De tots els alumnes de l’Aula d’Acollida del Salvador Espriu només un va assistir al ranxo de Vidreres el dia 24 de febrer del 2009. La majoria no coneixien què era i per això se’ls hi va fer una explicació:

A Vidreres, aquesta població de la Selva, es manté la tradició del ranxo, dins d’una programació de Carnaval molt contemporània i participativa. Per Carnestoltes un dels costums més arrelats són els grans àpats col.lectius, oferts en alguns llocs als pobres, i en d’altres que pren part tota la població, que és possiblement el seu origen correcte. Del ranxo de Vidreres se’n fan 24 peroles de 100 litres cadascuna, amb una recepta a base de botifarra negra i blanca, arròs, patates… una bona escudella, si senyor!En aquest tipus de costum dels àpats col·lectius de Carnaval tothom participa en l’obtenció dels ingredients, que passen a ser comuns i tothom hi té dret. Aquest tipus de menjars tenen el seu origen en cerimònies sagramentals col.lectives anteriors a la cultura romana, sentit que encara mantenim en els grans banquets que efectuem en grans moments de la nostra vida.

Un cop explicat i esbrinar que només un havia assistit en aquest acte ens en va fer l’explicació de com el va viure.

L’alumne és un nen xinès que ha arribat a Vidreres aquest curs:

El ranxo de Vidreres és molt feliç, totes les persones de Vidreres estan a la plaça i s’asseuen al banc. Hi ha música i coses per ballar i hi ha sopa per a menjar. És molt bom, hi ha patata, botifarra, arròs i etc.

M’ho vaig passar una mica bé. Vaig jugar amb en Nicolàs, Jordi de la meva classe, Alan, Narcís.