Hola em dic Alex i em va sorprendre molt que nevés tot just el dia que em va fer volar pels aires un cotxe. El meu amic Carlos, impacient per jugar a la neu, va travessar la carretera amb el semàfor en vermell i jo per què no li fes mal el cotxe li vaig fer una empenta i en aquest moment semblava un ocell volant pel cel,  però no era agradable quan vaig arribar al terra. Un munt de persones em van ajudar a aixecar i van avisar a l’ambulància.
Quan vaig arribar a l’hospital em van ficar en una habitació i em van començar a mirar com tenia el cos, si tenia alguna cosa trencada. Passat tot el dia em van pujar a una altra habitació on vaig fer molts amics. Estava tota l’estona mirant la neu per que el meu somni es jugar a la neu i ja que nevava a Catalunya volia aprofitar l’ocasió. I l’he aprofitat: les professores de l’escola de l’hospital han portat neu i l’hem tocat. És el millor que em podria haver passat.
Un dia després de l’accident m’han donat la millor notícia del món: al migdia tornaré a casa (sí que em podia passar una cosa millor).
La sensació de tocar la neu a Catalunya ha estat increïble i molt agradable.
Alex (10 anys)

Estoy encerrado, sin salir a la calle desde hace 3 semanas. Me ha pillado aquí la nieve. La he tenido que ver desde mi habitación porque no podía salir. Tampoco pude recibir visitas por la nieve. Yo no podía salir pero las enfermeras tampoco, cortaron las carreteras a causa de la nieve y se tuvieron que quedar a dormir aquí.
PD: Por cierto, he tocado nieve, me la ha traído una profe loca.
Juan (17 años)

Hola sóc la Gabriela:
M’han ingressat perquè em vaig desmaiar. Espero tornar aviat a l’escola.
Sabíeu que ha nevat? Jo sempre miro per la finestra perquè no em deixen sortir.  Jo crec que tornaré avui o demà.  M’han fet unes proves per saber què em va passar.  Aquí, ahir estava tallada la carretera i la gent no podia anar a casa . Van dormir a l’hospital.  Avui la professora ha vingut a ensenyar-me la seva aula i hem tocat la neu. M’ha agradat venir aquí.
Gabriela (10 anys)