fer el recolzament que l’alumne nouvingut necessita i ajudar-lo, fins i tot, en l’expressió oral d’allò que haurà d’explicar a la resta de companys, a través de l’assaig reiterat o l’enregistrament sonor, fins i tot. No es tracta tant de repetir com un lloro allò après de la traducció del text treballat, sinó d’entendre i saber expressar, de forma breu, allò que se li proposa, mirant de preveure, a més, la solució a les preguntes que se li poden plantejar per part dels companys de l’’equip base. No cal dir que els companys de l’equip d’experts que comparteixen el tema són una bona eina de suport amb què pot comptar per a reeixir en l’intent de dur a terme la tasca amb èxit. També és possible que sigui present en l’exposició d’algun d’aquests companys experts erigint-se, així, en model de qui copiar les maneres de fer, d’adreçar-se als altres, de la utilització d’un cert vocabulari, etc.
El principal avantatge de treballar d’aquesta forma és que l’alumne nouvingut entra de ple en allò que la resta d’alumnes estan aprenent, és la forma més clara d’integrar-lo en el grup-classe, de fer-lo partícip de les activitats ordinàries dels altres i de tot allò que això suposa: no sentir-se exclòs, marginat, pel desconeixement de l’idioma; ser un més del grup, pertànyer al grup al qual s’ha adscrit i sentir-se com un d’ells, en les mateixes condicions i amb les mateixes aspiracions de progressar, dins les seves possibilitats. És, a més, la millor manera d’expressar allò que ja sap, de compartir-ho ara amb els altres, de tenir la seva pròpia veu en un treball fet entre tots. És una manera de fer-lo créixer i de manera excel·lent en un entorn que cada vegada serà més seu.
Contràriament a allò que se sol pensar, el treball cooperatiu és una excel·lent manera d’introduir l’alumne nouvingut en la classe ordinària i que sigui fàcil o difícil de dur-ho a terme és una qüestió més de plantejament i decisió que de convicció: si ens ho proposem, es pot fer. Només cal començar, posar-ho en marxa, creure en els nostres alumnes i creure en tots ells, perquè molt segurament les diferències que hi podem veure es dissiparan en un parell de sessions de treball i la interacció serà el premi al repte plantejat. Si quan entres a l’aula els alumnes ja tenen les taules formades en grup cooperatiu serà el símptoma que el treball funciona i es vol fer d’aquesta manera.
El següent document il·lustra prou bé un cas a l’àrea de ciències socials.
