Hola a tots i totes,
ja hem entrat en un nou curs escolar.
Alumnes que ens han deixat, alumnes que acaben d’arribar, els que potser estan per arribar, alumnes “veterans”, de segon any….
A tots vosaltres us donem la benvinguda a la nostra aula d’acollida.
Us desitgem molt bon curs!
El passat 22 de juny ens vam acomiadar.
Va ser just després de la sortida al parc aquàtic del Water World de Lloret de Mar, on ens ho vam passar més que bé.
Va ser un comiat emotiu per la Júlia, que ens deixa i se’n va a viure a Sta. Coloma de Farners. Tindrà nous companys, coneixerà nous amics… però sap que sempre la tindrem ben present a la nostra AA.
Va ser un comiat feliç per l’Alassane, que finalment passarà les vacances al seu país, a Senegal.
A l’Anastàsia l’espera un estiu molt feiner: haurà de treballar de valent si el curs que ve vol fer batxillerat.
A en Zoran i en Konsta ja fa dies que els vam acomiadar: van haver d’anar a Montenegro i a Rússia per formar part de les seleccions de bàsquet dels seus països.
Acomiadem també en Sebas que s’incorporarà a un cicle formatiu…. I a la Keke, que de ben segur, enyorarà les llargues caminades que feia per venir a l’institut.
Amb l’Emilson i la Francesca continuarem veient-nos el setembre, tot i que ja no estaran a l’AA. I a l’Isma i l’Ali els felicitem pels resultats obtinguts i perquè començaran estudis de batxillerat.
Hem acomiadat en Sheharyar, que no tenia massa clares les seves opcions. Diu que vol canviar de centre, que el nostre queda molt lluny de casa seva; però potser el setembre se’ns ve a matricular fora de termini. És el que passa a vegades amb els “més despistats”.
Però, sobretot, volem dedicar un comiat molt especial a la SARA. Només dir que sense ella ara no estaríem escrivint aquest article.
Perquè si hem endegat el bloc de l’AA ha estat possible gràcies a la SARA.
Ella ha donat forma i color a aquest bloc: quantes hores de feina hi ha dedicat!
D’ella tots n’hem après un munt: amb el seu projecte Som d’arreu del món, amb les seves aportacions a la revista de l’institut, preparant activitats pel Nadal, més encara per Sant Jordi, i també formant part de la Comissió Artística.
Li volem desitjar molta, moltíssima sort i que li vagi tot molt bé! I si algun dia ve a visitar la ciutat de Girona, des d’aquí li volem demanar que ens passi a veure!
Que a l’AA sempre tindrem un lloc per ella!
BON ESTIU!
ENS RETROBEM EL SETEMBRE!
Al Carles Rahola ja estem a punt d’acomiadar el curs…
I ho farem amb una sortida al parc aquàtic Water World de Lloret de Mar.
Que ràpid ha passat aquest curs!
Sembla ahir que vam encetar el nostre bloc i ja han passat 6 mesos!
Ho recordem amb les primeres fotos que ens vam fer el mes de novembre quan vam celebrar la 3a trobada d’aules d’acollida de Girona.
La recepció a l’ajuntament, la presentació de totes les aules, la descoberta de la ciutat de Girona, el comiat a la Plaça del Vi amb tantes banderes juntes….
Tot ens va agradar molt!
El dilluns 4 de juny, aprofitant que és l’última setmana que tenim classe a la tarda, els alumnes d’Aula Oberta ens han convidat a assistir al seu taller de ceràmica.
La Cèlia, que és l’educadora social de la USEE, és tota una artista i ens ha ensenyat com funciona el torn.
Ens ha explicat tots els passos que calia fer i ens ha convidat a provar-ho.
Només s’hi ha atrevit l’Adrià!
Semblaven uns ceramistes autèntics i si no us ho creieu, mireu les fotografies.
El nostre company Zoran Nikolic va anar la setmana passada a la ciutat de Màlaga.
El motiu va ser que havia de fer unes proves per a l’equip de bàsquet de l’Unicaja.
I avui ens hem assabentat pel Diari de Girona que és possible que fitxi per aquest equip la temporada que ve.
Des de l’aula d’acollida estem molt i molt contents per ell, però alhora estem tristos per si, finalment, ens deixa.
Amb la temporada finalitzada des de fa setmanes el Sant Josep continua en un compàs d’espera que ha de servir per concretar, se suposa que en les properes setmanes, quin futur espera al club. Se sap que hi ha moviments per intentar trobar viabilitat al projecte per part d’un grup extern a l’actual junta directiva; però també és cert que els actuals gestors estan començant a rebre l’interès de diverses entitats per si el Sant Josep, finalment, es volgués vendre la plaça de LEB Or.
De moment no hi ha res en ferm, però els contactes han existit. Els directius del Sant Josep no mouran fitxa fins conèixer si hi ha algú disposat a prendre el relleu per garantir el projecte, però en qualsevol cas sap que ja hi ha clubs interessats a adquirir amb el seu lloc a la segona divisió del bàsquet espanyol. El Girona ha viscut una temporada per oblidar per culpa dels problemes econòmics, que fan que s’hagi arribat a final de curs amb un deute que algunes fonts situen per sobre del mig milió d’euros.
Una mostra fotogràfica de la nostra trobada amb els companys de l’Institut LLagostera i de la visita a l’exposició de flors.
El dimecres 16 de maig vam visitar l’Exposició de Flors de Girona.
Va ser una trobada conjunta amb la resta d’aules d’acollida dels instituts de Girona per participar d’alguna manera en l’exposició de flors que organitza la nostra ciutat ja fa 57 anys.
En primer lloc, ens vam trobar tots plegats a l’edifici dels Serveis Educatius.
Després cada centre va fer la lectura del text de temàtica medioambiental que havia preparat per a la trobada.
La Júlia i en Sebas van ser els nostres portaveus i van llegir el poema L’arbre vell de Marc Granell.
Ho van fer molt bé.
Que guapos que surten a la foto!
Tot seguit, vam fer la “plantada de flors simbòlica”.
Ens vam acomiadar i vam iniciar la visita a l’exposició de flors per separat.
Però nosaltres no vam estar sols. Ens vam acompanyar els alumnes de l’AA de l’institut de Llagostera: la Soukaina, la Roumaissa, en Franco, l’Anabella, en Floris, l’Abdelhak, en Mahamadou, l’Ebrahima… i els seus tutors, la Carme i en Jordi.
Ens va agradar molt poder fer aquesta sortida.
Tant de bo l’any que ve puguem repetir-la.
Després de treballar a classe i reflexionar sobre aspectes medioambientals com l’escalfament global, la contaminació, les centrals nuclears, el tractament de residus, etc. hem arribat a les següents conclusions que hem reflectit a través d’uns cal·ligrames amb forma d’arbre:
Per salvar el planeta hem d’estalviar aigua i llum.
Hem d’utilitzar els contenidors per reciclar el paper, el vidre i les llaunes.
No hem de fer servir bosses de plàstic.
No hem d’utilitzar cotxes per no gastar petroli.
Els arbres són els pulmons del nostre planeta.
Hem de plantar arbres i anar amb bicicleta.
Nosaltres hem de protegir els arbres i cuidar-los perquè són el nostre futur.
Els alumnes de l’AA hem triat el poema L’ARBRE VELL de Marc Granell per fer la lectura col·lectiva el dia de la trobada a l’exposició de flors amb les altres aules d’acollida de secundària.
L’ARBRE VELL
En la ciutat hi ha una plaça En la ciutat (algú conta)
i en la plaça un arbre vell. hi havia fa molt de temps
En l’arbre hi ha la tristesa un arbre gran i molt trist
de saber que és el darrer. que se sabia el darrer.
Abans n’hi havia molts altres, I plorava fulles grogues
ara tan sols queda ell en la tardor, i a l’hivern
com un record que s’apaga es despullava i cantava
entre el ferro i el ciment. estranyes cançons al vent.
Diuen que volen tallar-lo, Quan venia primavera
que molesta, que el seu verd despertava les arrels,
trenca l’estètica pura oblidava un poc la pena
dels edificis que té i obria el somriure verd
voltant-lo, voltors altíssims que en estiu era rialla
a punt de menjar-se el cel. que et feia sentir-te bé
Que al lloc que ocupa podrien quan, fugint del sol, entraves
aparcar vint cotxes més. en el cercle tou i fresc
Que és la casa on s’arreceren del seu regne que assetjaven
centenars de bruts ocells cotxes, finques, fum, diners.
que ningú recordaria Quan el tallaren plovia.
si no fos perquè viu ell… Ja no he vist ploure mai més.
