Era Castanhada ei ua hèsta restacada damb eth folkòre popular dera tardor e era celebracion deth dia des difunts. Atau, Tots Sants, era hèsta des mòrts, mos arrribe en un moment clau der an, un moment en eth quau era madeisha natura semble morir.
Ua des credences populares entara net des animes -net des defunts- ère díder-les ara mainadèra que non se mingèssen totes es castanhes -fruts dera sason- pr’amor que se non ne deishauen bèra ua entàs animes, aguestes anarien a chinar-les des peus en tot dromissen. Era mainadèra deishauen bèra castanha as pès deth lhet e londeman la trapauen cambiada per un panelhet.
Des deth sègle XVIII era costum de minjar castanhes torrades se generalize e apareish era figura dera Castanhèra, hemna qu’en tot cridar venie eth sòn producte.
– Castanhes caudetes,
quin ne vòu ara qu’encara humen?
Aguesta hèsta mos a proporcionat un gran folklòre literari: condes, endonvietes, poèmes, cançons, arrepervèris, …
Ei interessant non pèrder aguesta tradicion e hèr-ne difusion enter era mainadèra, atau que ….
bona Castanhada damb poesia e alegria!
Vos recomanam aguesti enlaci:
– http://bibliopoemes.blogspot.com.es/search/label/poemes%20de%20tardor
– https://sites.google.com/site/cosesdetardor/home
