Parada de tres minuts
Quan el professor o la professora fa una explicació a tot el grup-classe,de tant en tant fa una petita «parada de tres minuts» perquè cada equip de base pensi i reflexioni sobre el que els ha explicat, fins a aquell moment, i pensin tres preguntes sobre el tema en qüestió, que després haurien de plantejar. Una vegada transcorreguts aquests tres minuts, cada equip planteja una pregunta —de les tres que ha pensat—, una per equip a cada volta. Si una pregunta —o una altra de molt semblant— ja ha estat plantejada per un altre equip, se la salten. Quan ja s’han plantejat totes les preguntes, el professor o la professora prossegueix l’explicació, fins que faci una nova parada de tres minuts.
1-2-4
Dins l’equip de base, primer cadascú (1) pensa quina és la resposta correcta a una pregunta que ha plantejat el mestre o la mestra. En segon lloc, es posen de dos en dos (2), intercanvien les respostes i les comenten. Finalment, en tercer lloc, tot l’equip (4) ha de decidir quina és la resposta més adequada a la pregunta que els ha fet el mestre o la mestra.
El foli giratori
El mestre encarrega una tasca als equips de base (una llista de paraules, la redacció d’un conte, les coses que saben d’un determinat tema per conèixer les seves idees inicials, una frase que resumeixi una idea fonamental del text que han llegit o del tema que han estat estudiant, etc.), i un membre de l’equip comença a escriure la seva part en un foli «giratori» i el passa al que té al seu costat seguint la direcció de les agulles del rellotge, perquè escrigui la seva part de la tasca en el foli, i així successivament, fins que tots els membres de l’equip hi han participat. Cada alumne pot escriure la seva part
amb un retolador d’un determinat color (el mateix que ha fet servir per posar a dalt de tot del foli el seu nom) i així a simple vista queda més ressaltada l’aportació que ha fet cadascú.
Llapis al mig
En l’estructura «Llapis al mig» el professor o la professora dóna a cada equip un full amb tantes preguntes o exercicis sobre el tema que treballen en la classe com membres té l’equip de base (generalment quatre). Cada estudiant ha de ferse càrrec d’una pregunta o exercici (ha de llegir-lo en veu alta, ha d’assegurar-se que tots els companys aporten informació i expressen la seva opinió i comprovar que tots saben i entenen la resposta consensuada). Es determina l’ordre dels exercicis. Quan un estudiant llegeix en veu alta la «seva» pregunta o exercici i entre tots parlen de com es fa i decideixen com és la resposta correcta, els llapis de tots es col·loquen al centre de la taula per indicar que en aquells moments només es pot parlar i escoltar i no es pot escriure. Quan tots tenen clar el que cal fer o respondre en aquell exercici, cadascun agafa el seu llapis i escriu o fa en el seu quadern l’exercici en qüestió. En aquest moment, no es pot parlar, només escriure. A continuació, es tornen a posar els llapis al mig de la taula, i es procedeix de la mateixa manera amb una altra pregunta o qüestió, aquesta vegada dirigida per un altre alumne, i així successivament fins a completar tots els exercicis.
El número
En «El número» el professor o la professora posa una tasca (respondre unes preguntes, resoldre uns problemes, etc.) a tota la classe. Els alumnes, en l’equip de base, han de fer la tasca, assegurant-se que tots els membres saben fer-la correctament. Cada estudiant de la classe té un número (per exemple, el que li correspongui per ordre alfabètic). Una vegada esgotat el temps destinat a resoldre la tasca, el professor o la professora treu un número a l’atzar d’una bossa en la qual hi ha tants números com alumnes. L’alumne que té el número que ha sortit, ha d’explicar davant de tota la classe la feina que han realitzat o, si és el cas, ha de fer-la a la pissarra. Si ho fa correctament, ell —i, per extensió, el seu equip de base— obté una recompensa en forma de reconeixement públic i felicitació del professor o la professora i de la resta d’equips.
El joc de les paraules
El mestre o la mestra escriu a la pissarra unes quantes paraules clau sobre el tema que estan treballant o ja han acabat de treballar. En cada un dels equips de base, cada estudiant ha de formular una frase amb una d’aquestes paraules, o expressar la idea que hi ha «darrere» d’una d’aquestes paraules. Un cop l’ha escrita, l’ensenya a la resta de companys, que la corregeixen, l’amplien, la modifiquen, etc. fins a «fer-la seva, de tot l’equip». Les paraules clau poden ser les mateixes per a tots els equips, o cada equip de base pot tenir una llista de paraules clau. Les frases o les idees confegides amb les paraules clau de cada equip, que es posen en comú, representen una síntesi de tot el tema treballat.
La substància
Es tracta d’una estructura apropiada per determinar les idees principals —allò que és substancial— d’un text o d’un tema. El professor o la professora invita cada estudiant d’un equip de base a escriure una frase sobre una idea principal d’un text o del tema treballat a classe. Un cop l’ha escrita, l’ensenya als companys d’equip i entre tots discuteixen si està bé, o no, la corregeixen o la matisen, etc. Si no és correcta o consideren que no es correspon a cap de les idees principals, la deixen al marge. Això ho fan amb les frases resum escrites per cada un dels membres de l’equip. Es fan tantes «rondes» com
sigui necessari fins a expressar totes les idees que ells consideren que són les més rellevants o substancials. Un cop tenen totes les frases que han considerat correctes, les ordenen de forma lògica i, a partir d’aquí, les copien cadascú al seu quadern. D’aquesta manera, tenen un resum de les principals idees d’un text o del tema treballat. De tota manera, a l’hora de fer el resum últim, cadascú a la seva llibreta, no s’han de limitar, si ho volen, a copiar literalment les frases elaborades prèviament, sinó que poden introduir els canvis o les frases que cadascú cregui més adients.
Trencaclosques
• Dividim la classe en equips heterogenis de 4 o 5 membres cadascun.
• El material objecte d’estudi es fracciona en tantes parts com membres té l’equip, de manera que cadascun dels membres rep un fragment de la informació del tema que, en el seu conjunt, estan estudiant tots els equips, i no rep la que s’ha posat a la disposició dels seus companys per preparar el propi «subtema».
• Cada membre de l’equip prepara la seva part a partir de la informació que li facilita el professor o de la que ell ha pogut buscar.
• Després, amb els integrants dels altres equips que han estudiat el mateix subtema, forma un «grup d’experts», on intercanvien la informació, aprofundeixen en els conceptes clau, construeixen esquemes i mapes conceptuals, clarifiquen els dubtes plantejats, etc.; podríem dir que arriben a ser experts de la seva secció.
• A continuació, cadascun retorna al seu equip d’origen i es responsabilitza d’explicar al grup la part que ell ha preparat.
Grups d’Investigació (GI)
• Elecció i distribució de subtemes: els alumnes trien, segons les seves aptituds o interessos, subtemes específics dintre d’un tema o problema general, normalment plantejat pel professor en funció de la programació.
• Constitució dels equips dintre de la classe: Han de ser tan heterogenis com es pugui. El nombre ideal de components oscil·la entre 3 i 5.
• Planificació de l’estudi del subtema: els estudiants de cada equip i el professor planifiquen els objectius concrets que es proposen i els procediments que utilitzaran per assolir-los, al mateix temps es distribueixen les tasques a realitzar (buscar la informació, sistematitzar-la, resumir-la, esquematitzar-la, etc.)
• Desenvolupament del pla: els alumnes desenvolupen el pla descrit. El professor segueix el progrés de cada equip i els ofereix la seva ajuda.
• Anàlisi i síntesi: els alumnes analitzen i avaluen la informació obtinguda. La resumeixen per poder presentar-la a la resta de la classe.
• Presentació del treball: una vegada exposat el seu subtema a tota la classe, es plantegen preguntes i es respon a les possibles qüestions, dubtes o ampliacions que puguin sorgir.
• Avaluació: el professor i els alumnes realitzen conjuntament l’avaluació del treball en equip i l’exposició. Pot completar-se amb una avaluació individual.
Informació extreta de PERE PUJOLÀS MASET, “Cooperar per aprendre i aprendre a cooperar: el treball en equips cooperatius com a recurs i com a contingut”, dins Supports: revista catalana d’educació especial i atenció a la diversitat, 2008, Vol. 12, Núm. : 1, http://www.raco.cat/index.php/Suports/article/view/120854/192756
