Mes: agost de 2019

 

 

El tàndem que formen l’escriptora Jo Witek i la il·lustradora Christine Roussey, fa temps que em deixa embadalida. Sí, ho confesso… aquesta col·lecció, de @bruixolaeditorial, em fa embogir d’amor i quan tinc a les mans un nou exemplar, sento intensament que sostinc una joia. Així, la joia que us presento avui fa olor a fusta, a natura, a serenor, a sensacions cinestèsiques, a capçada i arrels, a anys de saviesa. Fa olor a vida.

En obrir les pàgines d’aquest conte, et transportes. De sobte, et sents acaronada per fulles de colors i notes els teus peus nus a la gespa.

La protagonista d’aquesta col·lecció, la nena del llacet de seda i galtes vermelles, sap quina és aquesta sensació! A ella li agrada molt estirar-se sobre la gespa, omplir de puresa el seu cos i sentir com el seu cor batega de felicitat al costat de l’arbre que, cada dia, l’espera al parc. És el seu arbre amic! Un amic de coll alt i cara de fusta que sempre és a prop d’ella. Que malgrat no tenir orelles, ni ulls, ni peus… És el seu amic d’aventures i el guardià dels seus secrets!

Un conte fabulós que et farà sentir “l’aquí i l’ara”. Que farà aturar-te i redescobrir l’amor cap a la natura… El nostre tresor més preuat!

Que et farà prendre consciència que educar vers l’estima i el respecte a la naturalesa, és un dels llegats més bonics que podem deixar!

Certament, @bruixolaeditorial s’entrega a l’educació emocional, a l’educació en valors… posant al nostre abast històries que, com la pluja fina, calen ben a dins. És un regal poder gaudir de contes que permeten educar la mirada i el cor!

Els elefants no només són coneguts per tenir orelles enormes o una trompa llarguíssima. Per les seves potes robustes i fortes, pels seus ullals blancs o per la seva simpàtica cueta… Els elefants, també són reconeguts per la seva memòria; segurament per això, són símbol de saviesa i la raó de que un d’ells sigui el protagonista del conte que us presento avui.

Us en fareu creus quan us digui que l’elefant d’aquesta història ha perdut la seva memòria. No recorda qui és, on és, d’on ve o perquè ha arribat a aquell lloc. No recorda res de la seva vida… Sentir-se buit d’existència i ple de soledat és tan dolorós que comença a plorar. Fa tan de mal sentir un buit tan profund!

Les seves llàgrimes, silencioses i plenes de tristesa, llisquen suaument pel cap d’un noiet que, sense adonar-se’n, passeja ben a prop d’ell, l’Artur.

L’Artur ràpidament es preocupa per l’elefant, qui li explica que té un “problema mooooolt gros”. L’Artur, en sentir l’elefant, decideix ajudar-lo a recuperar la memòria doncs si ell, un bon dia, perdés la seva “se sentiria terriblement trist, espantosament perdut i sol, molt sol!”. L’Artur li confessa que té un remei infal·lible que l’ajudarà a recordar: no donar-hi més voltes… Deixar de pensar en allò que el preocupa!

Així és com comencen a dibuixar junts un dia meravellós, ple de moments divertits que aconseguiran que, aquest elefant, recordi que és l’avi d’una gran família d’elefants que se l’estima amb deliri! Una història tan tendra com les il•lustracions que la vesteixen!

El conte que us ensenyo avui, forma part de la delícia d’àlbums il·lustrats que l’escriptora Jo witek i la il·lustradora christine Roussey han traçat amb cura i reflexió. Fa temps que, aquesta col·lecció, m’ha robat el cor… Em sembla extraordinària!

No sé si alguna vegada us ha passat que, en llevar-vos, el vostre somriure es difumina i la tristor es reflecteix als ulls. O bé tot el contrari, despreneu una llum que és capaç d’encendre els racons més foscos!

Altres dies, potser heu sentit com el cansament s’estira als llençols i us fa no voler sortir del llit… Tot i que també existeixen aquells matins on la vitalitat us fa llevar-vos d’un bot!

Potser heu descobert moments on la por us fa veure-us tan petits i vulnerables que tan sols voleu cercar el racó més segur del món i amagar-vos… i d’altres que us sentiu tan valents i valentes que no hi ha cap preocupació que us faci tremolar!

A la protagonista del conte, li passen coses semblants i ens ensenyarà quines són les emocions que passegen pel seu cor.

Sapigueu que, el cor d’aquesta nena d’ulls curiosos, és com una caseta on viuen molts sentiments junts. A dins, hi passen moltes coses i totes elles estan… barrejades!: “Hi ha rialles sorolloses i dies de pluja, disgustos enormes i ganes de saltar a peu coix. Hi ha dies que el seu cor sembla un estel brillant i d’altres on sembla que estigui a punt de trencar-se en trossets molt petits”

Som davant d’un àlbum il·lustrat que convida a l’escolta interna. Escoltar-se, tancar els ulls i preguntar-se què ens passa, trobar paraules i reconèixer l’emoció que ens segresta la ment i el cor… És tan necessari! Prendre consciència de les emocions, és transformador!