Els alumnes de l’AA hem triat el poema L’ARBRE VELL de Marc Granell per fer la lectura col·lectiva el dia de la trobada a l’exposició de flors amb les altres aules d’acollida de secundària.
L’ARBRE VELL
En la ciutat hi ha una plaça En la ciutat (algú conta)
i en la plaça un arbre vell. hi havia fa molt de temps
En l’arbre hi ha la tristesa un arbre gran i molt trist
de saber que és el darrer. que se sabia el darrer.
Abans n’hi havia molts altres, I plorava fulles grogues
ara tan sols queda ell en la tardor, i a l’hivern
com un record que s’apaga es despullava i cantava
entre el ferro i el ciment. estranyes cançons al vent.
Diuen que volen tallar-lo, Quan venia primavera
que molesta, que el seu verd despertava les arrels,
trenca l’estètica pura oblidava un poc la pena
dels edificis que té i obria el somriure verd
voltant-lo, voltors altíssims que en estiu era rialla
a punt de menjar-se el cel. que et feia sentir-te bé
Que al lloc que ocupa podrien quan, fugint del sol, entraves
aparcar vint cotxes més. en el cercle tou i fresc
Que és la casa on s’arreceren del seu regne que assetjaven
centenars de bruts ocells cotxes, finques, fum, diners.
que ningú recordaria Quan el tallaren plovia.
si no fos perquè viu ell… Ja no he vist ploure mai més.
