En aquest enllaç teniu un pdf amb un petit tutorial per poder a començar a fer cosetes amb el power point. A l´escola l´anirem treballant.
Mans a l´obra i a començar a crear
En aquest enllaç teniu un pdf amb un petit tutorial per poder a començar a fer cosetes amb el power point. A l´escola l´anirem treballant.
Mans a l´obra i a començar a crear
També es possible insertar sons i música a una presentació.
En aquest enllaç teniu informació sobre el so digita, el tipus d´arxiu i els formats de compressió. informacio-digital_so.pdf
Finalment amb les eines de la barra de dibuix podem insertar a la presentació tots els efectes que conté.
A les presentacions hi podem insertar diversos tipus de gràfics (de barres, de línies, de sectors,…) Hi ha un munt de possibilitats que cal explorar.
Un dels efectes més interessant de les presentacions multimèdia es el fet de poder insertar-hi animacions.
Aquí teniu el tutorial per fer-ho animaciones-y-transiciones.pdf
Ara ja sabem tot allò necessari per a començar a fer una presentació. Començarem pel principi i treballaem amb textos: aprendrem a insertar un text, escoli¡lirem una lletra, un tamany de font i un aspecte, triarem el color, les alineacions i l´interliliat, utilitzarem les sangries quan calgui o bé utilitzarem les numeracions i les vinyetes.
Aquí teniu més informació treballar amb textos
Es molt útil conèixer els elements que formen part de les barres i de les àrees de treball del power point.
Aquí podeu fer un petit repàs
PRESENTACIONS MULTIMEDIA
Què és una presentació multimedia?
Una presentació és una seqüència de pàgines, anomenades diapositives, que poden contenir text, imatges, diagrames, animacions, so, vídeo, efectes… La transició entre una diapositiva i la següent es pot fer de manera manual o automàtica
Per crear una presentació nova, primer heu de tenir un tema, un contingut… i heu de planificar com estructurareu la informació que voleu presentar.
Introducció: Elements de disseny en les aplicacions multimèdia
Les aplicacions multimèdia varien molt en llur organització, desenvolupament, contingut i complexitat tant com les produccions audiovisuals: no és el mateix un curtmetratge d’afeccionat que una superproducció cinematogràfica.
Els elements que defineixen una aplicació multimèdia interactiva són:
Les aplicacions multimèdia interactives comparteixen amb la resta de documents electrònics una problemàtica comuna (adaptació als requeriments de la pantalla d’ordinador, estructuració de l’aplicació…) però la seva complexitat, basada en la diversitat de mitjans que integren, comporta especificitats de disseny pròpies.
Un dels aspectes que marca la qualitat d’una aplicació multimèdia és la presentació gràfica, que cobreix des del disseny de la interfície d’usuari fins tots i cadascun dels elements visuals (imatges, animacions i estructures 3D).
El disseny gràfic d’un programa d’ordinador o d’una aplicació multimèdia s’elabora a partir dels elements estandarditzats de la interfície d’usuari com són les icones, els menús i altres elements interactius com les finestres i els botons. Com en les publicacions impreses, el primer objectiu del disseny gràfic de les pantalles d’ordinador és el d’establir una estructura visual que organitzi els elements interactius de forma coherent, de forma que la informació important sigui identificada immediatament i la resta de components de la pantalla tingui una posició subordinada.
Els usuaris d’aplicacions multimèdia no es limiten a consultar la informació, l’exploren i interactuen amb ella de noves formes, sense precedents en els documents en suport paper. L’optimització del disseny de la interfície, pensant en com l’usuari hi accedirà, és bàsica per a produir documents digitals eficients.
La tasca de triar i combinar els diferents tipus de lletres és la tasca dels dissenyadors professionals i més concretament dels tipògrafs. La tipografia es pot definir com l’art de dissenyar símbols alfanumèrics (lletres i xifres). Les formes de les lletres han evolucionat al llarg del temps d’acord amb els canvis estètics i les tecnologies d’impressió (les capitals romanes tenien formes bàsicament rectilínies perquè els instruments per cisellar-les a la pedra no permetien gaire floritures).