Charles  Chaplin , un  dels  primers  genis  de  la  història  del  cinema,  es  resistia  a  deixar enrera el  cinema mut. Però “Tiempos  Modernos” fou concebuda com un  avanç innexorable  a la  tecnologia: va  ésser  anunciat  com el  seu  primer  film  sonor, encara  que l’autor va  cercar  la manera  de ridiculitzar “la  paraula”  en la  seva  pel·lícula  sobre  el capitalisme.

Va ser sonora, si. Però n tenia  diàlegs. Solament,   algunes paraules sueltes, algunes
 d’elles inventades.

Per  a potenciar  la  sàtira  sobre el  capitalisme en  l’època  de la  Gran  Depressió, va  introduir  diàlegs  que no  es  podien  escoltar  pel bram  de les màquines d’una fàbrica  de  producció  en c adena.

I,  de  fet, eren  les  màquines  i  el  Caps de  Producció (els  que  manàven) a  través  de les  ordres  que emetien,  les  úniques  que  tenien  un  discurs, imperatiu en  el  primer  cas,  de  veu  metàl·lica  en el  segon.

Una  apunt  ben  actual: la  dominació de  la  paraula  sobre  el  silenci i  del  soroll brut  envers  la  paraula.

No han  canviat  gairebé  res  les  coses  en 75 anys, que de  fet , tampoc  són tants anys.