Benvolguts companys,
en aquest post us presento dos textos sobre el canvi climàtic. El primer és un text que podríem considerar “normal”, entenedor per a gran part del nostre grup-classe però, dissortadament, ple d’entrebancs per a alguns alumnes, no només nouvinguts. Seguint la pauta que us vaig penjar fa uns dies, us n’ofereixo l’adaptació corresponent, un model que podeu tenir com a guia en futures adaptacions de les vostres unitats didàctiques. Espero que us sigui d’ajuda. Acompanya el text algunes consideracions sobre els criteris de l’adaptació.
|
CONSIDERACIONS PRÈVIES SOBRE L’ADAPTACIÓ Amb aquesta versió he intentat acostar-me més a les necessitats del grup d’alumnes de l’aula d’acollida (nouvinguts marroquins i romanesos) amb qui es podria treballar el material resultant en cas que la temàtica es contempli en el currículum de les ciències socials del nivell en què es troben aquests alumnes. Què he tingut en compte a l’hora d’adaptar-lo? A l’hora d’adaptar el text he tingut en compte, no només els alumnes abans esmentats, de parla àrab i romanesa com a L1, sinó també altres joves que pateixen greus mancances de comprensió lectora i conceptual a qui pot anar bé aquest text. Per fer-lo més entenedor, doncs, he intentat, en primer lloc, fer-lo atractiu des del punt de vista visual, que no fos massa carregat de text o que aquesta no fos la primera impressió que rebessin, i que els quedés ben clars els objectius de la tasca a fer i els conceptes que n’aprendran. D’aquí, doncs, la importància de posar en un lloc preeminent aquest Què aprendrem? Per què penso que ara el text és més entenedor? El text és més entenedor perquè, abans d’iniciar la lectura, tenen els recursos per encarar-la, com són els objectius de la unitat, els conceptes claus que es treballaran (que haig de dir que m’ha quedat pendent d’omplir perquè he demanat ajuda a un parell d’alumnes però no han fet els deures, ho sento, quan ho tingui ho penjaré de nou, actualitzat), en els idiomes que es parlen a l’aula, àrab i romanès, i una primera aproximació, que es pot fer en forma de debat, partint de la bateria de preguntes. Aquesta primera presa de contacte amb el tema els permetrà començar la lectura amb uns coneixements inicials. He pensat en alumnes concrets a l’hora d’adaptar-lo? Com he dit abans, parteixo de la idea que aquesta unitat didàctica es pot fer amb un grup de 2n on hi ha alumnes marroquins nous, que han vingut al centre al mes de setembre, un dels quals comença ara a llegir de forma fluïda la nostra llengua, i una altra alumna romanesa que coneix, però, el castellà. En els tres casos l’ajuda que ofereixen les imatges, tenir els conceptes clau sempre a prop, el vocabulari bàsic en la seva llengua materna i les idees expressades de forma esquemàtica poden ser de gran ajuda per a la comprensió dels elements clau de la unitat a treballar. Quins altres recursos complementaris podrien ajudar a la comprensió del text? Seria molt útil adjuntar activitats de reforç com les sopes de lletres, qüestionaris de vertader o fals, relacionar amb fletxes els conceptes amb imatges, vídeos de suport amb els exemples mostrats al text o fins i tot un requadre amb un “Per saber-ne més”. En aquest sentit hi he afegit un vídeo sobre l’efecte hivernacle i el canvi climàtic del QuèQuiCom que pot ser interessant per a il·lustrar l’activitat. Quines dificultats presenta l’adaptació? La dificultat més gran que presenta el text original és la complexitat dels conceptes que plantegen alguns dels termes o exemples utilitzats, que els paràgrafs són força llargs per als alumnes a qui va dirigida la unitat, no acostumats encara a llegir, i que s’hauria de definir per a quin nivell estava plantejat el text d’origen. |
TEXT ORIGINAL:
ADAPTACIÓ:
