He acab
at de llegir A Bàrcino (2020), de Maria Carme Roca. Transmetre el que sento en aquests moments se”m fa difícil perquè he descobert les paraules sàvies, no només de Marc Aureli a les seves Meditacions, sinó sobretot del personatge principal d’aquesta novel·la, la Minícia, que ja trobo molt a faltar.
Aquesta dona, que fa realment el que li dóna la gana en una època dominada pel patriarcat, és realment el motor de la història. A través d’ella coneixem aspectes de la quotidianitat de l’època romana que sorprenen pel detall: en l’ambientació dels espais de les villae i les domus, en la descripció dels àpats, la varietat de vins i dolços; en el protocol a què se sotmet la protagonista per estar sempre bella per als esdeveniments especials (m’encanta els secrets dels tints i el maquillatge, per exemple); l’amor pels cavalls i l’escriptura o les arts, i el valor de la família, dels avantpassats, malgrat les dissorts que freqüenten la seva vida. Tot això fa de la lectura una activitat plaent i alhora interessant per la descoberta de detalls que palesen la documentació i investigació que ha fet l’autora per conèixer millor les fonts en què es basa l’obra. A més, però, hi ha l’element “misteriós” que recorre les seves pàgines, saltant en el temps en diferents moments i que ens és conegut per les cartes, els parlaments entre els personatges i les seves confidències, i el “testament” escrit de la pròpia narradora dels fets, que et va oferint el desenllaç del “problema” entre viatges, trobades amoroses, pèrdues d’éssers estimats i moments convulsos de la història. La llarga vida de la Minícia, els seus errors i les seves virtuts, com a dona però, sobretot, com a ésser humà responsable del que és en l’estructura social del moment, aporta un grau d’humanitat molt gran a la trama com només els autors clàssics podien fer.
“Si durant la vida humana descobreixes algun bé millor que la justícia, que la veritat, que la temprança, que la fortalesa…, si hi veus, afirmo jo, un bé més valuós que aquests, gira-t’hi amb tota la teva ànima i gaudeix d’aquest bé suprem que has descobert”.
Meditacions, llibre III, 6.
Us recomano llegir A Bàrcino, paga la pena!
